Canvis

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominacio que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del llati a les llengües romaniques. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolleti de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem mes avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominacio que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del llati a les llengües romaniques. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolleti de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem mes avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones mes ilustres i mes vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del [[valencià]] i a la substitucio dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fulllana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques del Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fou generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composicio titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones mes ilustres i mes vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del [[valencià]] i a la substitucio dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques del Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fou generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composicio titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent

* Revista Renou, nº 42, març [[2002]], Assoc. Cult. [[Cardona i Vives]] de [[Castelló]]. VV.AA.

* Revista Renou, nº 42, març [[2002]], Assoc. Cult. [[Cardona i Vives]] de [[Castelló]]. VV.AA.

* Llibre “Republicanisme i valencianisme ([[1868]]-[[1938]]): La familia Huguet”, Josep L. Herráiz i Pilar Redó, Col. Sapientia nº 2, Ed. Universitat Jaume I – Fundació Huguet, [[Castelló]], [[1995]].

* Llibre “Republicanisme i valencianisme ([[1868]]-[[1938]]): La familia Huguet”, Josep L. Herráiz i Pilar Redó, Col. Sapientia nº 2, Ed. Universitat Jaume I – Fundació Huguet, [[Castelló]], [[1995]].

* Llibre “Biografia de Lluïs Fulllana Mira, O.F.M.”, J. Benjamín Agulló Pascual. Ed. Del Sènia al Segura, [[Valéncia]] [[1998]].

* Llibre “Biografia de Lluïs Fullana Mira, O.F.M.”, J. Benjamín Agulló Pascual. Ed. Del Sènia al Segura, [[Valéncia]] [[1998]].

* Llibre “La qüestió llingüística en la premsa de Castelló de la Plana ([[1834]]-[[1938]])”, Ramos Alfajarín, J. Rafael. Ed. Diputació de Castelló. Col. Universitària. [[Castelló]], [[1989]].

* Llibre “La qüestió llingüística en la premsa de Castelló de la Plana ([[1834]]-[[1938]])”, Ramos Alfajarín, J. Rafael. Ed. Diputació de Castelló. Col. Universitària. [[Castelló]], [[1989]].

* Llibre “El valencianismo político [[1874]]-[[1939]]”, Alfons Cucó. Ed. Ariel. [[Barcelona]], [[1977]].

* Llibre “El valencianismo político [[1874]]-[[1939]]”, Alfons Cucó. Ed. Ariel. [[Barcelona]], [[1977]].