L'Olleria

'
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:
• Altitut:	425 msnm
Superfície:	31'75 km²
Població:	8.355 hab. (2022)
• Densitat:	263,14 hab./km²
Gentilici:	ollerià/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46850
Festes majors:	1er fi de semana de setembre.
Alcalde:	Julià Engo i Fresneda (Compromís)
Pàgina web:	Web oficial de l'ajuntament

L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Clariano, que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Prehistòria

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació des de la Prehistòria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el sigle XIX per Juan Vilanova y Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

Edat Antiga

En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

Edat Mija

Mapa de l'Olleria sigle XVI

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En l'any 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Garrido i García	MCPV
1983 - 1987	José Such Martínez	PSOE
1987 - 1991	José Such Martínez	PSOE
1991 - 1995	José Such Martínez	PSOE
1995 - 1999	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
1999 - 2003	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2003 - 2007	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2007 - 2011	Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra	PPCV BNV GdO
2011 - 2015	José Vidal Oltra	GdO
2015 - 2019	Julià Engo i Fresneda	Compromís
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

La seua població és de 8.355 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009	2010	2012	2014	2018	2021
6.852	6.845	6.977	7.010	7.005	7.053	7.302	7.648	7.984	8.514	8.692	8.660	8.630	8.379	8.225	8.404

Economia

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis econòmica començada en l'any 2007 ha vaixat la indústria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

Monuments

• Ermita de San Cristóbal. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
• Ermita de San Juan Bautista. En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
• Ermita del Crist de la Palma.
• Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
• Castellet del Porquet, poblat Neolític fortificat en muralla.
• Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
• Casa del Salido, és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
• Convent de Capuchins, fundat en l'any 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
• Monasteri de les Agustines descalces, fundat en l'any 1611. Conserva restants de muralla.
• Convent dels Dominics, fundat en l'any 1578. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

• Hospital de San Juan Bautista, del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
• Santuari de la Verge de Loreto, a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
• Iglesia de Santa María Magdalena, Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
• El Trinquet, Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
• L'antic Matador Municipal, un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.
• L'Almodi o Pósit migeval, que en el sigle XIX es reconvertí en el Teatre Cervantes. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
• Casa-Palaciana de Zacarés, Casa del Sacristà i la Casa dels Gisberts, destaquen entre atres pel seu valor historic.

Casa Santonja

• Palau dels Marau , coneguda com "Casa Santonja , antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el Museu Valencià del Vidre, el d'Història local i artesanies.
• Els Alcavons o mines d'aigua, son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

Festes locals

Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria

• Sant Antoni Abat, Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
• Carnestoltes, a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
• Semana Santa, que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
• Festes Patronals i de Moros i Cristians, es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
• La Fira. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
• La festa de La Magdalena, festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
• Romeria de la Divina Pastora, "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.

Gastronomia

• Arròs al forn, lo que es coneix com "La Cassola".
• El Pa Beneit de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
• Granisat-gelat de timo, "Timonet de la Serra Grossa".
• Pastes en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
• Pastiços de nadal, en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
• Embutits tradicionals de porc.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de L'Olleria
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de L'Olleria
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Olleria.