Teisme
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El teisme (del grec «θεoς», theós, ‘Deu’) és definit en un sentit ampli com l'existència d'un ser suprem. En sentit quotidià, o quan li'l contrapon en deísmo, el terme a sovint descriu la concepció clàssica de Deu pròpia del monoteisme o de les religions politeistes; una creència en Deu sense rebujar a priori cap revelació, rebuig que, en canvi, és característica del deísmo.[1][2]
El teisme s'entén generalment com la creència que afirma l'existència de per lo manco un Ser creador de l'univers que està compromés en el seu manteniment i govern. Sorgix al començament de l'any 1200 a. C, en l'época de l'antiga Grècia. el qual el filòsof i escritor francés Voltaire, que el seu aporte va consistir en dir que Deu existix, és el creador de l'univers, i que el seu poder és infinit. En base a este pensament i a l'idea de «els deus de l'olimpo», varen ser sorgint més corrents filosòfiques, com lo són: el monoteisme, l'ateisme, el politeisme, etc.
Ademés de la corrent filosòfica i de l'expansió, varen ser donant-se una série d'arguments, en els quals es justifica l'existència de Deu, podem trobar l'argument cosmogónico, l'argument segons Agustín, l'ontològic, entre uns atres.cita requerida
Per un atre costat, hi ha arguments en els quals es justifica l'inexistència de Deu, ho podem trobar en l'ateisme i en l'agnosticisme, a on és influenciat esta corrent filosòfic a través d'una série d'arguments i expositors d'esta corrent filosòfica.cita requerida
En canvi l'ateisme comunament es definix com no acceptar o rebujar el teisme en el sentit més ampli, o siga no acceptar o rebujar la creència en un Deu com ho concep el teisme.[3][4] L'asseveració de la que existència d'un deu, en el seu sentit ampli, és desconeguda o no és possible conéixer-la és agnosticisme.[5][6]
Teisme per País (2023)
Percentage de persones que es trobava d'acort en la següent afirmació: «Cree en Deu tal i com es descriu en les Sagrades Escritures (per eixemple, la Bíblia, el Corán, la Torá, etc.).»
| Lloc | País | % Teistes | Font |
|---|---|---|---|
| 1.º | Erro al crear miniatura: | 73% | [7] |
| 2.º | Erro al crear miniatura: | 73% | [8] |
| 3.º | Erro al crear miniatura: | 70% | [9] |
| 4.º | Erro al crear miniatura: | 70% | [10] |
| 5.º | Erro al crear miniatura: | 65% | [11] |
| 6.º | Erro al crear miniatura: | 63% | [12] |
| 7.º | Erro al crear miniatura: | 60% | [13] |
| 8.º | 
|
53% | [14] |
| 9.º | Erro al crear miniatura: | 52% | [15] |
| 10.º | 
|
52% | [16] |
| 11.º | 
|
51% | [17] |
| 12.º | Erro al crear miniatura: | 43% | [18] |
| 13.º | Erro al crear miniatura: | 37% | [19] |
| 14.º | Erro al crear miniatura: | 34% | [20] |
| 15.º | Erro al crear miniatura: | 31% | [21] |
| 16.º | Erro al crear miniatura: | 28% | [22] |
| 17.º | Erro al crear miniatura: | 27% | [23] |
| 18.º | Erro al crear miniatura: | 26% | [24] |
| 19.º | 
|
23% | [25] |
| 20.º | Erro al crear miniatura: | 22% | [26] |
| 21.º | Erro al crear miniatura: | 21% | [27] |
| 22.º | Erro al crear miniatura: | 20% | [28] |
| 23.º | Erro al crear miniatura: | 18% | [29] |
| 24.º | Erro al crear miniatura: | 16% | [30] |
| 25.º | Erro al crear miniatura: | 15% | [31] |
| 26.º | Erro al crear miniatura: | 3% | [32] |
Etimologia
El terme teisme deriva de la paraula grega θεός[33] (theós) o theoi que significa «deu» o «deus». El terme teisme va ser usat per primera volta per Ralph Cudworth (1617–1688).[34] En la definició de Cudworth, són «estricta i apropiadament cridats teistes, els que afirmen que un ser o ment comprensiva perfectament conscient, existent per sí mateixa des de l'eternitat, va ser la causa de totes les demés coses».[35]
Descripció
- Artícul principal → Anexe:Creències teistes.
La paraula es va originar en la Grècia antiga en el significat de la creència en els deus tradicionals del Olimp.
Segons el primer significat, existixen quatre opinions principals sobre el paper que juga Deu en el món en este context:
- Deísmo: un o més deus han creat l'univers pero no interactuen o interferixen sobrenaturalment o directament en ell; émfasis en la transcendència dels deus. Dins d'esta podem parlar també del:
- Pandeísmo: Un o més deus han creat l'univers, pero no interactuen en ell perque l'univers i Deu són lo mateix; émfasis en l'immanència de deus.
- Teisme propi (segona definició): els deus procuren l'univers, pero ho transcendixen. Es pot distinguir entre:
- Monoteisme: solament existix un deu. Eixemples de religions monoteistes són el cristianisme, islam, i el judaisme.
- Henoteísmo o monolatría: existència de varis deus, pero s'adora exclusivament a un d'ells.
- Katenoteísmo: existència de varis deus, pero solament s'adora a un al mateix temps.
- Politeisme: existixen varis deus.
- Universalisme: assentiment de totes les religions.
- No-teisme: no existixen els deus, pero es creu en certes entitats divines i en diversos conceptes espirituals.
- Panteisme: l'univers i Deu són un solament, afirma que «Tot lo que existix és Deu i Deu és tot lo que existix». Émfasis en l'immanència de Deu. Dins d'esta podem parlar també del:
- Panenteísmo: l'univers està contingut en Deu, pero este a la seua volta és més gran que l'univers. Émfasis en la transcendència de Deu.
Segons la benevolència divina
Finalment, es pot fer una distinció sobre la benevolència dels deus:
- Teofilia: els deus són benevolentes i mereixen devoció.
- Malteísmo: l'evidència contradiu la noció de que els deus siguen benevolentes, aixina que no són mereixedors de devoció.
- Originismo: solament importa l'orige diví.
Categorisació
La següent taula és un intent de categorizar algunes de les posicions:
| Creu que existix a lo manco un deu | Creu que els deus no existixen | No creu que els deus existixquen | Creu que els deus són irrellevants | |
|---|---|---|---|---|
| Teiste | Ateisme fort | Ateisme dèbil | Apateísmo | |
| Creu que es pot provar la seua existència | Teista // Agnosticisme dèbil | Ateisme fort // Agnosticisme dèbil | Ateisme dèbil // Agnosticisme dèbil | Apateísmo // Agnosticisme dèbil |
| Creu que no es pot provar la seua existència | Teista // Agnosticisme fort | Ateisme fort // Agnosticisme fort | Ateisme dèbil // Agnosticisme fort | Apateísmo // Agnosticisme fort |
| Creu que les proves de la seua existència són irrellevants | Apateísmo // Teista | Apateísmo // Ateisme fort | Apateísmo // Ateisme dèbil | Apateísmo // Possiblement Ateisme dèbil |
Algunes de les posicions en esta taula poden semblar contradictòries, o en poc fonament, pero en lo que concernix al teisme molts confien en la fe i poden tindre creències fortes cap a coses que no creuen que hagen segut demostrades o es puguen demostrar rigorosament.
Referències
- ↑ «Dictionary.com Online Dictionary».
- ↑ «Dictionary.com Online Dictionary».
- ↑ Nielsen, Kai (2010). «Atheism}», . «L'ateisme, en general, la crítica i negació de les creències metafísiques en Deu o en els sers espirituals... En lloc de dir que un ateu és algú que creu que és fals o provablement fals que hi ha un Deu, una caracterisació més adequada de l'ateisme consistix en l'afirmació més complexa de que ser ateu és ser algú que rebuja la creència en Deu per les següents raons (la raó que s'emfatisa depén de cóm es conceba a Deu):...»
- ↑ (page 175 in 1967 edition)
- ↑ (page 56 in 1967 edition)
- ↑ Rowe, William L. (1998). «Agnosticism}», Edward Craig (ed.). , Taylor & Francis. ISBN 978-0-415-07310-3. «En el sentit popular, un agnòstic és algú que ni creu ni no creu en Deu, mentres que un ateu no creu en Deu. No obstant, en sentit estricte, l'agnosticisme és l'opinió de que la raó humana és incapaç de proporcionar fonaments racionals suficients per a justificar la creència de que Deu existix o la creència de que Deu no existix. En la mida en que un sostinga que les nostres creències són racionals solament si estan suficientment respalades per la raó humana, la persona que accepta la posició filosòfica de l'agnosticisme sostindrà que ni la creència de que Deu existix ni la creència de que Deu no existix és racional.»
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑ IPSOS, (2023). Global Religion 2023, (en anglés).
- ↑
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Halsey, William (1969). Louis Shores (ed.). Collier's Encyclopedia, 20 edició (vol. 22), Crowell-Collier Educational Corporation, pp. 266–7.
- ↑ Cudworth, Ralph (1678). The True Intellectual System of the Universe, Vol. I. New York: Gould & Newman, 1837, p. 267.
Bibliografia
- Gregory A. Boyd: God of the Possible. A Biblical Introduction to the Open View of God. 2000, ISBN 0-8010-6290-X.
- Norbert Hoerster: Die Frage nach Gott. becksche reihe 1635, München 2005, ISBN 3-406-52805-8.
- John Leslie Mackie: The Miracle of Theism. Arguments for and against the Existence of God. Clarendon Press, Oxford 1982 (deutsch Dones Wunder dones Theismus. Argumente für und gegen die Existenz Gottes. Philipp Reclam juny, Stuttgart 1985).
- John A. T. Robinson: Gott ist anders. Honest to God. Chr. Kaiser, München 1970.
- John I. Sanders, Clark Pinnock, Richard Rice, David Basinger, William Hasker: The Openness of God: A Biblical Challenge to the Traditional Understanding of God. Paternoster und IVP, 1994.
- John I. Sanders: The God Who Risks: A Theology of Providence. IVP 1998/2007.
- John I. Sanders, Chris Hall: Does God have a Future? A Debat on Divine Providence. Baker Academic, 2003.
- Manuel Schmid: Gott ist ein Abenteurer. Der Offene Theismus und die Herausforderungen biblischer Gottesrede. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2020, ISBN 978-3-525-55669-6.
- Richard Swinburne: Gibt és einen Gott? ontos, Frankfurt 2005, ISBN 3-937202-91-9.
Vore també
[[Categoria:#Teisme| ]]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teísmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.