Armènia

Հայաստանի Հանրապետություն Hayastani Hanrapetut’yun República d'Armènia

Bandera Escut

Lema: Մեկ Ազգ, Մեկ Մշակույթ (armenio) Mek Azg, Mek Mshakuyt’ (En armeni: «Una nació, una cultura») himne nacional: Mer Hayrenik     Capital  • Població  • Coordenades Erevan n/d Idioma oficial Armeni Forma de govern República semipresidencialista President Serzh Sargsyan Primer ministre 1º Independència Data 2º Independència  • Data del Imperi rus i el Imperi otomà 28 de maig de 1918 de la Unió Soviètica 21 de setembre de 1991 Superfície  • Total  • % aigua Fronteres Lloc 139º 29.743 km2 4,7% 5.529 km Població  • Total  • Densitat Lloc 135º 2.974.693 100 hab/km2 PIB (nominal)  • Total (2010)  • PIB per càpita USD 9 371 millons n/d PIB (PPA)  • Total (2010)  • PIB per càpita USD 16 826 millons n/d IDH (2013) 0,730 (87º) – Alt Moneda Dram (AMD) ‎Gentilici Armeni/a Fus horari  • en estiu UTC +4 UTC +5 Domini Internet .am Prefix telefònic +374 Prefix radiofònic EKA-EKZ Còdic ISO AM / ARM / 051 Membre de: ONU, OSCE, COE, UEE

Armènia és una nació que està entre Europa i Àsia situada en el Caucas. Armènia té fronteres terrestres en Turquia per l'oest, Georgia pel nort, Azerbaijan per l'est i l'Iran en el sur. Armènia és un estat-nació unitari democràtic que formava part de l'URSS. És membre de l'ONU, el Consell d'Europa, la Comunitat d'Estats independents i l'Organisació del Tractat de Seguritat Colectiva.

Armènia és considerada la cuna dels pobles indoeuropeus. L'Armènia actual ocupa una la dècima part de l'Armènia històrica. El país conta en un ric patrimoni i la seua llarga història se remonta a les civilisacions més antigues del món, els Urartu. El poble armeni de raïl indoeuropea fon inclòs en les administracions dels imperis de l'Antiguetat com per eixemple la província sàtrapa d'Armènia. El Regne d'Armèia aplegà al seu apogeu en Tigranes el Gran sent un estat situat a l'est de l'Imperi romà. Armènia fon u dels primers estats en adoptar el cristianisme com religió oficial en l'any 301.

Posteriorment, les seues terres caigueren en mans de diversos imperis com l'Imperi otomà i l'Imperi rus. Poc més tart de l'inici de la Primera Guerra Mundial els armenis que vivien baix domini otomà patiren una exterminació sistemàtica: el genocidi armeni. En 1918, la revolució russa, permeté l'independència de la República democràtica d'Armènia la qual se veé envolta en guerres en Turquia. En 1920, lo que quedava d'Armènia fon anexionat per les tropes soviètiques i passà a constituir-se en la República Socialista Soviètica d'Armenia. En 1991 en la disolució de l'URSS, Armenia se convertí en un estat independent.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armènia.