Diferència entre les revisions de "Jaguar"
m (Text reemplaça - 'al llarc' a 'a lo llarc') |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image:Jaguar2.jpg|thumb|right| | + | [[Image:Jaguar2.jpg|thumb|right|250px|<center>Jaguar</center>]] |
− | [[Image:Yaguarete.jpg|right|thumb|<center> | + | [[Image:Yaguarete.jpg|right|thumb|<center>Jaguar</center>]] |
− | El '''jaguar''' | + | El '''jaguar''' ('''''Panthera onca''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[carnívor]] de la [[Familia (biologia)|familía]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000240 Panthera onca] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref> Ademés, és el fèlit més gran d’[[Amèrica]] i u dels més grans del [[Terra|món]], sol superat pel [[lleó (animal)|lleó]] i el [[tigre]]. El seu hàbitat està en les selves i llocs càlits des de [[Mèxic]] fins a [[Argentina]]. |
== Nom == | == Nom == | ||
− | El | + | El jaguar ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut a lo llarc d'[[Amèrica]]. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà. |
− | == | + | == Característiques == |
− | Els jaguars són | + | Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 [[kg]]. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen, i en ocasions nyaulen.{{cita requerida}} La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus. |
− | El | + | El jaguar es el felí de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'[[Argentina]] es la de major tamany. |
Els jaguars són generalment de color [[café]] [[groc|groguenc]], en taques [[negre|negres]], nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat. | Els jaguars són generalment de color [[café]] [[groc|groguenc]], en taques [[negre|negres]], nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat. | ||
− | |||
− | |||
En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres [[any|anys]]. Al igual que els [[gat|gats]] domèstics, els jaguars marquen el seu territori en [[orina]] i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència. | En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres [[any|anys]]. Al igual que els [[gat|gats]] domèstics, els jaguars marquen el seu territori en [[orina]] i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència. | ||
+ | [[Image:Panthera onca distribution.svg|thumb|250px|Àrea de distribució del jaguar. En rosa distribució històrica, en roig distribució actual<ref>[http://www.jaguarresearchcenter.com/The_jaguar.pdf Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model] E. W. Sanderson, K. H. Redford, C.-L. B. Chetkiewicz, R. A. Medellin, A. R. Rabinowitz, J. G. Robinson y A. B. Taber (2002). Conservation Biology 16 (1): pp. 58-72. doi:10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x</ref>]] | ||
== Habitat == | == Habitat == | ||
− | Dins del territori argentí, el | + | Dins del territori argentí, el jaguar habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva missionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'[[aigua]] (costes fluvials, estorades, banyats, etc). El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua. |
== Alimentació == | == Alimentació == | ||
− | Degut que el | + | Degut que el jaguar és un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, [[pecaríes]], [[corzueles]], [[carpinchos]], [[pacas]], [[coatíes]] i [[yacarés]]. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en éxit al [[tapir]]. |
+ | |||
+ | == Subespècies == | ||
+ | Se reconeixen les següents [[subespècie]]s:<ref name = MSW3/> | ||
+ | |||
+ | * [[Panthera onca onca]] | ||
+ | * [[Panthera onca arizonensis]] | ||
+ | * [[Panthera onca centralis]] | ||
+ | * [[Panthera onca goldmani]] | ||
+ | * [[Panthera onca hernandesii]] | ||
+ | * [[Panthera onca palustris]] | ||
+ | * [[Panthera onca paraguensis]] | ||
+ | * [[Panthera onca peruviana]] | ||
+ | * [[Panthera onca veraecruscis]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | <references /> | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | * [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Panthera_onca Jaguar]''' | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] |
Revisió de 00:06 12 ago 2014
El jaguar (Panthera onca) és una espècie de mamífer carnívor de la familía dels fèlits.[1] Ademés, és el fèlit més gran d’Amèrica i u dels més grans del món, sol superat pel lleó i el tigre. El seu hàbitat està en les selves i llocs càlits des de Mèxic fins a Argentina.
Nom
El jaguar ha rebut diferents noms, d'acort en els grups humans que l'han conegut a lo llarc d'Amèrica. Per als araucans es nahuel, per als tobas kiyué; en guaraní yaguá‑eté. També se li nomena jaguar, tigre, tigre americà.
Característiques
Els jaguars són fèlits robusts que medixen de 68 a 76 cm d'altura, i pesen entre 57 i 113 kg. Els jaguars poden rugir, pero més grunyen, i en ocasions nyaulen.cita requerida La llegislació argentina va prohibir totalment la comercialisació d'eixemplars vius o els seus restos per a vendre pels o realisar trofeus.
El jaguar es el felí de major tamany del continent americà. Pot pesar entre 70 i 130 quilograms, i des del llom al sol té una mida de 80 centímetros. El pelage del jaguar té un color de base groc taronjat, esguitat de rosetes negres dispostes irregularment. La regió ventral es blanca. La subespecie que habita en l'Argentina es la de major tamany.
Els jaguars són generalment de color café groguenc, en taques negres, nomenats rosetes, pero poden també ser negres en taques més negres. Son d’hàbits nocturns i tenen molt agudisats els sentits de l’olfat i l’oït, raó per la qual cacen en territoris de 45 quilómetros quadrats aproximadament. Són excelents nadadors, bons trepadors, i es mouen en molta agilitat.
En excepció de la temporada reproductiva, els jaguars viuen a soles. Els menuts permaneixen en sa mare fins que tenen la seua pròpia família, al voltant dels tres anys. Al igual que els gats domèstics, els jaguars marquen el seu territori en orina i arrapats en els arbres. Es consideren vulnerables o en perill d’extinció, ya que son caçats per a trofeu, per la seua pell, i la pèrdua d’habitat amenaça la seua supervivència.
Habitat
Dins del territori argentí, el jaguar habita actualment la selva humida del noroest argentí, alguns sectors del chaco i la selva missionera, on es troba una gran varietat d'ambients naturals: boscs tupits, camins i en especial, llocs propenc a l'aigua (costes fluvials, estorades, banyats, etc). El jaguar pot nadar en gran facilitat, i pot cobrar víctimes en l'aigua.
Alimentació
Degut que el jaguar és un gran caçador solitari, exclusivament carnívor, captura i consumix chicotets rosegadors, pecaríes, corzueles, carpinchos, pacas, coatíes i yacarés. Ademés es l'únic que es pot enfrontar en éxit al tapir.
Subespècies
Se reconeixen les següents subespècies:[1]
- Panthera onca onca
- Panthera onca arizonensis
- Panthera onca centralis
- Panthera onca goldmani
- Panthera onca hernandesii
- Panthera onca palustris
- Panthera onca paraguensis
- Panthera onca peruviana
- Panthera onca veraecruscis
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Panthera onca Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Planning to Save a Species: the Jaguar as a Model E. W. Sanderson, K. H. Redford, C.-L. B. Chetkiewicz, R. A. Medellin, A. R. Rabinowitz, J. G. Robinson y A. B. Taber (2002). Conservation Biology 16 (1): pp. 58-72. doi:10.1046/j.1523-1739.2002.00352.x
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaguar
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Artículs en passages que requerixen referències
- Biologia
- Ciències naturals
- Biodiversitat de Bolívia
- Animals
- Vertebrats
- Mamífers
- Felins
- Mamífers d'Argentina
- Mamífers de Costa Rica
- Fauna de Brasil
- Fauna de Colòmbia
- Fauna d'Equador
- Fauna d'Estats Units
- Mamífers de Mèxic
- Fauna del Paraguai
- Fauna de Veneçuela