Diferència entre les revisions de "Jordi Pujol"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
*Pujol, Jordi; Cuyás, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir, Destino, Barcelona, 2009. | *Pujol, Jordi; Cuyás, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir, Destino, Barcelona, 2009. | ||
| − | *Novoa, Josep María. Jaque al Virrey. Editorial Akal, | + | *Novoa, Josep María. Jaque al Virrey. Editorial Akal, Madrit, 1998. |
*Garcia Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL. 2008. Imprenta la plaça, Valéncia, 2008. | *Garcia Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL. 2008. Imprenta la plaça, Valéncia, 2008. | ||
Revisió de 16:43 24 abr 2010
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana. Fon president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva.
Pujol fon detingut en 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[1] Va eixir de la presó després d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.
Fon president de Banca Catalana entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.
En 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya, del que fon el primer secretari.
Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.
En 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià i Convergència i Unió pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència a José María Aznar.
Pujol es va retirar en 2003, deixant el cap del partit (CDC) a Artur Mas.
Bibliografia
- Pujol, Jordi; Cuyás, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir, Destino, Barcelona, 2009.
- Novoa, Josep María. Jaque al Virrey. Editorial Akal, Madrit, 1998.
- Garcia Sentandreu, Juan. La gran estafa de l'AVLL. 2008. Imprenta la plaça, Valéncia, 2008.
Referències
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.