Diferència entre les revisions de "Rosa Gil del Bosque"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra. | Donya Pepita Roca fon des de l'any [[1948]] professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any [[1955]] o [[1956]], Pepita Roca és cridada per [[Manuel Palau Boix|Manuel Palau]] a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra. | ||
| − | En l'agost de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra. | + | En l'[[agost]] de [[1956]] se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a [[Barcelona]] per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra. |
=== Catedràtica de guitarra === | === Catedràtica de guitarra === | ||
Revisió de 19:01 18 jul 2024
| María Rosa Gil del Bosque | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Música i compositora. | ||
| Naiximent: | 13 d'agost de 1930 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
María Rosa Gil del Bosque, també coneguda per Rosa Gil del Bosque o simplement Rosa Gil Bosque (Valéncia, 13 d'agost de 1930), és una música valenciana, és guitarrista, pedagoga i compositora. Fon la primera catedràtica de guitarra del Conservatori de Valéncia, Presidenta de la Societat Amics de la Guitarra (AGV) i Insigne de la Música Valenciana. És considerada una de les figures més importants i pioneres en el desenroll i creiximent de la guitarra en la Comunitat Valenciana del sigle XX i XXI.
Biografia
A l'edat de 33 anys comença els seus estudis musicals en la Societat Coral “El Micalet”, Institut Musical Giner, de la ciutat de Valéncia.
Les seues primeres classes de guitarra foren a càrrec del professor titular Don Francisco Nácher Tatay i Don Hermenegildo Ferrer, els qui des de llavors la varen prendre al seu càrrec. Posteriorment i aconsellada pel professor Don José Jarque continua els seus estudis en la nova professora del centre, Donya Pepita Roca, discípula directa del gran mestre de Vilarreal, En Francesc Tàrrega.
Donya Pepita Roca fon des de l'any 1948 professora de guitarra de la Societat Coral “El Micalet”. En l'any 1955 o 1956, Pepita Roca és cridada per Manuel Palau a ocupar la plaça de professora de guitarra en el Conservatori de Valéncia, puix el fins a llavors professor, Don Rafael Balaguer deixa la càtedra.
En l'agost de 1956 se li diagnostica a Pepita Roca una greu malaltia i es trasllada a Barcelona per a una intervenció quirúrgica, deixant com a substituta de les seues classes particulars de la seua casa a Maria Rosa Gil. Pepita Roca fallix en Barcelona el 24 d'octubre de 1956, als 59 anys. Davant tan trista pèrdua i profunt buit deixat per Donya Pepita Roca en el Conservatori de Valéncia, Don Manuel Palau com a director del mateix, es veu en la necessitat de trobar una persona que la substituïxca. Per ad això pensa en la jove Rosita, a la que personal i reiteradament prega que accepte el lloc. Al mateix temps eleva a la superioritat del Ministeri d'Educació i Ciència la proposta de crear una plaça de professor interí de guitarra que en aquells moments era un nomenament sense retribució i gratuït, fins que es convocaren oposicions de càtedra.
Catedràtica de guitarra
(Secció per completar)