Diferència entre les revisions de "Costa Rica"
Llínea 69: | Llínea 69: | ||
== Història == | == Història == | ||
=== Temps prehispànics === | === Temps prehispànics === | ||
+ | L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions. | ||
+ | |||
=== Exploració i conquista - sigle XVI === | === Exploració i conquista - sigle XVI === | ||
=== Periodo virregnal (1573-1821) === | === Periodo virregnal (1573-1821) === | ||
Llínea 80: | Llínea 82: | ||
=== Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | === Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | ||
=== El nou mileni - sigle XXI === | === El nou mileni - sigle XXI === | ||
+ | |||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
=== Poder eixecutiu === | === Poder eixecutiu === |
Revisió de 08:35 19 gin 2023
República de Costa Rica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Costa Rica és una república d'Amèrica Central, que llimita al nort en Nicaragua, a l'est en el mar Carip, al sur-est en Panamà i al sur i a l'oest en l'oceà Pacífic. La capital és San José, en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural.
En una sòlida i longeva democràcia, d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del Fondo Monetari Internacional i un dels més estables de Amèrica, obtenint resultats generalment favorables en tots els índexs de desenroll i competitivitat. Aünat a açò, posseïx diverses polítiques a la vanguarda per a la protecció de l'ambient i és una nació desmilitariçar per voluntat pròpia des de 1948, mantenint un elevat nivell de prosperitat d'acort al Institut Legatum, i sent considerada la societat més feliç del planeta, durant més d'una década, segons New Economics Foundation.
De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el dèficit fiscal, la sostenibilitat i eficàcia de la seua Estat benefactor, l'estancament en el combat a la pobrea, la tendència a l'alça en les seues taxes de delinqüència, desocupació i desigualtat; aixina com profunts problemes ecològics relacionats en pràctiques agrícoles nocives, mala gestió de residus i contaminació de cossos d'aigua.
Història
Temps prehispànics
L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el cantó de Siquirres de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del Paleoíndi i que corresponen a l'ètnia cabécar, constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de Turrialba, en presència de puntes de llança tipo Clovis (nortamericana) i coa de peix (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la ceràmica, en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions.
Exploració i conquista - sigle XVI
Periodo virregnal (1573-1821)
Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848)
Estat Oligàrquic (1840-1870)
Campanya Nacional de 1856 - 1857
Estat lliberal (1870 - 1940)
Estat Reformiste (1940 - 1948)
Guerra Civil de 1948
Segona República i Estat Benefactor (1949-1979)
Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX)
El nou mileni - sigle XXI
Govern i política
Poder eixecutiu
Poder llegislatiu
Poder judicial
Poder electoral
Partits polítics
Índex de democràcia
Relacions exteriors
Seguritat
Drets humans
Organisació territorial
Geografia
Relleu
Hidrografia
Clima
Biodiversitat i recursos naturals
Economia
Turisme
Agricultura
Infraestructura
Transports
Mijos de comunicació
Prensa escrita
Televisió
Radi
Energia i producció elèctrica
Demografia
Etnografia
Migració
Idioma
Religió
Salut
Educació
Principals ciutats
Cultura
Identitat costarriquenya
Escultura
Pintura
Arquitectura
Cine
Teatre
Dansa i ballet clàssic
Música
Lliteratura
Gastronomia
Folclore
Música folklòrica
Trages típics
Llegendes, supersticions i tradicions
Expressions populars
Patrimoni de la Humanitat
Illa del Coco
Parc Internacional l'Amistat
Tradició del boyeo i les carretas
Esferes de pedra
Patrimoni nacional
Ceràmica nicoyana
Festivitats
Ciència i tecnologia
Deports
Vejau també
- Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica
- Anex:Presidents de Costa Rica
- Llengües de Costa Rica
- Lliteratura de Costa Rica
- Força Pública de la República de Costa Rica
Referències
Bibliografia
- [1], EUNED. ISBN 9968-313-50-5.
- , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 9977-67-694-1.
- Carlos Gispert (ed.). , Editorial Océano. ISBN 84-494-1881-X.
- Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas. , Verlag Bertelsmann Stiftung, Gütersloh. ISBN 978-3-86793-491-6.
- , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-89-6.
- , Editorial Costa Rica. ISBN 9789977239668.
- , Editorial Universidad de Costa Rica.
- , Editorial de la Universidad de Costa Rica. ISBN 978-9968-46-024-8.
- , Museo Histórico Cultural Juan Santamaría. ISBN 9977-953-13-9.
- , EUNED. ISBN 9968-313-60-2.[2]
- , Editorial Costa Rica. ISBN 9977-23-893-6.
- , Editorial Siermann. ISBN 978-9968-553-91-9.
- , EUNED. ISBN 9968-31-128-6.
- , Editorial Tecnológica de Costa Rica. ISBN 9977-660-506.
- , Universidad Estatal a Distancia. ISBN 9968-31-171-5.
- , Universidad de Sevilla, Publicaciones del Seminario de Antropología Americana. ISBN 978-84-7405-176-6.
- [3], Editorial de la Universidad Nacional. ISBN 9977-65-13-37.
Bibliografia complementària
- Rojas Chaves, Carmen. «La enseñanza de las lenguas indígenas en Costa Rica». Sede Costarricense de la UNESCO. Archivat des d'el original, el 16 de agosto de 2011.
- Fallas Saborío, Carlos E. (2001). «Sistema eléctrico, fuentes energéticas e historia de la electrificación en Costa Rica». Fundación CIENTEC. Consultat el 26 de mayo de 2007.
- «Cultura de Costa Rica». Conoce el Mundo (2006). Consultat el 26 de septiembre de 2009.
- Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014]
- Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ]
- Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ]
- Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ]
- Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ]
- Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ]
- Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Costa Rica.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Costa Rica de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Amèrica del Nort: Canadà • Estats Units • Mèxic Amèrica Central: Belize • Costa Rica • El Salvador • Guatemala • Hondures • Nicaragua • Panamà |
|