Diferència entre les revisions de "Història de Cuba"
(Pàgina nova, en el contingut: «miniatura|Mapa de Cuba de la primera mitat del sigle XVII. La prehistòria de l'illa de Cu…») |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:(Map of the complete island of Cuba). LOC 2003623399.jpg| | + | [[Archiu:(Map of the complete island of Cuba). LOC 2003623399.jpg|thumb|300px|Mapa de Cuba de la primera mitat del [[sigle XVII]]]] |
− | La prehistòria de l'illa de [[Cuba]] comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'Amèrica del Sur, fins a l'arribada de [[Cristóbal Colón]] en 1492. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la [[Capitania General de Cuba]]. Cuba es va independisar | + | La prehistòria de l'illa de [[Cuba]] comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'[[Amèrica del Sur]], fins a l'arribada de [[Cristóbal Colón]] en l'any [[1492]]. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la [[Capitania General de Cuba]]. Cuba es va independisar d'[[Espanya]] despuix de la derrota d'esta última en la [[Guerra hispà-nortamericana]]. Com a resultat, l'illa va passar a ser controlada pels [[Estats Units]], que despuix d'una [[Primer govern militar nortamericà en Cuba|intervenció militar]], li dona la forma d'una [[República de Cuba (1902-1959)|República]], encara que en els fets haja seguit depenent d'aquell país fins a la [[Revolució cubana]]. Durant la [[Guerra Freda]], Cuba va quedar sumament depenent de l'[[Unió Soviètica]]. |
== Migracions prehispànicas cap a Cuba == | == Migracions prehispànicas cap a Cuba == | ||
El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions: | El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions: | ||
− | * Primera Migració: 6000 a. C. Des del [[golf de Mèxic]] i [[Norteamèrica]]. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i Bahames darrere del "pereós jagant" [[Megalocnus rodens]], el [[manatí]] i uns atres. | + | * Primera Migració: 6000 a. C. Des del [[golf de Mèxic]] i [[Norteamèrica]]. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i [[Bahames]] darrere del "pereós jagant" [[Megalocnus rodens]], el [[manatí]] i uns atres. |
− | * Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen Mèxic, Hondures i | + | * Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen [[Mèxic]], [[Hondures]] i [[Veneçuela]]. Es varen establir en la costa sur de Cuba ([[Ciènaga de Zapata]], [[illa de Pins]] i [[Guanahacabibes]]). Peixcadors de plataforma i recolectors de llitoral. Usaven gavinets, percutors, morters en closques, picos, etc. Podrien haver tingut una organisació matrillinial i enterraven als seus morts. |
− | * Tercera Migració: 500 a. C. des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort. | + | * Tercera Migració: [[500 a. C.]] des de la [[Florida]] i la vall del [[Riu Mississipi|Missisippi]]. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort. |
− | * Quarta Migració: sigle VI d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir | + | * Quarta Migració: [[sigle VI]] d.C. Primera migració de [[taínos]] des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual [[Banes]]. Varen introduir la [[dacsa]], la [[yuca]], el [[tabac]] i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social. |
− | * Quinta Migració: Primera mitat del sigle XV d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de | + | * Quinta Migració: Primera mitat del [[sigle XV]] d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en [[Mayarí]]. Segons [[Bartolomé de les Cases]], eren els [[Carips|carip]]s, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
{{Història d'Amèrica}} | {{Història d'Amèrica}} | ||
+ | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història de Cuba| ]] | [[Categoria:Història de Cuba| ]] |
Revisió de 10:15 7 oct 2022
La prehistòria de l'illa de Cuba comprén des d'al voltant de l'any 4000 a.C. en l'arribada dels primers aborigens des d'Amèrica del Sur, fins a l'arribada de Cristóbal Colón en l'any 1492. L'història escrita de l'illa comença en la colonisació espanyola que va donar lloc a la Capitania General de Cuba. Cuba es va independisar d'Espanya despuix de la derrota d'esta última en la Guerra hispà-nortamericana. Com a resultat, l'illa va passar a ser controlada pels Estats Units, que despuix d'una intervenció militar, li dona la forma d'una República, encara que en els fets haja seguit depenent d'aquell país fins a la Revolució cubana. Durant la Guerra Freda, Cuba va quedar sumament depenent de l'Unió Soviètica.
Migracions prehispànicas cap a Cuba
El registre arqueològic sugerix que Cuba es va poblar per mig de diverses migracions procedents de tant de Norteamèrica, com de Sudamèrica, arqueològicament s'han testimoniat les següents migracions:
- Primera Migració: 6000 a. C. Des del golf de Mèxic i Norteamèrica. Caçadors paleolítics que venien del Missisippi, la Florida i Bahames darrere del "pereós jagant" Megalocnus rodens, el manatí i uns atres.
- Segona Migració: 2500 a. C. des de Mesoamèrica i Sudamèrica, especialment els territoris que ocupen Mèxic, Hondures i Veneçuela. Es varen establir en la costa sur de Cuba (Ciènaga de Zapata, illa de Pins i Guanahacabibes). Peixcadors de plataforma i recolectors de llitoral. Usaven gavinets, percutors, morters en closques, picos, etc. Podrien haver tingut una organisació matrillinial i enterraven als seus morts.
- Tercera Migració: 500 a. C. des de la Florida i la vall del Missisippi. Es varen assentar en Matances i es varen estendre per eixa zona de la costa nort.
- Quarta Migració: sigle VI d.C. Primera migració de taínos des de les Antilles i es varen ubicar fonamentalment en la zona oriental de Cuba, al voltant de l'actual Banes. Varen introduir la dacsa, la yuca, el tabac i molts utensilis de l'economia agroalfarera. Posseïen rituals i tenien una organisació social.
- Quinta Migració: Primera mitat del sigle XV d.C. Varen utilisar la mateixa ruta migratòria que els seus antecessors i es varen assentar essencialment en Mayarí. Segons Bartolomé de les Cases, eren els carips, procedents de la costa de Veneçuela, estaven més alvançats i practicaven l'agricultura de la dacsa i la yuca, ademés de la ceràmica, els anteriors varen ser els siboneyes i els més antics pobladors de l'illa varen ser els guanajatabeyes.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Cuba.
|