Diferència entre les revisions de "Francesc Tàrrega"
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Andia, Rafael: Francisco Tárrega, Collected guitar works, Reprints of early editions. Chanterelle 1001 y 1002. ISBN 3-89044-125-4 | * Andia, Rafael: Francisco Tárrega, Collected guitar works, Reprints of early editions. Chanterelle 1001 y 1002. ISBN 3-89044-125-4 | ||
| + | * Vallès, Edmon. La cultura contemporància a Catalunya (1888-1931). Catalunya ; Illes Balears: la Caixa de Catalunya i Balears, 1977 | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 12:36 12 ago 2023
| Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositor i guitarriste | ||
| Naiximent: | 21 de novembre de 1852 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de decembre de 1909 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea, conegut popularment com Francesc Tàrrega, (Vilarreal, 21 de novembre de 1852 - † Barcelona, 15 de decembre de 1909), fon un compositor i guitarriste valencià.
Biografia
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a Castelló per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
Va entrar en el Conservatori de Madrit en l'any 1874, a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de l'any 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.
Durant l'hivern de l'any 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en Novelda (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
Gires, concerts i obres
En l'any 1881, despuix d'un concert en Lió, va aplegar a París, a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina Isabel II d'Espanya. Despuix de tocar en Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.
Va realisar freqüents gires: Perpiñán (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, Valéncia, i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en Barcelona. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
De regrés d'un viage a Granada va escriure l'obra Recorts de l'Alhambra, i en Algèria li va aplegar l'inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en Sevilla, va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el famós Caprig àrap.
Es va instalar en l'any 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.
Referències
- «Francisco Tárrega Eixea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es.
- La guitarra a través de los tiempos - Reseña Histórica de Ernesto de La Guardia
- «Viola Virtuosa Albéniz, Tárrega, Sor Vier Solo Transkriptionen aus Spanien |». partitura-verlag.com.
Bibliografia
- Andia, Rafael: Francisco Tárrega, Collected guitar works, Reprints of early editions. Chanterelle 1001 y 1002. ISBN 3-89044-125-4
- Vallès, Edmon. La cultura contemporància a Catalunya (1888-1931). Catalunya ; Illes Balears: la Caixa de Catalunya i Balears, 1977
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc Tàrrega.