Diferència entre les revisions de "Rafael Altamira i Crevea"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
;Viage per Hispanoamèrica: | ;Viage per Hispanoamèrica: | ||
| − | En 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref> | + | En [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de [[1909]] a març de [[1910]], visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref> |
;Tornà a Espanya | ;Tornà a Espanya | ||
| − | A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de Madrit. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En 1929 va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme. | + | A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme. |
| − | ;Exili en Mèxic | + | ;Exili en [[Mèxic]] |
| − | Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en 1951. | + | Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]]''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]]. |
== Llabor == | == Llabor == | ||
| − | Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.). | + | Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.). |
La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''. | La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''. | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | * Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref> | + | * Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier ([[2001]]), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref> |
== Obres == | == Obres == | ||
;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref> | ;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref> | ||
| − | * [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books] | + | * [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, [[2008]]. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books] |
* --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books] | * --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books] | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | *[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | ||
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | *[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]] | ||
| − | * Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira] | + | * Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira] |
| − | * Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9 | + | * Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9 |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:08 2 feb 2010
Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951), humanista, historiador i americaniste; pedagoc, juriste, crític lliterari i escritor espanyol. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. Exiliat del franquisme a Mèxic en 1944.
Biografia
- Formació i carrera acadèmica
En juliol de 1882 se trasllada d'Alacant a Valéncia per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul krausista format per Francisco Giner dels Rius, Manuel Bartolomé Cossío, Gumersindo d'Azcárate i Nicolás Salmerón a través del seu doctorat en Madrit i la seua docència en la Institució Lliure d'Ensenyança i la seua llabor en el Museu Pedagògic, del que va arribar a ser secretari. Escriu L'ensenyança en la història, que es publica en 1891. Dirigix el periòdic republicà La Justícia, i la Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en la Universitat d'Oviedo, a on va crear l'extensió universitària.
- Viage per Hispanoamèrica
En 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre El meu viage a Amèrica. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.[1]
- Tornà a Espanya
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en 1914 gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de Madrit. En la Primera Guerra Mundial es va declarar aliadòfil en el seu llibre La guerra actual i l'opinió espanyola. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la Societat de nacions de redactar l'ante-proyecte del Tribunal Internacional de L'Haya; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la Real Acadèmia de la Història. En 1929 va començar a preparar l'edició dels seus Obres completes en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu Història de la civilisació espanyola, el Epítom d'història d'Espanya, Qüestions modernes d'història, d'història i art, Qüestions obreres, Giner educador, Ideari polític, etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al premi Nobel de la pau en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
- Exili en Mèxic
Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la França -ocupada pels alemans- i Estats Units va arribar a Mèxic al novembre de 1944,[2] on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i va participar en activitats del exili republicà. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat i el seu Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680. Allí també el Institut Panamericà de Geografia i Història li va otorgar en 1947 el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en 1951.
Llabor
Fon el primer que va penetrar en la historiografia partint de la seua relació en la cultura i la història de les idees. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la Institució Lliure d'Ensenyança, en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al Krausisme, en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una pedagogia en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).
La seua obra s'inscriu dins del Regeneracionisme com a continuadora de la de Joaquín Costa i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus Contes d'amor i tristea o la seua novela Repòs, cal destacar la seua célebre Història d'Espanya i de la civilisació espanyola, aixina com la Sicologia del poble espanyol i la Història del Dret espanyol.
Reconeiximents
- Fon nomenat fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig en 1910.[3]
Obres
- Obra de Rafael Altamira[4]
- 1890 --- Història de la propietat comunal, (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. Vista prèvia en Google books
- --- La formació del juriste, en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència UNAM, ISBN 978-970-32-5088-2 Vista prèvia en Google books
- Obra sobre Rafael Altamira[5]
- Altamira, Pilar, Biografia en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
- Congrés Internacional Rafael Altamira 1r, 2002, Alacant en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Estudis, Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [1]
- Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9
Referències
- ↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37
- ↑ Zabala, Silvio, L'americanisme d'Altamira, en Serano Migallón, Fernando (coord.), Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret, Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41
- ↑ Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8
- ↑ Cervantes Virtual
- ↑ En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira
Enllaços externs
- Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís
- Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Altamira de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.