Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 21: Llínea 21:
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
 
{{AP|Ortografia del valencià}}
 
{{AP|Ortografia del valencià}}
 
 
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Ademés, d'esta manera aquells que ya coneguen la normativa de la AVL poden deprendre l'ortografia valenciana fàcilment. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].
 
En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Ademés, d'esta manera aquells que ya coneguen la normativa de la AVL poden deprendre l'ortografia valenciana fàcilment. Per a més informació vore l'[[ortografia de la llengua valenciana]].
  
Llínea 28: Llínea 27:
 
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>
 
L'[[alfabet valencià]] se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la [[cedeta]].<ref name="Norms">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/1_l_alfabet.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=26 de diciembre de 2021}}</ref>
  
* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, la els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema}}, ena, essa, erra, essa, són inadmisibles per considerar-se una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].
+
* Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en [[llatí]]. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del [[castellà]]. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, són inadmisibles per considerar-se una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del [[català|catalá oriental]].
  
 
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
 
{| class="wikitable alternance centre" style="text-align:center"
Llínea 57: Llínea 56:
 
|}
 
|}
  
* Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que representen en ''j''.
+
* Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del [[sigle XX]], representant la ''i'' consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en ''i'', més algunes paraules que s'escriuen en ''j''.
  
 
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
 
::* Normes de El  Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
Llínea 64: Llínea 63:
 
* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
 
* L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
  
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), soles llevada en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].  
+
* Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la ''-d-'' intervocàlica en paraules com ''vesprada, mocador, acabades'' per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la [[fonètica del valencià|fonètica valenciana]].  
  
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciación, de las oclusivas finales /t/, /k/, /p/ representadas sempre per t, c, p, sense la distinció moderna (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
+
* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y las Normas de Castelló (entre ''t'' y ''d''; ''c'' y ''g''; y ''p'' y ''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
 
:So /t/:
 
:So /t/:
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart''.
+
::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
 
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
 
::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.
 
:So /p/:
 
:So /p/:
Llínea 75: Llínea 74:
 
:So /k/:
 
:So /k/:
 
::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
 
::* Normes d'El Puig: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic''. Se manté l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (''prech, foch, fanch, sanch'', etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' tambié en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.
+
::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''), eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') en tendència a eliminar-lo en els llinages.
  
 
== Més informació ==
 
== Més informació ==

Revisió de 15:14 25 feb 2023

Cartell de la Portada del llibre dels actes del XXX Aniversari de les Normes d'El Puig en l'any 2011

Les Normes d'El Puig, també conegudes com Normes de la Real Acadèmia[1] o Normes de la RACV,[2] són les normes ortogràfiques del valencià creades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'any 1979. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'El Puig en 1981.

Antecedents

Acte de la firma de les Normes del Puig

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l'impuls de la Diputació i l'Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l'objectiu fonamental d'efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d'eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l'actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l'Estat.

A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló o del 32 i la necessitat d'un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L'acte d'adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com les Normes d'El Puig.[3]

Us i oficialitat

Reconeiximent otorgat en l'any 2022 per la RACV a l'Enciclopèdia per la seua contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les Normes del Puig

Les Normes d'El Puig foren oficialisades pel Consell del País Valencià (l'orgue preautonòmic) en l'etapa del president Enrique Monsonís (Unió de Centre Democràtic) a partir de juny de 1980 i foren especialment impulsades per la seua Consellera d'Educació Amparo Cabanes.[4][5][6] És en esta época quan se publicà l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 en la seua versió en valencià seguint les Normes d'El Puig.[7] Ademés, s'oficialisaren els títuls de valencià expedits per les entitats divulgadores d'esta normativa com Lo Rat Penat i serviren com model llingüístic per a l'ensenyança del valencià en l'educació.[8][9]

No obstant, res més arribar a la presidència de la Generalitat el PSPV-PSOE, substituint a Monsolís en decembre de 1982, se reimplantaren les Normes de Castelló (que ya foren utilisades pels socialistes en la primera etapa del Consell preautonòmic), se despidí als mestres de valencià en formació en la normativa de la RACV i s'invalidaren els seus títuls.[10][9] Ninguna iniciativa llegislativa en favor de les Normes d'El Puig tornà a prosperar fins 2015, quan les Normes de la RACV foren protegides llegalment i se'ls otorgà reconeiximent públic com part de l'identitat valenciana. Esta llei fon aprobada en els últims moments del govern del Partit Popular davant una previsible derrota electoral i fon derogada per una majoria parlamentaria distinta en 2016.[11][12]

Denúncia en prensa del Pacte de Reus

A pesar de l'arribada a la Generalitat del Partit Popular de la ma dels valencianistes d'Unió Valenciana en 1995, els populars apostaren per continuar en la catalanisació llingüística i cultural de Valéncia sellant-la en la firma del Pacte de Reus, també nomenat del Majestic, entre els nacionalistes catalans de Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) en Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Pons. L'acort el redactà Fernando Villalonga i va supondre l'entrega de la llengua valenciana al proyecte polític i cultural del nacionalisme català a canvi del seu soport al govern espanyol de José María Aznar per a que puguera governar en Espanya. Açò comportà la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en 1998 per a consolidar la suplantació de l'idioma valencià, reforçada en l'introducció de la AVL en l'Estatut d'Autonomia en 2006 com a organisme regulador de l'idioma valencià. Actualment, els organismes oficials de la Comunitat Valenciana, aixina com les universitats i bona part del món cultural, utilisen sempre en els seus escrits les Normes de Castelló regulades per la AVL unitaries en el català en alguna adaptació afegida per al territori valencià.

L'us de les Normes d'El Puig ha segut minoritari. L'etapa en major número d'obres publicades en la normativa de la RACV coincidix en el periodo en el que Unió Valenciana fon soci del Partit Popular en els diferents governs valencians.[13][14] Les Normes del Puig són ensenyades en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió de l'idioma valencià des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d'obres publicades i l'existència d'una activa Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) evidencien la natural majoria d'edat d'unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L'esforç de les editorials –L'Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l'Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc, resulta inestimable.[3] De igual forma, L'Enciclopèdia en valencià escrita per voluntaris i que utilisa el software Mediawiki, creada en diciembre de 2007, se troba escrita en les Normes d'El Puig.[15] S'han celebrat diversos aniversaris de les Normes del Puig aixina com el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en l'adhesió de numerosses personalitats públiques, entitats culturals i cíviques.[16][17][18] Les Normes d'El Puig són l'única normativa que representa la llengua valenciana actual, la seua tradició i la seua singularitat i per tant són les reguladores del valencià.

Ortografia

Artícul principal → Ortografia del valencià.

En est apartat se descriuen les principals diferències ortogràfiques entre les Normes d'El Puig i les Normes de Castelló. Ademés, d'esta manera aquells que ya coneguen la normativa de la AVL poden deprendre l'ortografia valenciana fàcilment. Per a més informació vore l'ortografia de la llengua valenciana.

L'alfabet

Artícul principal → Alfabet valencià.

L'alfabet valencià se compon de 26 lletres simples. Ademés, existix la variació de la cedeta.[19]

  • Respecte a las lletres F, L, M, N, R y S, els noms ef, el, em, en, er, es, són els preferits per la RACV per ser els noms tradicionals valencians per a estes lletres ademés de coincidir en el seu nom en llatí. Igualment, s'admeten efe, ele, eme, ene, erre, esse, presents en la llengua oral encara que per influència del castellà. Les formes efa, ela, ema, ena, essa, erra, essa, són inadmisibles per considerar-se una adaptació de les formes castellanes a la fonètica del catalá oriental.
Letra Nom en les Normes del Puig (RACV) Nom segons la AVL
Preferit No preferit
Ç ç cedeta
ce trencada
ce trencada
F f ef
efe
efe, efa
ef
H h hac haig hac
K k ka ca
L l el
ele
ele, ela
el
M m em
eme
eme, ema
em
N n en
ene
ene, ena
en
R r er
erre
erre, erra
er
S s es
esse
esse, essa
es
X x eix
xe
equis ics, xeix
  • Se manté l'us de la y de l'ortografia clàssica i tradicional fins principis del sigle XX, representant la i consonàntica /j/ com y. També se representa aixina la vocal final de diptong, per tradició, soles en els topònims. Les Normes de Castelló representen tots estos casos en i, més algunes paraules que s'escriuen en j.
  • Normes de El Puig: yo, ya, proyecte, epopeya, yaya, joya, Alboraya. Al final de paraula rei, comboi, pero topònims Alcoy, Llombay.
  • Normes de Castelló: jo, ja, projecte, pero epopeia, iaia, joia, Alboraia, rei, comboi, Alcoi, Llombai.
  • L'us de la h muda, la distinció c-q (cuina, quatre) i la distinció b-v (cavall, biga), és similar en les dos ortografies.
  • Les Normes d'El Puig mantenen en l'escritura la -d- intervocàlica en paraules com vesprada, mocador, acabades per etimologia, encara que propugnen la seua no pronunciació en tot moment, segons ocorre en el valencià genearal (/vesprà/, /mokaor/), llevant esta -d- en algunes paraules com fideuà, mascletà o cremà. Les Normes de Castelló preferixen pronunciar esta d lo qual resulta artificial en la fonètica valenciana.
  • Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p, sense la distinció moderna adoptada per Pompeu Fabra y las Normas de Castelló (entre t y d; c y g; y p y b, respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:
So /t/:
  • Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.
  • Normes de Castelló: pot, buit, salut, nebot, sort, pero sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard.
So /p/:
  • Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap
  • Normes de Castelló: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, pero aljub, Alfarb, verb, àrab.
So /k/:
  • Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. Se manté l'antic dígraf ch, pronunciat /k/, en el que se escribien antigament dites palabras (prech, foch, fanch, sanch, etc.) soles per a llinages i toponimia, per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).
  • Normes de Castelló: amic, dic, sec, prec, groc, foc, pero fang, amarg, pròleg, càstig (o castic), eliminant-se l'antic dígraf ch també en la toponimia (Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec) en tendència a eliminar-lo en els llinages.

Més informació

Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al valencià apichat, quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - puix no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com són:

  • Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/.
  • No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar...
  • No reconeiximent de verps com per eixemple: péndrer.
  • No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta).
  • No reconeix el terme -esa per a paraules com fortalea, riquea, pobrea... (Que se diu en certes zones de l'Horta)
  • Reconeiximent de: em, et, es que son poc comuns en les zones de l'apichat.

Respecte als atres dialectes

  • No admet la forma ixe, ixes, ixa...
  • No admet la desinència -o de la primera persona del valencià tortosí (Yo parle > Yo parlo)
  • No admet la forma de la tercera persona del castellonenc i del tortosí (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave)
  • No admet la NO pronunciació de la "i" seguides per -x com: això, aixina, caixa...

Vore també

Referències

  1. «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes». Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
  2. José Vicente Gómez Bayarri (2003). El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL, Real Acadèmia de Cultura Valenciana. ISBN 84-96068-33-1.
  3. 3,0 3,1 Extret de l'introducció de l'obra Els verps en llengua valenciana i la seua flexió de Juli Amadeu Àrias (Valéncia, RACV, 2006)
  4. Bolletí Oficial del País Valencià, núm. 23, 2 de junio de 1980, primer bolletí oficial publicat seguint les Normes d'El Puig (note's el canvi de Butlletí a Bolletí). DOGV núm. 23 de 02.06.1980 (Referència base de dades: 1980/801456)
  5. «Historia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana». Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2016. Consultat el 15 de setembre de 2016.
  6. Ferreira, Manuel Andrés (20 de novembre de 2006). «Amparo Cabanes» (en espanyol). Las Provincias.
  7. Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 74, 15 juliol 1982.
  8. DECRETO de 19 de julio de 1982 por el que se establece qué profesores estarán facultados para la enseñanza del idioma valenciano. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) no. 77, 30 de agosto de 1982. pp. 4-5.
  9. 9,0 9,1 «Evolución del reconocimiento y/o discriminación a los valencianohablantes autoctonistas en los últimos treinta años. Algunos hechos significativos.».
  10. Diario Oficial de la Generalitat Valenciana, 18 de diciembre de 1982, por el que se redefine la enseñanza del valenciano. DOGV núm. 86 de 18.12.1982
  11. Ley 6/2015, 2 April, de Reconocimiento, Protección y Promoción de las Señas de Identidad del Pueblo Valenciano, Artículo 21. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 101, 28 de Abril de 2015, pg. 36852-36866. (Referencia: BOE-A-2015-4616)
  12. Ley 1/2016, 26 de enero. Boletín Oficial del Estado (BOE) no. 35, 10 febrero de 2016, pg. 10393. (Referencia: BOE-A-2016-1273)
  13. “La producció editorial en les Normes de la RACV (1979-2004).” Dins: A. Atienza, F. Bens, V.R. Calatayud et al. 25 anys de les Normes valencianes de la RACV, dites d'El Puig. València: Associació d’Escritors en Llengua Valenciana – l’Oronella [Cresol Lliterari, 9 / Els fanals de la terra, 9], 2005, pp. 9-139. ISBN 84-89737-75-4
  14. Present i Futur de les Normes del Puig, treball d'Òscar Rueda en "Solcant les lletres" num. 2, 2011
  15. La wikipedia en valenciano L’Enciclopèdia supera los 15.000 artículos. El Periódico de Valencia. Consultado el 16 de decembre de 2020.
  16. Sanchis, Juan (6 d'abril de 2022). «40 años de las reglas del valenciano» (en espanyol). Las Provincias.
  17. «Audiencia a la Junta de gobierno de la Real Academia de Cultura Valenciana» (en espanyol).
  18. «El rey acepta ser presidente honorífico de los actos del centenario de la RACV».
  19. «Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'alfabet».

Bibliografia

Enllaços externs