Diferència entre les revisions de "Penàguila"

Revisió de 18:50 30 abr 2015

Vista de Penàguila.

Penàguila (en valencià i oficialment, Penàguila) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca del Foya d'Alcoy. Conta en 330 habitants (INE 2007).

Geografia

Situat en el domini Prebètic valencià,el municipi de Penàguila, pertanyent a la comarca de la Foya d'Alcoy, s'estén des de l'Ull del Morro (1051 m.Alt.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels sectors septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la fosa d'Alcoy. Recorre el terme llongitudinalment el riu de Frainos que afluïx en el riu Seta.

La localitat es troba enclavada en la part occidental de la Serra d'Aitana.

Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça en l'autovia A-7, en Alacant i Valéncia.

Localitats llimítrofes

Llimita en els térmens municipals de Alcoleja, Alcoy, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu i Sella. Tots ells de la província d'Alacant.

Història

D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.

El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El 26 de setembre de 1278, Pere III otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.

De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de expulsió dels moriscs, en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.

Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la divisió provincial de 1833 va quedar inclosa dins de la província d'Alacant.

Demografia

La població a lo llarc del sigle XX el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any 2007, enfront dels 1.366 que tenia en el 1900.

Evolució demogràfica de Penàguila^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
Població	1.499	1.488	1.366	1.361	1.229	1.117	1.103	940	749	611	423	351	391	354	330

Monuments i llocs d'interés

Porta migeval "El Portalet"
Casa dels Fenollars
Casa dels Moncada
Jardí de Sants
Font dels 30 canelles
Castillo de Penàguila : fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan José Gisbert Doménech	UCD
1983 - 1987	Juan José Gisbert Doménech	AP
1987 - 1991	Enrique Picó Gisbert	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Enrique Picó Gisbert	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Enrique Picó Gisbert	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Enrique Picó Gisbert	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Enrique Picó Gisbert	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Josep Blanes Bonet	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Festes

Festes Patronals. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini.

Image de satèlit

Penàguila, Alacant: [1]. Font: WikiMapia [2]

Referències

↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Penáguila de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Índex estadístic municipal de Penàguila. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
Penàguila en el Registre d'entitats locals de la Generalitat Valenciana
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.

Municipis de L'Alcoyà
Alcoy • Banyeres • Benifallim • Castalla • Ibi • Onil • Penàguila • Tibi

[1] Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1]

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.
-El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
+El [[8 d'abril]] de [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.
 De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.