Diferència entre les revisions de "Real Acadèmia Espanyola"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
{{Cita|''Es una pena que la actual [[RAE]] trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la [[AVL]], cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006), per [[Joan Ignaci Culla]]}} | {{Cita|''Es una pena que la actual [[RAE]] trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la [[AVL]], cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006), per [[Joan Ignaci Culla]]}} | ||
{{Cita|Davant la notícia publicada en diversos mijos de comunicació referent a una iniciativa del PP valencià per a solicitar a la Real Academia Española que modifique la definició actual de la paraula “valenciano” en el seu diccionari, Convencio Valencianista desija manifestar lo següent: | |||
1) Deplorem que el PP, passats díhuit anys des de que té responsabilitats de govern en matèria llingüística, decidixca, precisament ara, prendre partit per una iniciativa que, si be pot valorar-se com a interessant i inclús convenient, no pretén sino distraure l’atenció dels problemes realment importants del nostre poble. Problemes molt greus no ya en matèria purament llingüística i cultural (com la manipulació i adoctrinament que continua efectuant l’anexionisme llingüístic en les escoles) sino especialment en matèria social i econòmica: àmbits en els que el poble valencià es troba sumit en una profunda depressió sense signes de millora real. | |||
2) Nos provoca igualment estupor i indignació que, durant estes dos décades de govern del PP, iniciatives anteriors de molta més incidència estatal i internacional (que haurien donat soport eficaç i definitiu al ple reconeiximent del valencià com a llengua) reberen del PP valencià la callada com a resposta, o directament foren boicotejades des de diferents instàncies del poder polític valencià i espanyol. I això, a pesar de que foren dutes a terme en gran esforç i implicació per importants institucions, i des d’àmbits socials i intelectuals valencians ben diversos. Este fet nos fa sospitar doblement de les intencions purament electoralistes del PP en esta contradictòria acció. | |||
3) De fet, ha segut precisament l’acció o la deixació del PP en les seues llabors de govern lo que ha reforçat durant estes dos décades les tesis de l’anexionisme llingüístic; possibilitant que l’inacceptable consideració del valencià com a dialecte o varietat regional del català conte hui en un soport llegal inexistent i impensable en 1995, quan el PP escomençà a governar, i prenga aixina carta de naturalea en els coleges dels nostres chiquets. | |||
4) En eixa acció de govern destaca la nefasta actuació de la AVL, creada a través de pacte polític entre el PP, el PSOE i CiU, i naixcuda supostament per a “resoldre el conflicte llingüístic” i “defendre el nom i l’entitat de l’idioma valencià”. Una entitat política que, ben al contrari, ha pervertit les seues teòriques obligacions llegals i estatutàries, en contribuir eficaçment a perpetuar la dialectalisació forçada de la llengua valenciana, aixina com la dilució de les seues característiques llingüístiques particulars i la censura social i acadèmica a tot aquell que discrepe llegítimament en dita postura. | |||
5) La consideració del valencià com a llengua és un fet indiscutible si atenem a l’història lliterària de l’idioma valencià i a la percepció sociollingüística històrica i actual del nostre poble –acreditada recurrentment per diverses enquestes d’opinió–. | |||
La plena llingüicitat del valencià és una reivindicació irrenunciable del valencianisme cultural i cívic, que no a soles reclama la defensa d’una denominació centenària i privativa (la de “llengua valenciana”), sino també la seua identificació unívoca en un estàndart oral i escrit propi, prescriptiu i no potestatiu, construït des d’uns criteris d’estricta valencianitat llingüística i verdaderament efectiu per a la seua plena normalisació social. Aixina quedà establit, de fet, en el “Document Marc” de la Convenció Valencianista de maig de 2012. | |||
No és ya perque lo contrari supon un trencament en l’història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu –al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia–, i perpetua, en l’encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un “dialecte” o “varietat regional” que, ademés, se presenta com d’orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l’us real del valencià en les últimes dos décades, i l’empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions. | |||
Erren, per tant, aquells rogles d’opinió –alguns d’ells, autodenominats irònicament “valencianistes de construcció”– que tracten en frivolitat o displicència una qüestió que va molt més allà d’una pura convenció ortogràfica o del respecte formal a un gentilici. | |||
En el marc descrit, encara que la definició d’un diccionari de llengua castellana –mes que siga el de la RAE– en res hauria de condicionar la consideració del valencià com a llengua, entenem com a positiu, necessari i just que la RAE recupere la definició de 1959, que reconeixia a l’idioma valencià la categoria de llengua. | |||
Per això, no nos resta sino desijar sòrt al PP en la mampresa, perque és justament això lo que necessitarà per a eixir de la fossa que ell mateix s’ha cavat durant estes dos décades de govern. Perque difícil resultarà que des de fòra puga resoldre’s un problema que la seua constant acció de govern ha provocat des de dins. | |||
Per la nostra part, des de Convenció Valencianista continuarem treballant per a coordinar, donar visibilitat, cohesió interna i difusió al valencianisme idiomàtic: aquell que unix, de forma indissoluble, l’us social de la llengua en tots els àmbits i la fixació definitiva d’un estàndart llingüístic que protegixca les seues peculiaritats i puga ser adoptat de manera efectiva per la majoria de la comunitat valenciaparlant. | |||
Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.|Manifest de [[Convencio Valencianista]] Valencianisme2012, davant la notícia de que el [[Partit Popular]] (PPCV) demanà a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) canviar la definició de 'valenciano' del seu diccionari}} | |||
{{Cita|''Es absurdo, en cuanto al lenguaje, pretender que en un momento determinado de la historia quedaran sus habitantes mudos para que les enseñaran a hablar los cuatro aventureros que trajo Jaime I cuando vino a subyugar a los valencianos. Oscuros personajes aquellos, incultos, sin doctrina alguna, que otra cosa no sabían, que guerrear, y… ¿pretenden que enseñaran a hablar a quienes ya tenían su idioma y su cultura?'' | {{Cita|''Es absurdo, en cuanto al lenguaje, pretender que en un momento determinado de la historia quedaran sus habitantes mudos para que les enseñaran a hablar los cuatro aventureros que trajo Jaime I cuando vino a subyugar a los valencianos. Oscuros personajes aquellos, incultos, sin doctrina alguna, que otra cosa no sabían, que guerrear, y… ¿pretenden que enseñaran a hablar a quienes ya tenían su idioma y su cultura?'' | ||
Última revisió del 10:02 23 jun 2026
La Real Acadèmia Espanyola, oficialment Real Academia Española,[1] també coneguda per les seues sigles RAE, és una institució cultural de sèu en Madrit, capital d'Espanya. Junt en atres vintiuna acadèmies corresponents a atres tants països a on es parla castellà, conformen l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola.
Es dedica a la regularisació llingüística per mig de la promulgació de normatives dirigides a fomentar l'unitat idiomàtica entre o dins dels diversos territoris d'Iberoamèrica; garantisar una norma comuna, en concordància en els seus estatuts fundacionals: «velar per que els canvis que experimente [...] no quebren l'essencial unitat que manté en tot l'àmbit hispànic».[2]
Fon fundada en l'any 1713 per iniciativa de l'ilustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, VIII marqués de Villena i duc d'Escalona, a imitació de l'Acadèmia francesa. A l'any següent, el rei Felip V aprovà la seua constitució i la va colocar baix la seua protecció.
La RAE i la llengua valenciana
[editar | editar còdic]
La RAE mantingué durant anys una accepció que reconeixia el caràcter singular de la llengua valenciana. Definicions de "valenciano" segons la RAE:
- 1926 Art. 1er del Real Decret de 26 de novembre de 1926.
- 1959 Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, Tom XXXIX.-Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pàg.494, la definició de "valenciano" era:
- 1985 i 1995 Les últimes edicions del diccionari de la RAE de 1985 i 1995. En abdós definicions es diu que:
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), envià a la Real Acadèmia Espanyola (RAE), en l'any 2009, l'informe titulat Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española. Entre eixes propostes estava el canvi de la definició de "Valenciano".
El 7 de març de l'any 2022 les entitats valencianes i valencianistes Convencio Valencianista i el Rogle Constanti Llombart entregaren un escrit en el registre de la Real Academia Española (RAE) en el que se solicitava i se demanava que en el Diccionario d'eixa institució se canviara l'actual redacció per al terme "valenciano" -en la seua accepció de llengua-, en la que se'l considera "variedad del catalán", i se vinguera a adoptar la que inclou el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) com a "Llengua romànica parlada en la major part del territori valencià", o una atra similar, per a retornar a una tradició de reconeiximent de l'identitat de la llengua valenciana que se trencà en 1975, quan s'introduí la redacció que ara figura.
Cites
[editar | editar còdic]¿Por qué la RAE ha cambiado su opinión durante el tiempo?
Antes que el diccionario de Nebrija, el valenciano Joan Esteve (notario valenciano del siglo XV), editó el 'Liber Elegantiarum' en la ciudad de Venecia el año 1489 (la dedicatoria es del año 1472), diccionario del latín a Lengua Valenciana, primer diccionario en una lengua romance peninsular. En el colofón del libro, dice lo siguiente:
'Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valenciana lingua...'1) Deplorem que el PP, passats díhuit anys des de que té responsabilitats de govern en matèria llingüística, decidixca, precisament ara, prendre partit per una iniciativa que, si be pot valorar-se com a interessant i inclús convenient, no pretén sino distraure l’atenció dels problemes realment importants del nostre poble. Problemes molt greus no ya en matèria purament llingüística i cultural (com la manipulació i adoctrinament que continua efectuant l’anexionisme llingüístic en les escoles) sino especialment en matèria social i econòmica: àmbits en els que el poble valencià es troba sumit en una profunda depressió sense signes de millora real.
2) Nos provoca igualment estupor i indignació que, durant estes dos décades de govern del PP, iniciatives anteriors de molta més incidència estatal i internacional (que haurien donat soport eficaç i definitiu al ple reconeiximent del valencià com a llengua) reberen del PP valencià la callada com a resposta, o directament foren boicotejades des de diferents instàncies del poder polític valencià i espanyol. I això, a pesar de que foren dutes a terme en gran esforç i implicació per importants institucions, i des d’àmbits socials i intelectuals valencians ben diversos. Este fet nos fa sospitar doblement de les intencions purament electoralistes del PP en esta contradictòria acció.
3) De fet, ha segut precisament l’acció o la deixació del PP en les seues llabors de govern lo que ha reforçat durant estes dos décades les tesis de l’anexionisme llingüístic; possibilitant que l’inacceptable consideració del valencià com a dialecte o varietat regional del català conte hui en un soport llegal inexistent i impensable en 1995, quan el PP escomençà a governar, i prenga aixina carta de naturalea en els coleges dels nostres chiquets.
4) En eixa acció de govern destaca la nefasta actuació de la AVL, creada a través de pacte polític entre el PP, el PSOE i CiU, i naixcuda supostament per a “resoldre el conflicte llingüístic” i “defendre el nom i l’entitat de l’idioma valencià”. Una entitat política que, ben al contrari, ha pervertit les seues teòriques obligacions llegals i estatutàries, en contribuir eficaçment a perpetuar la dialectalisació forçada de la llengua valenciana, aixina com la dilució de les seues característiques llingüístiques particulars i la censura social i acadèmica a tot aquell que discrepe llegítimament en dita postura.
5) La consideració del valencià com a llengua és un fet indiscutible si atenem a l’història lliterària de l’idioma valencià i a la percepció sociollingüística històrica i actual del nostre poble –acreditada recurrentment per diverses enquestes d’opinió–.
La plena llingüicitat del valencià és una reivindicació irrenunciable del valencianisme cultural i cívic, que no a soles reclama la defensa d’una denominació centenària i privativa (la de “llengua valenciana”), sino també la seua identificació unívoca en un estàndart oral i escrit propi, prescriptiu i no potestatiu, construït des d’uns criteris d’estricta valencianitat llingüística i verdaderament efectiu per a la seua plena normalisació social. Aixina quedà establit, de fet, en el “Document Marc” de la Convenció Valencianista de maig de 2012.
No és ya perque lo contrari supon un trencament en l’història i el sentir majoritari del nostre poble, sino, ademés, perque la consideració dialectal del valencià castra el seu potencial futur, provoca la desafecció del poble en el seu conreu –al deixar de sentir-lo com a llengua pròpia–, i perpetua, en l’encara persistent situació de diglòssia, la consideració del castellà com llengua de prestigi front a un “dialecte” o “varietat regional” que, ademés, se presenta com d’orige foraster. Aixina ho demostren les sifres inquietants de baixada en l’us real del valencià en les últimes dos décades, i l’empobriment generalisat en la calitat del valencià parlat per les noves generacions.
Erren, per tant, aquells rogles d’opinió –alguns d’ells, autodenominats irònicament “valencianistes de construcció”– que tracten en frivolitat o displicència una qüestió que va molt més allà d’una pura convenció ortogràfica o del respecte formal a un gentilici. En el marc descrit, encara que la definició d’un diccionari de llengua castellana –mes que siga el de la RAE– en res hauria de condicionar la consideració del valencià com a llengua, entenem com a positiu, necessari i just que la RAE recupere la definició de 1959, que reconeixia a l’idioma valencià la categoria de llengua.
Per això, no nos resta sino desijar sòrt al PP en la mampresa, perque és justament això lo que necessitarà per a eixir de la fossa que ell mateix s’ha cavat durant estes dos décades de govern. Perque difícil resultarà que des de fòra puga resoldre’s un problema que la seua constant acció de govern ha provocat des de dins.
Per la nostra part, des de Convenció Valencianista continuarem treballant per a coordinar, donar visibilitat, cohesió interna i difusió al valencianisme idiomàtic: aquell que unix, de forma indissoluble, l’us social de la llengua en tots els àmbits i la fixació definitiva d’un estàndart llingüístic que protegixca les seues peculiaritats i puga ser adoptat de manera efectiva per la majoria de la comunitat valenciaparlant.
Un valencianisme idiomàtic maltractat secularment per interessos polítics pero que, més pronte que tart, haurà de vore reconeguts oficialment els drets que la llegislació autonòmica, estatal i internacional li asseguren com a comunitat llingüística.Y es absurdo, también, pretender que todas las zonas históricas peninsulares produjeran su romance, menos esta parte de la Edetania que después sería Reino de Valencia. Todo, para deificar a aquellos que “vinieron a enseñarnos a hablar” y extender, de ese modo, el manto imperialista de una región sobre otra, con más antigüedad histórica la vejada, que la vejadora.
Antes de la venida de D. Jaime ya estaba organizada Valencia: el reino musulmán, fundado el año 1010, un par de siglos antes de que vagamente existiera el concepto de Cataluña, no una organización catalana propiamente dicha, cuyos territorios estaban divididos en varias tribus, primero; en muchos condados, después, litigantes entre sí por un palmo de terreno.Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom en el que apareix en els seus Estatuts; cf. Estatuts de la RAE. Atres noms en els que es coneix a la institució, com a «Real Acadèmia de la Llengua», «Real Acadèmia de la Llengua Espanyola» o «Real Acadèmia Espanyola de la Llengua» no són adequats («Diccionario de la lengua española, claves de redacción.» Fundéu.
- ↑ Notícias.jurídicas.com
Bibliografia
[editar | editar còdic]- La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana (1997, Lo Rat Penat), pel Colectiu Valldaura de Burriana.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real Acadèmia Espanyola.- Portal web de la RAE
- La RAE avala ante el Supremo que valenciano y catalán son dos nombres de una misma lengua - Levante-EMV
- ¿Sabías que la RAE cambió la definición de «valenciano» de forma anticientífica? - Blog de Josué Ferrer
- ¿Sabies que en l'any 1926 la RAE reconegué la llengua valenciana? - Cultura Valenciana
- El 'valenciano' i la RAE - Voro López - Patronat de la RACV
- Carta enviada a la RAE sobre la definición de "Valenciano" - Xavier Gimeno Alonso - Cardona Vives
- Entidades valencianistas piden a la RAE cambiar el término de ‘valenciano’ - Es Diario
- «En el diccionari de la RAE es discrimina a la Llengua Valenciana» - Entrevista a Joan Sancho - Cultura Valenciana
- Informe de la RACV enviat a la RAE titulat "Valencianismos: Propuestas a la Real Academia Española"
- La Real Academia con el paso cambiado (referint-se a la RAE) (Cartes al Director, Mediterráneo, 2014), per Agustí Franch - Cardona Vives