Diferència entre les revisions de "Belgrat"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Els primers documents on consta el nom eslau ''Beligrad'' (una variant de ''Beograd'', que vol dir Ciutat Blanca) daten de l'any [[878]]. | Els primers documents on consta el nom eslau ''Beligrad'' (una variant de ''Beograd'', que vol dir Ciutat Blanca) daten de l'any [[878]]. | ||
+ | |||
+ | == Govern i política == | ||
+ | [[Archiu:Belgrade Old Court 1.jpg|miniatura|esquerra|L'Antic Palau de Belgrat, seu de l'Assamblea de la Ciutat de Belgrat. | ||
+ | Belgrat té l'estatus d'unitat territorial especial a Sèrbia, en el seu propi govern autònom<ref name="assemb">{{Ref-web |url=http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201014 |títol=Assamblea. Web oficial de la Ciutat de Belgrat |consulta=2007-05-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080513224219/http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201014 |arxiudata=2008-05-13}}</ref> Està dividit en 17 municipis en els seus propis consells locals.<ref name="municip">{{Ref-web |url=http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201906 |títol=Municipis. Web oficial de la Ciutat de Belgrat |consulta=2007-05-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080513224245/http://www.beograd.org.yu/cms/view.php?id=201906 |arxiudata=2008-05-13}}</ref> Belgrat ocupa el 3,6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia (sense la província del [[Kosovo]]), viu en la ciutat<ref name="mdata">{{ref-web|url=http://webrzs.statserb.sr.gov.yu/axd/en/pok.php?god=2005|títol=Oficina de estadístiques oficial de la República de Sèrbia - Municipis|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20091113142815/http://webrzs.statserb.sr.gov.yu/axd/en/pok.php?god=2005|dataarxiu=2009-11-13|consulta=2007-05-18|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091113142815/http://webrzs.statserb.sr.gov.yu/axd/en/pok.php?god=2005|arxiudata=2009-11-13}}</ref> És el centre de comerç, [[La cultura sèrbia|cultura]], [[Educació a Sèrbia|educació]] i ciències de la República Sèrbia. | ||
+ | |||
+ | El territori de Belgrat està dividit en 17 municipis, cada un en el seu propi consell local<ref name="municip"/> | ||
+ | [[Archiu:Beograd district.gif|miniatura|Mapa dels municipis de Belgrat]]. | ||
+ | |||
+ | Actualment, l'alcalde de Belgrat és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demócrata de Sèrbia. Fon escollit en l'any 2004. El primer alcalde de Belgrat triat democràticament en tota l'història moderna fon Zoran Đinđić, escollit en l'any [[1996]]. | ||
+ | |||
+ | === Municipis === | ||
+ | La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública.<ref name="municip"/> La majoria dels municipis estan situats en la vora sur dels rius [[Sava]] i [[Danubi]], en la regió de [[Šumadija]]. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Surčin) estan ubicats a la vora nort del riu [[Sava]], en la regió de [[Srem]], mentres que el municipi de Palilula està situat en les dos vores del riu [[Danubi]], en les regions de Šumadija i [[Banat]]. | ||
+ | |||
+ | {| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 10px 0 10px 25px; background: #f9f9f9; border: 1px #AAA solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; float: center;" | ||
+ | |- | ||
+ | ! style="background: #efefef; border-bottom: 2px solid gray;" | Nom | ||
+ | ! style="background: #efefef; border-bottom: 2px solid gray;" | Superfície ([[quilómetro quadrat|km²]]) | ||
+ | ! style="background: #efefef; border-bottom: 2px solid gray;" | Població (1991) | ||
+ | ! style="background: #efefef; border-bottom: 2px solid gray;" | Població (2002) | ||
+ | ! style="background: #efefef; border-bottom: 2px solid gray;" | Urbà/Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Barajevo]] || 213 || 20.846 || 24.641 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Čukarica]] || 156 || 150.257 || 168.508 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Grocka]] || 289 || 65.735 || 75.466 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Lazarevac]] || 384 || 57.848 || 58.511 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Mladenovac]] || 339 || 54.517 || 52.490 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Novi Beograd]] || 41 || 218.633 || 217.773 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Obrenovac]] || 411 || 67.654 || 70.975 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Palilula]] || 451 || 150.208 || 155.902 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Rakovica]] || 31 || 96.300 || 99.000 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Savski Venac]] || 14 || 45.961 || 42.505 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Sopot, Serbia]] || 271 || 19.977 || 20.390 || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Stari Grad]] || 5 || 68.552 || 55.543 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Surčin]] || colspan ="3" | {{mida|85%|Part del municipi de Zemun fins al 2004}} || Suburbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Voždovac]] || 148 || 156.373 || 151.768 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Vračar]] || 3 || 67.438 || 58.386 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Zemun]]<br/>{{mida|85%|Surčin inclòs}} || 438 || 176.158 || 191.645 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Zvezdara]] || 32 || 135.694 || 132.621 || Urbà | ||
+ | |- | ||
+ | | style="background: #E9E9E9;" | TOTAL || style="background: #E9E9E9;" | 3227 || style="background: #E9E9E9;" | 1,552,151 || style="background: #E9E9E9;" | 1,576,124 || style="background: #E9E9E9;" | n/a | ||
+ | |- | ||
+ | | colspan=5 | {{mida|85%|Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia}}<ref name="mdata"/> | ||
+ | |} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 21:58 24 oct 2022
Belgrat (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Etimologia
Els primers documents on consta el nom eslau Beligrad (una variant de Beograd, que vol dir Ciutat Blanca) daten de l'any 878.
Govern i política
[[Archiu:Belgrade Old Court 1.jpg|miniatura|esquerra|L'Antic Palau de Belgrat, seu de l'Assamblea de la Ciutat de Belgrat. Belgrat té l'estatus d'unitat territorial especial a Sèrbia, en el seu propi govern autònom[1] Està dividit en 17 municipis en els seus propis consells locals.[2] Belgrat ocupa el 3,6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia (sense la província del Kosovo), viu en la ciutat[3] És el centre de comerç, cultura, educació i ciències de la República Sèrbia.
El territori de Belgrat està dividit en 17 municipis, cada un en el seu propi consell local[2]
.
Actualment, l'alcalde de Belgrat és Nenad Bogdanović, membre del Partit Demócrata de Sèrbia. Fon escollit en l'any 2004. El primer alcalde de Belgrat triat democràticament en tota l'història moderna fon Zoran Đinđić, escollit en l'any 1996.
Municipis
La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública.[2] La majoria dels municipis estan situats en la vora sur dels rius Sava i Danubi, en la regió de Šumadija. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Surčin) estan ubicats a la vora nort del riu Sava, en la regió de Srem, mentres que el municipi de Palilula està situat en les dos vores del riu Danubi, en les regions de Šumadija i Banat.
Nom | Superfície (km²) | Població (1991) | Població (2002) | Urbà/Suburbà |
---|---|---|---|---|
Barajevo | 213 | 20.846 | 24.641 | Suburbà |
Čukarica | 156 | 150.257 | 168.508 | Urbà |
Grocka | 289 | 65.735 | 75.466 | Suburbà |
Lazarevac | 384 | 57.848 | 58.511 | Suburbà |
Mladenovac | 339 | 54.517 | 52.490 | Suburbà |
Novi Beograd | 41 | 218.633 | 217.773 | Urbà |
Obrenovac | 411 | 67.654 | 70.975 | Suburbà |
Palilula | 451 | 150.208 | 155.902 | Urbà |
Rakovica | 31 | 96.300 | 99.000 | Urbà |
Savski Venac | 14 | 45.961 | 42.505 | Urbà |
Sopot, Serbia | 271 | 19.977 | 20.390 | Suburbà |
Stari Grad | 5 | 68.552 | 55.543 | Urbà |
Surčin | Part del municipi de Zemun fins al 2004 | Suburbà | ||
Voždovac | 148 | 156.373 | 151.768 | Urbà |
Vračar | 3 | 67.438 | 58.386 | Urbà |
Zemun Surčin inclòs |
438 | 176.158 | 191.645 | Urbà |
Zvezdara | 32 | 135.694 | 132.621 | Urbà |
TOTAL | 3227 | 1,552,151 | 1,576,124 | n/a |
Font: Oficina d'Estadística de la República de Sèrbia[3] |
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Belgrat.
Capitals d'Europa |
---|
Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |