Joan Ignaci Culla

Joan Ignaci Culla


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Investigador i escritor.
Naiximent:	1959
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià.

Biografia

S'inicià en el món del valencianisme en la creació del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en l'any 1977, sent vicepresident durant 14 anys. En estos anys participà activament en acontenyiments clau que marcaren el devindre cultural valencià. Des de l'época de la transició fins als nostres dies ha recopilat, analisat i difós centenars de documents, alguns d'ells inèdits, que proven la singularitat de la llengua valenciana.

Des de l'any 1982 fins a l'any 2004 ha simultanejat l'acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l'Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.

En l'any 2004 funda l'entitat cultural Renaixença Valencianista, de la que és el seu president en l'actualitat. Va presidir el partit polític Som Valencians fins al més d'agost de 2018, i fon succeït per Jaume Hurtado.

Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, entre atres, aixina com en distints diaris digitals.

Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l'any 2007.

També participa com a conferenciant i tertulià en aquelles associacions o entitats que li ho demanen o en mijos de prensa, ràdio o televisió.

Actualment dirigix una empresa d'activitats socioculturals en més de 20 anys d'experiència. Com a responsable de la mateixa ha elaborat més de 150 proyectes educatius sobre l'història, l'arquitectura, el mig ambient i l'idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.

Obra

Conferència de Joan Ignaci Culla

Cronologia historica de la llengua valenciana (Diputació de Valéncia, 2007), en coautoria en Teresa Puerto. ISBN: 978-84-7795-470-5.
Valencià, desperta (Valéncia, 2020). ISBN: 978-84-18496-06-6.

Reconeiximents

Creu de Sant Jordi (2015), concedida per l'Insigne Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma.
Fon nomenat Membre d'Honor de l'entitat cultural valenciana Associació Cultural Roc Chabàs La Marina en octubre de 2022.

Cites

El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".

Joan Ignaci Culla (Levante-EMV, 8.1.2005)

Un llibre que no desapareixerà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, "Las Nacionalidades". Este republicà català, que segur hui en dia sería tachat de facha o espanyoliste, diu en la seua obra de 1876:¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formación ni la organización de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso.

La llengua valenciana, una llengua independent, per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 06.01.2007)

Entrevista a J.I. Culla en el Diari Valéncia Hui

Si els catalanistes llegiren este llibre a més d'u li cauria la bena dels ulls. Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques.

Entrevista a Joan Ignaci Culla en motiu de la presentació del llibre Cronologia Historica de la Llengua Valenciana del que és coautor (Valéncia Hui, 22.7.2007)

L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessària, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.

Pròlec del llibre Cronologia Historica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i Maria Teresa Puerto

Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo. Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.

Las tribulaciones de la RAE per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 17.11.2006)

Pero si fa 300 anys que un decret inspirat per l'absolutiste Felip V, rellegava a la llengua valenciana fora dels ambits oficials, hui atres decrets i dictamens, pretenen conseguir lo mateix. Este es el cas de la normativa que gota a gota emana de l'Academia Valenciana de la Llengua del PP-PSPV. Esta institucio va mes alla de lo que mai es va atrevir Felip V. Ara no a soles es busca la sustitucio d'una llengua per atra, sino que preten la total aniquilacio d'una llengua i la seua absoluta suplantacio per una aliena a nosatres, el catala, tambe en esta ocasio per “dret de conquesta”. Ahir el castellà, hui el catala. ¿Que ha canviat des de l'aparicio del Decret de Nova Planta respecte al nou Estatut d'Autonomia si no recuperem (per mes que es diga lo contrari), el primer signe d'identitat propi dels valencians: la llengua valenciana? ¿De que servix vendre que hem recuperat les lleis d'autogovern perdudes, si eixa mateixa llei li dona la facultat normativa llingüistica a una entitat (AVL), que va en contra de la llengua valenciana i impon, com Felip V, per la força, una atra: el catala? Hui segur que mes d'un politic s'omplirà la boca parlant de la recuperacio de la plena autonomia, quan la trista realitat es que estem com sempre: al servici dels demes. ¿Per que sempre nos toca perdre als valencians, indistintament de qui mane a lo llarc del temps?

300 anys de suplantacions llingüistiques (2013), per Joan Ignaci Culla

En l'aprovació del 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV), en el que definix 'valencià' com un 'idioma romànic parlat en la Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i uns atres territoris de la corona d'Aragó i que també rep el nom de català', l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) culmina la màxima traïció que un organisme oficial valencià ha inflingit a tots als qui se dèu i pels quals se manté econòmicament.

La traïció de la AVL (Las Provincias, 24.2.2014) per Joan Ignaci Culla

Investigacions sobre el ADN de Colon

El seu verdader orige, emés en un documental de RTVE, el dissabte 12 d'octubre de 2024, titulat Colón ADN. Su verdadero origen avala la teoria de l'orige judeu sefardita, i no genovés ni italià, de Cristòfol Colon, i situà el seu naiximent en el territori de l'arc mediterràneu o les Illes Balears que pertanyien a la Corona d'Aragó.

Estes conclusions han segut alcançades despuix de diverses proves genètiques i científiques realisades en les senyes obtingudes dels ossos de la catedral de Sevilla del descobridor d'Amèrica i del seu fill Hernando, en una investigació iniciada fa 22 anys pel forense i catedràtic de Medicina Llegal de l'Universitat de Granada, José Antonio Lorente.

L'investigació ha rebujat el restant de teories sobre la procedència de Colon, des de la clàssica del seu naiximent en Gènova que sostenen la majoria dels historiadors, i la Real Acadèmia de l'Història d'Espanya, a les que li atribuïen el seu orige en Portugal, Galícia, Castella, Catalunya i inclús Navarra.

Despuix dels estudis genètics realisats durant estos últims 20 anys, una investigació científica ha aplegat a la conclusió de que Cristòfol Colon està soterrat en Sevilla i podria ser d'orige valencià.

El treball científic avalaria, despuix de descartar per mig de la ciència diverses supostes procedències de l'almirant, l'investigació defesa per Francesc Albardaner, expresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona.

La seua tesis sosté fermament que l'almirant era judeu i que la teoria de l'orige genovés de Colon no pot ser certa perque en eixa ciutat italiana no hi havia en aquell temps ni comunitat judeua ni sinagoga.

Albardaner manté que Colon pertanyia a una família de teixidors de seda de Valéncia i que sempre ocultà la seua procedència perque era judeu, lo que li haguera causat problemes en l'Inquisició a partir de l'expulsió de la Península Ibèrica d'este grup religiós en 1492.

Esta nova investigació podria supondre un canvi importantíssim en el paradigma dominant en l'història mundial.

Lo Rat Penat (Instagram, 13.10.2024)

Enllaços externs