Diferència entre les revisions de "Uganda"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Republic of Uganda''<br />''Jamhuri ya Uganda''<br />República d'Uganda | image_bandera = 120px-Flag of Uganda svg.png | image...».) |
|||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda. | Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el [[sigle XIX]], trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el [[sigle XVI]]. El més gran i important d'estos regnes fon [[Buganda]], que existix hui com a part d'Uganda. | ||
| − | Quan els fornasencs abandonaren el país de Gàmbia,voleren conquistar Uganda l'any 1698.Fon la primera vegada que van entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. | + | Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que van entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda. |
La zona fon posada davall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. | La zona fon posada davall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]]. | ||
| − | En [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de Tanzània, ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. | + | En [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]]. |
L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un mètodo ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. | L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un mètodo ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH. | ||
| Llínea 171: | Llínea 171: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | [[Image:Ug-map.png|thumb|right|320px|Mapa d'Uganda]] | + | [[Image:Ug-map.png|thumb|right|320px|<center>Mapa d'Uganda</center>]] |
| − | Encara que Uganda no posseïx eixida a la mar, té accés a diversos cossos d'aigua, incloent el [[Llac Victòria]], [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]], [[Llac Kyoga]] i [[Llac Eduardo]]. El país es localisa en l'Est d'Àfrica, sobre un altiplà, en un mija de 900 m sobre el nivell del mar. | + | Encara que Uganda no posseïx eixida a la mar, té accés a diversos cossos d'aigua, incloent el [[Llac Victòria]], [[Llac Alberto (Àfrica)|Llac Alberto]], [[Llac Kyoga]] i [[Llac Eduardo]]. El país es localisa en l'Est d'[[Àfrica]], sobre un altiplà, en un mija de 900 m sobre el nivell del mar. |
Encara que el clima és tropical, diferix entre les distintes regions del país. Uganda posseïx unes quantes illes en el Llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben en el sur, incloent la capital [[Kampala]] i la ciutat d'[[Entebbe]]. | Encara que el clima és tropical, diferix entre les distintes regions del país. Uganda posseïx unes quantes illes en el Llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben en el sur, incloent la capital [[Kampala]] i la ciutat d'[[Entebbe]]. | ||
| Llínea 189: | Llínea 189: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'agricultura és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]]. | + | Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'[[agricultura]] és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]]. |
| − | [[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.]] | + | [[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.</center>]] |
Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats. | Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats. | ||
| Llínea 205: | Llínea 205: | ||
La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'església catòlica i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]]. | La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'església catòlica i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]]. | ||
| − | En 2007, Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys. | + | En [[2007]], Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys. |
La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país. | La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país. | ||
Revisió de 19:28 17 maig 2010
| Republic of Uganda Jamhuri ya Uganda República d'Uganda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República d'Uganda és un país en la part centre-est d'Àfrica. Llimita al surest en el Llac Victòria, a l'est en Kénia, al nort en Sudan, a l'oest en la República Democràtica del Congo i al suroest en Ruanda i Tanzània.
La capital d'Uganda és Kampala
Història
Poc se sap sobre l'història de la regió fins a l'arribada dels primers no africans, encara que se sap que els humans viuen en l'àrea des d'al manco el primer milenari AC. Quan els àraps i europeus arribaren en el sigle XIX, trobaren un número de regnes en la zona, supostament fundats en el sigle XVI. El més gran i important d'estos regnes fon Buganda, que existix hui com a part d'Uganda.
Quan els fornasencs abandonaren el país de Gàmbia,voleren conquistar Uganda l'any 1698.Fon la primera vegada que van entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua continua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.
La zona fon posada davall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en 1888, i fon governada com a protectorat pel Regne Unit des de 1894 fins que li fon concedida l'independència en 1962.
En 1966, el primer ministre, Milton Obote, havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys '80. 1971 va vore a Idi Amin prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en 1979 gràcies a una invasió per part de Tanzània, ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de Milton Obote, qui fon depost una vegada més en 1985. L'actual president, Yoweri Museveni, reelegit en 2006, ha estat en el poder des de 1986 i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara continua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al VIH/SIDA de qualsevol atre país africà. El país gastà un mètodo ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.
En 1987 esclatà un conflicte entre el govern i l'Eixèrcit de Resistència del Senyor, que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la Cort Penal Internacional la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el Dret Internacional Humanitari. En octubre de 2005 es van emetre órdens de captura en contra dels líders de l'Eixèrcit de Resistència del Senyor.
Govern i política
El president d'Uganda, actualment Yoweri Museveni, és tant el cap de govern com el cap d'estat. El president designa un primer ministre que li ajuda en els seus quefers. El parlament esta constituït per l'Assamblea Nacional, que té 303 membres, 86 dels quals són designats per grups d'interessos, incloent les dònes i a l'eixèrcit. El restant de membres són triats per un periodo de cinc anys durant les eleccions generals.
Durant dèneu anys, a fi d'evitar la violència sectària, els partits polítics han estat prohibits. Pero en un referèndum l'any 2006, els ugandesos optaren per cancelar esta prohibició i començar una transició cap a la democràcia multipartidista.
Organisació polític-administrativa
El territori ugandés es troba dividit en setanta districtes, en juliol de 2006 el número de districtes es va incrementar a 78. A la seua vegada, estos districtes s'agrupen en quatre divisions administratives: Nort, Est, central i Oest. Els districtes deuen el seu nom a la ciutat capçalera. Per eixemple, la ciutat de Kampala es troba en el Districte de Kampala. Els antics regnes tradicionals també mantenen la seua presència simbòlica, cultural i ètnica en l'organisació polític-administrativa del país en un cert reconeiximent oficial, sent el major d'ells el de Buganda.
Geografia
Encara que Uganda no posseïx eixida a la mar, té accés a diversos cossos d'aigua, incloent el Llac Victòria, Llac Alberto, Llac Kyoga i Llac Eduardo. El país es localisa en l'Est d'Àfrica, sobre un altiplà, en un mija de 900 m sobre el nivell del mar.
Encara que el clima és tropical, diferix entre les distintes regions del país. Uganda posseïx unes quantes illes en el Llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben en el sur, incloent la capital Kampala i la ciutat d'Entebbe.
Ecologia
La major part d'Uganda correspon al bioma de sabana. WWF distinguix diverses ecorregions:
- Sabana sudanesa oriental en el nort
- Mosaic de selva i sabana del nort del Congo en el noroest
- Sabana arbustiva de Kénia en el nordest
- Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria en el centre i sur del país
Les zones montanyoses estan cobertes de selves i, a major altitut, praderes de muntanya:
- Selva montanyesa de la falla Albertina i erm de les montanyes Ruwenzori i Virunga en l'oest
- Selva montanyesa d'Àfrica oriental i erm montanyés d'Àfrica oriental en l'est
Economia
Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de coure i cobalt. L'agricultura és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de café. Des de 1986 el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'Idi Amin i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del petròleu i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'inflació, encorajar la producció i millorar la balança de pagaments.
Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'inversió contínua per a la rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats.
L'implicació d'Uganda en la guerra en la República Democràtica del Congo, la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En el 2000 va qualificar dins de l'Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el Club de París va condonar 145 millons de dólars.
D'acort en les estadístiques del FMI, en 2004, el PBI per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars.
Demografia
En Uganda habiten molts grups ètnics distints, cap dels quals forma una majoria dins de la població total. L'anglés es va convertir en l'idioma oficial després de l'independència, encara que hi ha més de 40 llengües en us en tot el país. L'idioma en número més gran de parlants natius és el luganda, parlat en la regió Buganda, regió que inclou a Kampala. L'idioma iteso li seguix en cantitat de parlants (4,2 millons), cobrint set districtes en la part est del país. El suahili és àmpliament gastat com a llenguage bàsic per al comerç.
La majoria de la població és cristiana dividint-se a parts iguals entre l'església catòlica i les diverses confessions protestants. Hi ha una important minoria musulmana, major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'hinduisme.
En 2007, Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el suahili. L'esperança de vida és de 51 anys.
La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país.
Cultura
A causa del gran número de grups ètnics, molts dels quals viuen dins de regnes propis, la cultura en Uganda és molt diversa. Prop del 70 % de la població està alfabetisada.
| Data | Nom en valencià | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 1 de giner | Any nou | New Year's Day | |
| 26 de giner | Dia de la lliberació | Rellija's Day | |
| 8 de març | Dia de la dòna | ||
| març-abril | Divendres i dilluns de Pasqua | ||
| 1 de maig | Dia del Treball | ||
| maig | Pentecostés | Whitsuntide | |
| 3 de juny | Dia dels màrtirs | Martyr Day | |
| 9 de juny | Dia dels héroes nacionals | Day of the national herois | |
| 9 d'octubre | Dia de l'independència | Independence Day | |
| 25 de decembre | Nadal | Christmas | |
| Festa del Sacrifici | Eid ul-Adha | Festa musulmana | |
| Festa de la Fi del Ramadà | Eid ul-Fitr | Indica el fi del ramadà |
Enllaços externs
- Govern d'Uganda (en anglés)
- Lloc web oficial del Parlament Ugandés (en anglés)
- Centre d'estadístiques d'Uganda
- Universitat Makerere, Kampala, Uganda (en anglés)
- Pàgina oficial de turisme (en anglés)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Uganda de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.