Organisació

Les organisacions són estructures administratives creades per a conseguir metes o objectius per mig dels organismes humans o de la gestió del talent humà i d'un atre tipo. Estan compostes per sistemes d'interrelacions que complixen funcions especialisades. També és un conveni sistemàtic entre persones per a conseguir algun propòsit específic.

Les organisacions són l'objecte d'estudi de la Ciència de la Administració, a la seua volta d'atres disciplines tals com la Comunicació, la Sociologia, la Economia i la Psicologia.

Definició

Una organisació, és un grup social compost per persones, tasques i administració que formen una estructura sistemàtica de relacions d'interacció, *tendientes a produir bens o servicis o normatives per a satisfer les necessitats d'una comunitat dins d'un entorn, i aixina poder conseguir el propòsit distintiu que és la seua missió. És un sistema d'activitats conscientment coordinades format per dos o més persones; la cooperació entre elles és essencial per a l'existència de l'organisació. Una organisació només existix quan hi ha persones capaces de comunicar-se i que estan dispostes a actuar conjuntament per a conseguir un objectiu comú. És un conjunt de càrrecs en regles i normes de comportament que han de respectar tots els seus membres, i aixina generar el mig que permet l'acció d'una empresa. L'organisació és l'acte de dispondre i coordinar els recursos disponibles (materials, humans i financers). Funciona per mig de normes i bases de senyes que han segut dispostes per a estos propòsits.

Existixen vàries escoles filosòfiques que han estudiat l'organisació com sistema social i com a estructura d'acció, tals com el estructuralisme i el empirisme. Per a desenrollar una teoria de l'organisació cal primer establir les seues lleis o a lo manco principis teòrics per a aixina continuar elaborant una teoria sobre ells. Un camí seria classificar i mostrar les diferents formes d'organisacions que han segut més , tals com la burocràcia com a administració o elements que componen l'organisació i que igualment han segut ya molt tractats, tals com el liderage formal i informal. Com a metodologia, açò es diu investigació operativa i en l'àmbit de les ciències socials és el camp d'estudi de la sociologia de l'organisació. Un nou us està emergint en les organisacions: la gestió del coneiximent. Típicament, l'organisació està en tots els llocs, #lo que dificulta la seua definició independent o sense involucrar-se en una aplicació particular.

Característiques

Els elements principals de tota organisació són els següents:

Un objectiu.
Elements personals.
La direcció.
La divisió del treball, que és l'especialisació i cooperació de les forces laborals en diferents tasques i rols, en l'objectiu de millorar la eficiència.

Estructures organisacionals

Plantilla:Ap

Classificació

Finalitat

En fins de lucre (empreses).
Sense fins de lucre (ONG).
En fins administratius, representatius, de resolució o servicis (organismes governamentals).

Estructura

Formal: Estructura planejada que intenta de manera delliberada establir un patró de relacions entre els seus components, el que conduirà al guany eficaç de l'objectiu en comú dels individus.
Informal: Comprén aquells aspectes del sistema formal pero que sorgixen espontàneament en les activitats i interaccions dels participants.

Tamany

Dins de les diferents maneres de classificació es troben les de tamany, ya siga per la producció, capital, volum de vendes i principalment personal ocupat. La més comú és la que es basa en el número d'empleats:

Micro: 0-10 empleats (Industrial), 0-10 empleats (comercial), 0-10 empleats (servicis).
Menuda: 11-50 empleats (Industrial), 11-30 empleats (comercial), 11-50 empleats (servicis).
Mijana: 51-250 empleats (Industrial), 31-100 empleats (comercial), 51-100 empleats (servicis).
Gran: 251 empleats en avant (Industrial), 101 empleats en avant (comercial), 101 empleats en avant (servicis).

Estes poden ser: nacionals, estrangeres, multinacionals o globalisades, aixina com controladores, franquicitarias o familiars.

Propietat

Esta classificació depén del propòsit per el que varen ser creades ademés de l'orige de les aportacions a la seua capital:

Privades: Estes empreses igualment poden ser:

Nacionals: Inversionistes nacionals.
Estrangeres i transnacionals: Els inversionistes són originaris d'algun atre país i les utilitats que es generen retornen als paisos d'orige.
Globalisada: Empreses que tenen presència en tot lo món, o siga caràcter mundial.
Controladores: El grup d'inversionistes controla diferents empreses de diversos girs encara que tenen relació entre elles.
Franquícies: Empreses que venen la seua marca o manera d'organisació a atres inversionistes.
Maquiladoras: Creen bens per a diferents organisacions de diversos propietaris que *bridan la marca a un cert producte.
Familiars: Els principals socis o directius de la societat pertanyen a una família.

Públiques: El capital li pertany al Estat i, principalment el seu objectiu és satisfer necessitats de la societat o proporcionar servicis a una comunitat. Dins d'estes estan les centralisades o descentralisades, aixina com les mixtes.

Activitat econòmica

Depenent de la seua influència econòmica:

Industrials:

Produïx bens per mig de l'extracció o la transformació de matèries primeres. D'estes es pot fer una atra classificació en:

Extractives: Explotació de recursos naturals, sense importar si siguen renovables o no renovables, per eixemple les indústries petroleres, mineres, agropecuàries, etc.
*Manufactureras o de transformació: Es dediquen a transformar les matèries primeres ya siga per a crear bens de consum (aliments, calcer, etc) o de producció (materials, ferramentes, productes químics, etc).

Comercials:

Són les empreses que actuen com a intermediàries entre el productor i el consumidor. El seu objectiu és la compra-venda de productes ya fabricats i la seua distribució. Estes es classifiquen en:

Autoservici: Empreses grans que venen al consumidor productes per al consum. Per eixemple els supermercats, almagasens o tendes departamentals.
Comercialisaoras: Es dediquen a la venda i distribució de productes de diferents productors, ya siguen nacionals o internacionals.
Minoristes: Es dediquen a la venda del producte al sovintege.
Majoristes: Fan grans vendes a empreses minoristes.
Comisionistes: Venen productes que els fabricants els donen, i per això reben alguna comissió.

Servicis:

La finalitat de les empreses de servicis és brindar un servici en o sense fins de lucre. Per eixemple: salut, transport, educació, etc.

Filosofia o valors

Tant els valors com la filosofia estan relacionats en la cultura de l'organisació, ya que depenent d'açò poden ser lucratives o no lucratives, per lo tant es classifiquen en:

Tradicionals: Característiques:

Regles, sistemes i procediments estrictes.
Jerarquisació.
Relacions de autoritat.
Major importància al individu.
Divisió de treball.
Supervisió.
Liderage autocràtic.
Castic.
Motivació per incentius.
Centralisació.

Orgàniques:

Flexibilitat dins de l'organisació.
Confiança.
Colaboració.
Interdependència.
Autodirecció.
Responsabilitat compartida.
Autocontrol.
Liderage innovador.
Solució de problemes per mig de la conciliació.
Motivació.
Autorealisació.
Treball en equip.
Descentralisació.

Tecnologia

Esta classificació depén del nivell de tecnificació en el que conta cada empresa.

Alta: Existixen processos automatisats (robotitsats) i sistemes integrats de manufactura, ademés de que no únicament s'enfoca en la producció, sino també al nivell d'instalacions i arquitectura.
Mijana: Només alguns dels seus processos són automatisats i es dividix per parts.
Tradicional: Organisació en baixa inversió en tecnologia, encara que sí utilisen algun tipo de maquinària o equip bàsic.
Artesanal: Producció manual.

Règim jurídic

Societat: Dins d'estes estan les de patronat, cooperativa, anònima, civil i de responsabilitat llimitada.
Associació:
Patronat:
Fundació:

Jerarquia

Actitut front als canvis

Rígit.
Flexible.

Grau d'integració

Totalment integrada.
Parcialment integrada.
Formal.

Recursos de les organisacions

Són els necessaris per a desenrollar les seues activitats en portar a terme el seu fi, diferixen segons les seues activitats.

Recursos:

Diners per a adquirir els recursos.
Matèries primeres o insums que es transformen en un procés i es convertix en productes denominats bens o servicis.
Immobles, instalacions i rodats necessaris per a portar a terme el procés productiu i les activitats.
Maquinària i ferramentes utilisades en el procés productiu.
Recursos humans: l'element actiu (amos, accionistes, socis, treballadors).
Recursos naturals: terra, aigua, aire, gas, i energia en totes les seues formes (elèctrica, solar, hídrica, combustible).
Recursos tecnològics: mijos per a conseguir un objectiu. Són els modos d'obrar, fer o produir (métodos, tècniques i procediments utilisats en l'organisació).
Recursos cognitius: idees, coneiximents i informació originades en l'intelecte humà i en l'alvanç tecnològic i científic.
Recursos intangibles: marques, noms i prestigi per a accedir i posicionar-se en el mercat.

Ambients organisacionals

Ambient extern. Són institucions o forces fòra de l'organisació, rellevants per a les seues operacions, afectant el seu rendiment. Prenen insums (matèries primeres, diners, mà d'obra i energia), els transformen, despuix els retornen en forma de productes o servicis per a la societat a la que atenen. Són de dos tipos:

Elements d'acció indirecta (macroentorno). Afecten al clima en el que es desenrolla l'activitat *organizacional. No tenen una influència directa pero sí potencial per a convertir-se en elements d'acció directa.
Elements d'acció directa (microentorn), (grups d'interés extern). Eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació. Són afectats, directa o indirectament, per la forma en que l'organisació busca conseguir els seus objectius.

Ambient intern, cridat clima organisacional. Grups o elements d'interés intern, que eixercixen influència directa en les activitats de l'organisació i cauen dins de l'àmbit, creant responsabilitat d'un director o els seus gerents. Ademés açò fa més amena l'influència de l'orde i organisació.

Vore també

Enllaços externs

«Organisació». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.