Anar al contingut

Teisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teisme


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El teisme (del grec «θεoς», theós, ‘Deu’) és definit en un sentit ampli com l'existència d'un ser suprem. En sentit quotidià, o quan li'l contrapon en deísmo, el terme a sovint descriu la concepció clàssica de Deu pròpia del monoteisme o de les religions politeistes; una creència en Deu sense rebujar a priori cap revelació, rebuig que, en canvi, és característica del deísmo.[1][2]

El teisme s'entén generalment com la creència que afirma l'existència de per lo manco un Ser creador de l'univers que està compromés en el seu manteniment i govern. Sorgix al començament de l'any 1200 a. C, en l'época de l'antiga Grècia. el qual el filòsof i escritor francés Voltaire, que el seu aporte va consistir en dir que Deu existix, és el creador de l'univers, i que el seu poder és infinit. En base a este pensament i a l'idea de «els deus del olimpo», varen ser sorgint més corrents filosòfiques, com lo són: el monoteisme, el ateisme, el politeisme, etc.

Ademés de la corrent filosòfica i de l'expansió, varen ser donant-se una série d'arguments, en els quals es justifica l'existència de Deu, podem trobar l'argument cosmogónico, l'argument segons Agustín, l'ontològic, entre uns atres.cita requerida

Per un atre costat, hi ha arguments en els quals es justifica l'inexistència de Deu, ho podem trobar en el ateisme i en el agnosticisme, a on és influenciat esta corrent filosòfic a través d'una série d'arguments i expositors d'esta corrent filosòfica.cita requerida

En canvi el ateisme comunament es definix com no acceptar o rebujar el teisme en el sentit més ampli, o siga no acceptar o rebujar la creència en un Deu com ho concep el teisme.[3][4] L'asseveració de la que existència d'un deu, en el seu sentit ampli, és desconeguda o no és possible conéixer-la és agnosticisme.[5][6]

Teisme per País (2023)

[editar | editar còdic]

Percentage de persones que es trobava d'acort en la següent afirmació: «Cree en Deu tal i com es descriu en les Sagrades Escritures (per eixemple, la Bíblia, el Corán, la Torá, etc.).»

Lloc País % Teistes Font
1.º Archiu:Flag of Turquia.png 73% [7]
2.º Archiu:Flag of Suràfrica.png 73% [8]
3.º Archiu:Flag of Índia.png 70% [9]
4.º Archiu:Flag of Brasil.png 70% [10]
5.º Archiu:Flag of Perú.png 65% [11]
6.º Archiu:Flag of Colòmbia.png 63% [12]
7.º Archiu:Flag of Mèxic.png 60% [13]
8.º 53% [14]
9.º Archiu:Flag of Polònia.png 52% [15]
10.º 52% [16]
11.º 51% [17]
12.º Archiu:Flag of Singapur.png 43% [18]
13.º Archiu:Flag of Itàlia.png 37% [19]
14.º Archiu:Flag of Canadà.png 34% [20]
15.º Archiu:Flag of Austràlia.png 31% [21]
16.º Archiu:Flag of Tailàndia.png 28% [22]
17.º Archiu:Flag of Regne Unit.png 27% [23]
18.º Archiu:Flag of França.png 26% [24]
19.º 23% [25]
20.º Archiu:Flag of Països Baixos.png 22% [26]
21.º Archiu:Flag of Alemània.png 21% [27]
22.º Archiu:Flag of Hongria.png 20% [28]
23.º Archiu:Flag of Bèlgica.png 18% [29]
24.º Archiu:Flag of Suècia.png 16% [30]
25.º Archiu:Flag of Corea del Sur.png 15% [31]
26.º Archiu:Flag of Japó.png 3% [32]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme teisme deriva de la paraula grega θεός[33] (theós) o theoi que significa «deu» o «deus». El terme teisme va ser usat per primera volta per Ralph Cudworth (1617–1688).[34] En la definició de Cudworth, són «estricta i apropiadament cridats teistes, els que afirmen que un ser o ment comprensiva perfectament conscient, existent per sí mateixa des de l'eternitat, va ser la causa de totes les demés coses».[35]

Descripció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Creències teistes.

La paraula es va originar en la Grècia antiga en el significat de la creència en els deus tradicionals del Olimp.

Segons el primer significat, existixen quatre opinions principals sobre el paper que juga Deu en el món en este context:

  1. Deísmo: un o més deus han creat l'univers pero no interactuen o interferixen sobrenaturalment o directament en ell; émfasis en la transcendència dels deus. Dins d'esta podem parlar també del:
    • Pandeísmo: Un o més deus han creat l'univers, pero no interactuen en ell perque l'univers i Deu són lo mateix; émfasis en la immanència de deus.
  2. Teisme propi (segona definició): els deus procuren l'univers, pero ho transcendixen. Es pot distinguir entre:
    • Monoteisme: solament existix un deu. Eixemples de religions monoteistes són el cristianisme, islam, i el judaisme.
    • Henoteísmo o monolatría: existència de varis deus, pero s'adora exclusivament a un d'ells.
    • Katenoteísmo: existència de varis deus, pero solament s'adora a un al mateix temps.
    • Politeisme: existixen varis deus.
  2. No-teisme: no existixen els deus, pero es creu en certes entitats divines i en diversos conceptes espirituals.
  3. Panteisme: l'univers i Deu són un solament, afirma que «Tot lo que existix és Deu i Deu és tot lo que existix». Émfasis en la immanència de Deu. Dins d'esta podem parlar també del:
    • Panenteísmo: l'univers està contingut en Deu, pero este a la seua volta és més gran que l'univers. Émfasis en la transcendència de Deu.

Segons la benevolència divina

[editar | editar còdic]

Finalment, es pot fer una distinció sobre la benevolència dels deus:

  • Teofilia: els deus són benevolentes i mereixen devoció.
  • Malteísmo: l'evidència contradiu la noció de que els deus siguen benevolentes, aixina que no són mereixedors de devoció.
  • Originismo: solament importa l'orige diví.

Categorisació

[editar | editar còdic]

La següent taula és un intent de categorizar algunes de les posicions:

Creu que existix a lo manco un deu Creu que els deus no existixen No creu que els deus existixquen Creu que els deus són irrellevants
Teiste Ateisme fort Ateisme dèbil Apateísmo
Creu que es pot provar la seua existència Teista // Agnosticisme dèbil Ateisme fort // Agnosticisme dèbil Ateisme dèbil // Agnosticisme dèbil Apateísmo // Agnosticisme dèbil
Creu que no es pot provar la seua existència Teista // Agnosticisme fort Ateisme fort // Agnosticisme fort Ateisme dèbil // Agnosticisme fort Apateísmo // Agnosticisme fort
Creu que les proves de la seua existència són irrellevants Apateísmo // Teista Apateísmo // Ateisme fort Apateísmo // Ateisme dèbil Apateísmo // Possiblement Ateisme dèbil

Algunes de les posicions en esta taula poden semblar contradictòries, o en poc fonament, pero en lo que concernix al teisme molts confien en la fe i poden tindre creències fortes cap a coses que no creuen que hagen segut demostrades o es puguen demostrar rigorosament.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Dictionary.com Online Dictionary».
  2. ↑ «Dictionary.com Online Dictionary».
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ (page 175 in 1967 edition)
  5. ↑ (page 56 in 1967 edition)
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  8. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  9. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  10. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  11. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  12. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  13. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  14. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  15. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  16. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  17. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  18. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  19. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  20. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  21. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  22. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  23. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  24. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  25. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  26. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  27. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  28. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  29. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  30. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  31. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  32. ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
  33. ↑ Plantilla:Cite EB1911
  34. ↑ Halsey, William (1969). Louis Shores (ed.). Collier's Encyclopedia, 20 edició (vol. 22), Crowell-Collier Educational Corporation, pp. 266–7.
  35. ↑ Cudworth, Ralph (1678). The True Intellectual System of the Universe, Vol. I. New York: Gould & Newman, 1837, p. 267.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gregory A. Boyd: God of the Possible. A Biblical Introduction to the Open View of God. 2000, ISBN 0-8010-6290-X.
  • Norbert Hoerster: Die Frage nach Gott. becksche reihe 1635, München 2005, ISBN 3-406-52805-8.
  • John Leslie Mackie: The Miracle of Theism. Arguments for and against the Existence of God. Clarendon Press, Oxford 1982 (deutsch Dones Wunder dones Theismus. Argumente für und gegen die Existenz Gottes. Philipp Reclam juny, Stuttgart 1985).
  • John A. T. Robinson: Gott ist anders. Honest to God. Chr. Kaiser, München 1970.
  • John I. Sanders, Clark Pinnock, Richard Rice, David Basinger, William Hasker: The Openness of God: A Biblical Challenge to the Traditional Understanding of God. Paternoster und IVP, 1994.
  • John I. Sanders: The God Who Risks: A Theology of Providence. IVP 1998/2007.
  • John I. Sanders, Chris Hall: Does God have a Future? A Debat on Divine Providence. Baker Academic, 2003.
  • Manuel Schmid: Gott ist ein Abenteurer. Der Offene Theismus und die Herausforderungen biblischer Gottesrede. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2020, ISBN 978-3-525-55669-6.
  • Richard Swinburne: Gibt és einen Gott? ontos, Frankfurt 2005, ISBN 3-937202-91-9.


Vore també

[editar | editar còdic]


[[Categoria:#Teisme| ]]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teisme&oldid=676397»