Diferència entre les revisions de "República d'Irlanda"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox països | {{Infobox països | ||
|nom = Éire Ireland | |nom = Éire Ireland | ||
| − | '' | + | ''República d'Irlanda'' |
|image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]] | |image_Senyera = [[Image:Irlanda.png|Senyera|Senyera]] | ||
|image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]] | |image_escut = [[Image:Escut_d'Irlanda.png|Escut|Escut]] | ||
| − | | | + | |image_situació = [[Image:Irlanda-Mapa.png]] |
|capital = Dublin | |capital = Dublin | ||
|població = 4.062.235 hab. | |població = 4.062.235 hab. | ||
|ciutat més poblada = Dublin | |ciutat més poblada = Dublin | ||
| − | |forma de Govern = | + | |forma de Govern = República |
|president = Mary McAleese | |president = Mary McAleese | ||
|llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]]. | |llengües = [[irlandés]] (oficial), [[Llengua anglesa|anglés]]. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa. | L'illa d'[[Irlanda]] es pel seu tamany la tercera illa d'[[Europa]],<ref>[[Gran Bretanya]] es la primera, i [[Islàndia]] la segona.</ref> i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' [[Europa Continental]], en la vertent occidental del [[Mar d' Irlanda]], al oest de l' [[illa de Gran Bretanya]], i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i [[Irlanda del Nort]], una regió administrativa del [[Regne Unit]], que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa. | ||
| − | El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d' Irlanda|província irlandesa històrica | + | El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades [[Illes Britàniques]]), contra la costa del noroest d' [[Europa]]. El sext restant pertany a [[Irlanda del Nort]], una [[regió]] administrativa del [[Regne Unit]] i part de l' [[Invasió normanda d'Irlanda|província irlandesa històrica de l'Ulster]]. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: [[Leinster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Laighin''), [[Ulster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Cúige Uladh''), [[Connacht]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''Connachta'') i [[Munster (Irlanda)|Munster]] ([[idioma irlandés|irlandés]]: ''An Mhumhain''). |
=== Idioma === | === Idioma === | ||
Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. | Els idiomes oficials son l' [[idioma irlandés|irlandés]] (Gaeilge), [[idioma celta]] natiu, i l' [[idioma anglés|anglés]], el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. | ||
| − | + | Deprendre irlandés es obligatori en l'[[educació]], pero l'anglés es amplament predominant. | |
Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. | Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. | ||
La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref> | La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els [[Gaeltacht]]) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.<ref>[http://www.idaireland.com/home/index.aspx?id=13#3.3 Espanyol], IDA Ireland, Consultat el [[24 de setembre]] de [[2008]]</ref> | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
=== Mitologia === | === Mitologia === | ||
| − | Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d' Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]]'' de [[Béroul]], [[Tomàs d' Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. | + | Part de la mitologia del poble irlandés en la [[Rei Artur|narració arturiana]] en la [[princesa]] irlandesa [[Isolda d' Irlanda]] (coneguda també com a ''Isolda la Justa'' i ''Isolda la Bella''), que es filla del rei [[Anguish]] i d'Isolda, la [[regina|regina mare]]. Es un dels personages principals dels poemes ''[[Tristán]]'' de [[Béroul]], [[Tomàs d'Anglaterra|Tomàs de Bretanya]] i [[Gottfried von Strassburg]]. |
Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref> | Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic [[Leprechaun]], sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.<ref>[http://www.hadasyleyendas.com/duendes.htm Leprechaun], Fades i llegendes, Consultat el [[20 de setembre]] de [[2008]]</ref> | ||
Revisió de 00:26 7 oct 2009
| Éire Ireland
República d'Irlanda | ||||
| ||||
| Capital: | Dublin | |||
| Ciutat més poblada: | Dublin | |||
| Forma de Govern: | República | |||
| President: | Mary McAleese | |||
| Llengües: | irlandés (oficial), anglés. | |||
| Ubicació: | 53 26 N 6 15 W 53° 26' N 6° 15' O | |||
| Altitut: | ?? | |||
| Superfície: | 70.237 km2 | |||
| Població: | 4.062.235 hab. | |||
| Densitat: | 47 hab/km2 (2007) | |||
| Gentilici: | Irlandés/ Irlandesa | |||
| Moneda: | Euro | |||
| Prefix Telefònic: | +353 | |||
| Us Horari: | CET ((UTC) * | |||
| Domini de Internet: | .ie | |||
| Membre de: | ONU, UE, OSCE, CIN, OEI, COE. | |||
Irlanda (Éire [ˈeːrʲə], en irlandés; Ireland, en anglés), es un país del noroest d' Europa que forma part de lUnió Europea (UE). La seua capital es Dublin (en irlandés: Baile Átha Cliath i en anglés: Dublin). En l any 1949 es declara l'estat irlandés com a la República d'Irlanda (en anglés Republic of Ireland, en irlandés: Poblacht na hÉireann). A voltes se li diu coloquialment «l'Illa Esmeralda», fent referencia al intens color vert dels camps irlandesos.
L'illa d'Irlanda es pel seu tamany la tercera illa d'Europa,[1] i la vigèsima del mon. Està situada al noroest d' Europa Continental, en la vertent occidental del Mar d' Irlanda, al oest de l' illa de Gran Bretanya, i es troba rodejada per centenars de illes menors i illots. Dos països posseïxen sobirania sobre l'illa, la República d' Irlanda, un país independent, que ocupa aproximadament cinc sextes parts de l' illa, i Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit, que ocupa la sexta part restant, en l'extrem nort-oriental de l' illa.
El seu territori abarca aproximadament cinc sexts de l' illa (la occidental de les nomenades Illes Britàniques), contra la costa del noroest d' Europa. El sext restant pertany a Irlanda del Nort, una regió administrativa del Regne Unit i part de l' província irlandesa històrica de l'Ulster. Està tradicionalment dividida en quatre regions o províncies: Leinster (irlandés: Laighin), Ulster (irlandés: Cúige Uladh), Connacht (irlandés: Connachta) i Munster (irlandés: An Mhumhain).
Idioma
Els idiomes oficials son l' irlandés (Gaeilge), idioma celta natiu, i l' anglés, el qual està descrit constitucionalment com un idioma oficial secundari. Deprendre irlandés es obligatori en l'educació, pero l'anglés es amplament predominant. Les senyals públiques son generalment bilingües i existixen també mijos nacionals en irlandés. La població pertanyent a comunitats de parla predominantment irlandesa (els Gaeltacht) es troba llimitada a apenes unes decenes de mils de persones en bosses aïllades, principalment cap a la costa occidental.[2]
Música
En Irlanda es cuida molt la música tradicional irlandesa, pero a banda destaquen figures musicals de finals del segle XX com Christy Moore, Pat Ingolsby, Shane MacGowan i Sinéad O'Connor. També destaca la banda de rock U2, The Corrs, The Cranberries, Bob Geldof, Gary Moore, Thin Lizzy, Horslips, Rory Gallagher, Westlife, Chris De Burgh i Van Morrison. En música mes tradicional destaquen Enya, The Dubliners, Tara Blaise i The Chieftains entre atres, a banda de James Galway (flautiste clàssic).
Mitologia
Part de la mitologia del poble irlandés en la narració arturiana en la princesa irlandesa Isolda d' Irlanda (coneguda també com a Isolda la Justa i Isolda la Bella), que es filla del rei Anguish i d'Isolda, la regina mare. Es un dels personages principals dels poemes Tristán de Béroul, Tomàs de Bretanya i Gottfried von Strassburg.
Atra de les llegendes de la mitologia de l'illa consistix en el místic Leprechaun, sabi i adinerat donyet que si atrapes, te regalara el seu or per a que ho deixes marchar.[3]
Enllaços externs
- Govern d' Irlanda
- Ministeri d'Assunts Exteriors d' Irlanda
- Embaixada d'Espanya en Irlanda
- Presidència irlandesa de l' Unió Europea en 2004
- Informació de la OMS sobre Irlanda
- Un viage per Irlanda
- Browse Ireland - Directori
- Guia de viages d' Irlanda
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||
- ↑ Gran Bretanya es la primera, i Islàndia la segona.
- ↑ Espanyol, IDA Ireland, Consultat el 24 de setembre de 2008
- ↑ Leprechaun, Fades i llegendes, Consultat el 20 de setembre de 2008