Diferència entre les revisions de "Geothlypis tolmiei"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''reinita de Tolmie''' | La '''reinita de Tolmie''' o '''chipe cabecigrís de Tolmie''' ('''''Geothlypis tolmiei''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Parulidae]] pertanyent al numerós [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Geothlypis]]''. És un au [[Migració de les aus|migratòria]] que anida en l'oest i suroest d'[[Amèrica del Nort]] i passa l'hivern en [[Mèxic]] i [[América Central]]. | ||
==Noms comuns== | ==Noms comuns== | ||
Se li denomina també '''reinita de tupidero''' (en [[Costa Rica]]), '''chipe de MacGillivray''' (en [[Hondures]]), '''reinita de MacGillivray''' (en [[Panamà]]), '''reinita orejuda''' (en [[Nicaragua]]) i '''chipe de Tolmie''' o '''chipe lores negres''' (en Mèxic). | Se li denomina també '''reinita de tupidero''' (en [[Costa Rica]]), '''chipe de MacGillivray''' (en [[Hondures]]), '''reinita de MacGillivray''' (en [[Panamà]]), '''reinita orejuda''' (en [[Nicaragua]]) i '''chipe de Tolmie''' o '''chipe lores negres''' (en Mèxic). | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
L'àrea de nidificación s'estén a lo llarc de les [[Montanyes Rocoses]], a l'oest del [[Oceà Pacífic]], des del surest d'[[Alaska]] i en [[Canadà]] des del nort del [[Yukón]] i la [[Columbia Britànica]], i en [[Estats Units]] fins al centre i nort de [[Nou Mèxic]], centre d'[[Arizona]] i sur de [[Califòrnia]]; també es reproduïx localment en el surest de [[Coahuila]] i sur de [[Nou #León]], en [[Mèxic]]. És menys comú en els llímits meridionals de la seua àrea de reproducció. | L'àrea de nidificación s'estén a lo llarc de les [[Montanyes Rocoses]], a l'oest del [[Oceà Pacífic]], des del surest d'[[Alaska]] i en [[Canadà]] des del nort del [[Yukón]] i la [[Columbia Britànica]], i en [[Estats Units]] fins al centre i nort de [[Nou Mèxic]], centre d'[[Arizona]] i sur de [[Califòrnia]]; també es reproduïx localment en el surest de [[Coahuila]] i sur de [[Nou #León]], en [[Mèxic]]. És menys comú en els llímits meridionals de la seua àrea de reproducció. | ||
Inverna principalment a lo llarc de l'alvertent del Pacífic i les terres altes d'América Central des del noroest de Mèxic ([[Sonora]], sur de la [[península de Baixa Califòrnia]]) fins a [[Chiapas]], cap al sur per [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], fins a [[Panamà]]. | Inverna principalment a lo llarc de l'alvertent del Pacífic i les terres altes d'América Central des del noroest de Mèxic ([[Sonora]], sur de la [[península de Baixa Califòrnia]]) fins a [[Chiapas]], cap al sur per [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], fins a [[Panamà]]. Registrada com errante en [[Belize]] i [[Bahames]]. | ||
Es reproduïx en #elevació baixes a moderades, de fins a 3000 [[metro|m]], en la part septentrional principalment en tales de boscs de [[Pinopsida|coníferes]] en [[Picea|pícea]] i avet de Douglas (''[[Pseudotsuga menziesii]]'') o boscs [[caducifolio]]s mixts en abedull (''[[Betula]]''), àlber temblón i àlber (''[[Populus]]''); en la part meridional en les vores de menuts rodales forestals montanos composts principalment per àlbers i àlbers temblones (''Populus''). | Es reproduïx en #elevació baixes a moderades, de fins a 3000 [[metro|m]], en la part septentrional principalment en tales de boscs de [[Pinopsida|coníferes]] en [[Picea|pícea]] i avet de Douglas (''[[Pseudotsuga menziesii]]'') o boscs [[caducifolio]]s mixts en abedull (''[[Betula]]''), àlber temblón i àlber (''[[Populus]]''); en la part meridional en les vores de menuts rodales forestals montanos composts principalment per àlbers i àlbers temblones (''Populus''). | ||
Durant la invernada en Mèxic, l'hàbitat canvia en l'altitut; preferix el segon creiximent pertorbat, el [[sotobosque]] forestal en plantacions de cocoteros (''[[Cocos]]''), els boscs tropicals incloent [[manglar]]és, les vores forestals siempreverdes (''[[Avicennia]]'', ''[[Randia]]'', ''[[Ficus]]'', ''[[Ceiba]]''), i la xara espinosa (''[[Acacia]]'') en #elevació més baixes. Més hacie el sur tropical preferix ambients variats com el sotobosque dens, xares i xares en ambients àrits i humits, segons creiximents, boscs, vores de camps, xares denses i xares prop de les vores de rieres, en els màrgens i a lo llarc de corredors ribereños en terres agrícoles. | Durant la invernada en Mèxic, l'hàbitat canvia en l'altitut; preferix el segon creiximent pertorbat, el [[sotobosque]] forestal en plantacions de cocoteros (''[[Cocos]]''), els boscs tropicals incloent [[manglar]]és, les vores forestals siempreverdes (''[[Avicennia]]'', ''[[Randia]]'', ''[[Ficus]]'', ''[[Ceiba]]''), i la xara espinosa (''[[Acacia]]'') en #elevació més baixes. Més hacie el sur tropical preferix ambients variats com el sotobosque dens, xares i xares en ambients àrits i humits, segons creiximents, boscs, vores de camps, xares denses i xares prop de les vores de rieres, en els màrgens i a lo llarc de corredors ribereños en terres agrícoles. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''G. tolmiei'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[John Kirk Townsend]] en 1839 baix el [[nom científic]] ''Sylvia tolmiei''; el seu [[localitat tipo]] és: «Columbia River», restringit per a «Fort Vancouver, Clarke County, Washington»». | L'espècie ''G. tolmiei'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[John Kirk Townsend]] en 1839 baix el [[nom científic]] ''Sylvia tolmiei''; el seu [[localitat tipo]] és: «Columbia River», restringit per a «Fort Vancouver, Clarke County, Washington»». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''tolmiei''» commemora a l'explorador i recolector [[Escòcia|escocés]] Dr. William Fraser Tolmie (1812–1886). | El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''tolmiei''» commemora a l'explorador i recolector [[Escòcia|escocés]] Dr. William Fraser Tolmie (1812–1886). | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
La present espècie, junt a ''[[Geothlypis formosa]]'' i ''[[Geothlypis philadelphia]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | La present espècie, junt a ''[[Geothlypis formosa]]'' i ''[[Geothlypis philadelphia]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | ||
===Subespecies=== | ===Subespecies=== | ||
Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' | Segons la classificació ''AviList: The Global Avian Checklist'' es reconeixen dos [[subespecies]], en la seua corresponent distribució geogràfica: | ||
* ''Geothlypis tolmiei tolmiei'' ({{versalita|Townsend}}), 1839 – es reproduïx des del surest d'Alaska i oest de Canadà cap al sur a través del noroest d'Estats Units fins al sur de [[Califòrnia]]; inverna fins a Panamà. | * ''Geothlypis tolmiei tolmiei'' ({{versalita|Townsend}}), 1839 – es reproduïx des del surest d'Alaska i oest de Canadà cap al sur a través del noroest d'Estats Units fins al sur de [[Califòrnia]]; inverna fins a Panamà. | ||
Última revisió del 05:51 8 jul 2026
La reinita de Tolmie o chipe cabecigrís de Tolmie (Geothlypis tolmiei) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en l'oest i suroest d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic i América Central.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Se li denomina també reinita de tupidero (en Costa Rica), chipe de MacGillivray (en Hondures), reinita de MacGillivray (en Panamà), reinita orejuda (en Nicaragua) i chipe de Tolmie o chipe lores negres (en Mèxic).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación s'estén a lo llarc de les Montanyes Rocoses, a l'oest del Oceà Pacífic, des del surest d'Alaska i en Canadà des del nort del Yukón i la Columbia Britànica, i en Estats Units fins al centre i nort de Nou Mèxic, centre d'Arizona i sur de Califòrnia; també es reproduïx localment en el surest de Coahuila i sur de Nou #León, en Mèxic. És menys comú en els llímits meridionals de la seua àrea de reproducció.
Inverna principalment a lo llarc de l'alvertent del Pacífic i les terres altes d'América Central des del noroest de Mèxic (Sonora, sur de la península de Baixa Califòrnia) fins a Chiapas, cap al sur per Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, fins a Panamà. Registrada com errante en Belize i Bahames.
Es reproduïx en #elevació baixes a moderades, de fins a 3000 m, en la part septentrional principalment en tales de boscs de coníferes en pícea i avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii) o boscs caducifolios mixts en abedull (Betula), àlber temblón i àlber (Populus); en la part meridional en les vores de menuts rodales forestals montanos composts principalment per àlbers i àlbers temblones (Populus).
Durant la invernada en Mèxic, l'hàbitat canvia en l'altitut; preferix el segon creiximent pertorbat, el sotobosque forestal en plantacions de cocoteros (Cocos), els boscs tropicals incloent manglarés, les vores forestals siempreverdes (Avicennia, Randia, Ficus, Ceiba), i la xara espinosa (Acacia) en #elevació més baixes. Més hacie el sur tropical preferix ambients variats com el sotobosque dens, xares i xares en ambients àrits i humits, segons creiximents, boscs, vores de camps, xares denses i xares prop de les vores de rieres, en els màrgens i a lo llarc de corredors ribereños en terres agrícoles.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix de 12 a 13 cm de longitus en la seua edat adulta. El macho és de cap i pit grisos, en un anell ocular blanc interromput per avant i per darrere. Els lores són negres. Hi ha machas negres en la gola i el pit. Les parts dorsals, des de la nuca fins a la coa, són de color pardo oliváceo. El restant de les parts ventrales (part inferior del pit, pancha i cobertoras inferiors de la coa) són grogues, en una miqueta d'oliva en els costats. La femella és similar al macho, pero en el cap i el pit més pàlits, i la gola blancuzca. Els individus inmaduros són semblats a la femella adulta, pero en el cap més deslavada i la gola blancuzca. Els jovenils presenten dos barres pàlides en cada ala, característica absent en els adults.
Resulta pareguda a les espècies orientals Oporornis agilis i Geothlypis philadelphia, pero es troba separada geogràficament d'abdós.
S'alimenta principalment en el sol.
Construïx el seu niu en un arbusto. El niu té forma de tassa i la femella posa entre tres i cinc ous blancs en taques pardas.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. tolmiei va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà John Kirk Townsend en 1839 baix el nom científic Sylvia tolmiei; el seu localitat tipo és: «Columbia River», restringit per a «Fort Vancouver, Clarke County, Washington»».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «tolmiei» commemora a l'explorador i recolector escocés Dr. William Fraser Tolmie (1812–1886).
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Geothlypis formosa i Geothlypis philadelphia, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:
- Geothlypis tolmiei tolmiei (Townsend), 1839 – es reproduïx des del surest d'Alaska i oest de Canadà cap al sur a través del noroest d'Estats Units fins al sur de Califòrnia; inverna fins a Panamà.
- Geothlypis tolmiei monticola (A.R. Phillips), 1947 – es reproduïx des del centre sur de Canadà i centre oest d'Estats Units fins a Coahuila i Nou #León; inverna fins a Guatemala.