Krausisme
Anar a la navegació
Anar a la busca
El krausisme és una doctrina que defén la tolerància acadèmica i la llibertat de càtedra front al dogmatisme. Deu el seu nom al pensador postkantià alemà Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832). Esta filosofia tingué gran difusió en Espanya, a on va alcançar el seu màxim desenroll pràctic gràcies a l'obra del seu gran divulgador, Julián Sanz del Riu, i a l'Institució Lliure d'Ensenyança dirigida per Francisco Giner dels Rius, ademés de la contribució d'un gran juriste com Federico de Castro.
El krausisme es fundà en una conciliació entre el teisme i el panteisme, segons la qual Deu, sense ser el món ni estar fora d'ell, ho conté en sí i d'ell transcendix. Dita concepció es denomina panenteisme.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- López Morillas, Juan. El krausismo español: Perfil de una aventura intelectual. (1956).
- Jiménez García, Antonio. El krausismo y la Institución Libre de Enseñanza. (1985).
- Gil Cremades, Juan José. El reformismo español: Krausismo, escuela histórica, neotomismo. (1969).
- Lipp, Solomon. Francisco Giner de los Ríos (1985).
- León Esteban, León. “El krausismo en España: teoría y circunstancia”. Historia de la educación 4 (ene-dic 1985), pp. 97–117.