Xeraco

Torre Guaita en Xeraco

Xeraco (en castellà Jeraco), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia

El municipi de Xeraco es troba situat en la comarca de Safor, a 61 km de la capital, Valéncia.

Entre poble i plaja disten aproximadament uns 3 km. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que no ha sofrit una urbanisació desmesurada; no obstant, la plaja ha creixcut en un 400% en els últims anys i un 600% en les dos décades anteriors. La plaja és una de les millors de Valéncia, conseguint tots els anys la bandera blava que otorga la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

Per carretera, s'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la N-332.

Conta, ademés, en una eixida d'autopista AP-7 compartida en Jeresa i en una estació de ferrocarril en la llínea de C-1 de Rodalies Valéncia. (RENFE).

Barris i pedanies

En el terme municipal de Xeraco es troba també el núcleu de població de Plaja de Xeraco.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Xeraco llimita en els de Tavernes de Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Jeresa i Gandia, totes ells situats també en la província de Valéncia.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Joan Batiste Sanchis Coscollà	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Joan Batiste Sanchis Coscollà	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Juan Bautista Todolí	CDS
1991 - 1995	Juan Bautista Todolí	PCDS
1995 - 1999	Joan Batiste Sanchis Coscollà (1995-1998) Dimisión Francisco Santacatalina Ferrer (1998-1999)	Partit Independent Joan Sanchis PP
1999 - 2003	Ferran Bofí Pardo	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Ferran Bofí Pardo	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Ferran Bofí Pardo	PSPV-PSOE
2011 - 2015	Avelino Mascarell Peiró (2011-2013) Moción de Censura Francesc Serralta Zaragozá (2013-2015)	PP Compromís
2015 - 2019	Francesc Serralta Zaragozá (2015-2017) José Salvador Tejada (2017-2019)	Compromís PSPV-PSOE
2019 - 2023	Avelino Mascarell Peiró	PP
2023	Avelino Mascarell Peiró	PP

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 5.819 habitants.

Evolució demogràfica
1857	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2008	2010	2012	2022
742	1.481	1.881	2.117	2.272	2.623	3.126	3.282	3.631	4.271	4.567	4.982	5.671	6.259	6.129	6.230	5.819

Economia

L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la Segona Guerra Mundial, el cultiu de tarongers experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.

A partir dels anys 1970, el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de fusta com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.

Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.

Monuments

• Ermita Stmo. Cristo de l'Agonia. És del sigle XIX. Es tracta d'un temple religiós típic devocionari d'una sola nau.

• Iglésia de Ntra. Sra. de l'Encarnació. Data del sigle XVIII, i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el chicotet adossat a l'iglésia es creu que és l'antic minaret de la mesquita àrap existent en el municipi. És una iglésia de planta basilical (una sola nau) en chicotetes capelles laterals.

• Torre de Guaita, amprada com a atalaya de vigilància marítima sigles arrere i restaurada en els anys 80 del passat sigle. És una construcció cilíndrica, una miqueta menys ampla en la part superior que l'inferior. La seua altura és de 7,40 m. La desembocadura del ric Vaca junt a la Torre de Guaita (sigle XVI) constituïx un maravellós parage natural a on la flora i la fauna autòctona s'aprecien en el seu estat natural.

• La Cisterna. Data del sigle XIX, inaugurada en l'any 1888. És un aljup d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Xeraco
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Xeraco
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xeraco.

• Portal turístic de la Safor