Diferència entre les revisions de "Gijón"

Gijón (en asturià: Xixón i en espanyol: Gijón) és una ciutat costera espanyola situada al nort del país en el Principat d'Astúries, regió de la qual és el seu consell més poblat. És coneguda com la capital de la Costa Verda (Costa Verde) si be no existix cap document a on quede constància del perqué d'este nom. Ha segut una ciutat eminentment industrial fins a l'actualitat, lo qual va favorir un gran desenroll i rapidíssim creiximent a lo llarc del sigle XX, durant els últims anys la crisis de la siderúrgia i el sector naval han provocat la seua reconversió en un important centre turístic, universitari i de servicis.

La ciutat es situa en la zona central d'Astúries, a 27 km d'Oviedo i 35 km d'Avilés, formant part d'una gran àrea metropolitana que abarca vint concells del centre de la regió, vertebrada en una densa ret de carreteres, autopistes i ferrocarrils, en una població de 275.699 habitants. Gijón, junt en les atres quatre ciutats més poblades de la zona, Oviedo, Avilés, Langreu i Mieres, forma ademés el "Huit asturià", aixina dit per la forma geomètrica resultant d'unir dites localitats en una llínea imaginària.

Història

Prehistòria i romanisació

Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el Mont Deva, a on existixen una série de túmuls (primitius enterraments) i en el Mont Areu, a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

En l'any 1190, unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 dòlmens, repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

Ajuntament de Gijón

Elogio del horizonte de Eduardo Chillida.

Plaja de San Llorerienzu i Cimadevilla.

Edifici de l'antic Banco de Gijón.

El primer poblat del que se té notícia (Noega) es troba en la Campa Torres, en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per asturs i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progressivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita Gigia.

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per Lucus Asturum i que posteriorment enllaçava, en Asturica Augusta, en la Via de la Plata. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de Veranes i Murias de Beloño.

Edat Mija i Moderna

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de Munuza en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any 713 (aprox.) fins als anys 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei Pelayo (Rei).

Hi ha una época molt fosca que va des de la caiguda del Imperi Romà fins a la Edat Mija. Les següents notícies foren en l'any 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de Oviedo.

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre Pedro I El Cruel descendent llegítim i el bastart Enrique de Trastàmara. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, sent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijón escomença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expandixca fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'época, açò portà un retrocés que no canviaria fins a les últimes décades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

Edat contemporànea

El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-Lleó i més tart el ferrocarril Sama-Gijón. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una burguesia i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament d'infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, lluminària a gas i despuix elèctric, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriades obreres al voltant com foren el Natahoyo, La Calzada, Tremañes o El Humedal.

Ya en el sigle XX, en l'esclafit de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pogué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del General Franco.

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del sigle XIX i sobretot en la creació de Uninsa en l'any 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.

Les últimes décades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

Història heràldica

Escut de Gijón

Lletrer de la Plaça Major en l'antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.

L'escut de Gijón, del qual es te constància del seu us des de l'any 1649, representa a Don Pelayo, primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofés pel matrimoni no consentit d'este en la germana d'aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la Creu de la Victòria prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.

Paisans ilustres

Algunes persones famoses oriundes de Gijón són:

Mig físic

Gijón està situat en el centre de la costa cantàbrica del Principat d'Astúries, Espanya, en el sur-oest d'Europa, al nort de la Península Ibèrica, sobre una rasa litoral e les estribacions de la Cordillera Cantàbrica, forma part de la vertent hidrogràfica cantàbrica i es situa en el seu punt més alt (Peña de los Cuatro Jueces) a 662 msnm. El punt més alt de la zona urbana (Caeres) es situa a 59 msnm. Les seues coordenades són 43° 32’ 43” N, 5° 39’ 44” O. El terme municipal de Gijón té una superfície de 181,60 km2 i una forma vagament rectangular. La ciutat es`ta situà en el tram coster central de concell, en una baïa dividida per la península de Cimadevilla (casc antic) que separa la plaja de San Llorienzu al est, del port deportiu, plages de Poniente i Arbeyal, astillers i port de El Musel al oest.

Transports

Autobusos

Actualment, Gijón poseix 31 llínies d'autobús, les quals son:

Lllínea 1: Cerilleru - Hospital de Cabueñes
Lllínea 2: Roces - Hospital de Cabueñes
Lllínea 3: Polígono de Roces - Hospital de Xove
Lllínea 4: Cerilleru - Viesques - Campus Universitario - Hospital de Cabueñes.
Lllínea 9: Pumarín - Hospital de Xove
Lllínea 10: Pumarín - Somió - Candenal
Lllínea 12: Cerilleru - Montevil - Contrueces
Lllínea 14: Sotiello - Tremañes - Infanzón
Lllínea 15: Polígono de Porceyo - Roces - Viesques
Lllínea 16: El Musel - Vega
Lllínea 18: Nuevo Gijón - Hospital de Cabueñes
Lllínea 20: Montevil - Somió
Lllínea 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
Lllínea 22: Pza. Europa - Porceyo

Economia

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del sigle XIX, degut a la confluència de varis factors:

L'explotació del carbó en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de Langreu, tercer ferrocarril espanyol, en l'any 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'Astúries, estimulant el comerç i la indústria local.
La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de Cuba, que propiciaren la creació de noves industries i inversions immobiliàries.

El model industrial general, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gran presència de l'indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidre i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balneària. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardà enllaç ferroviari que conectà a Astúries en la meseta.

La següent etapa de gran creiximent econòmic de Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i dels astillers.

En acabant d'una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Govern i administració

El govern municipal està format pels següents elements:

Alcalde
Ple del Ajuntament
Junta de Govern Local
Tinents d'Alcalde
Portaveus
Delegacions Municipals
Comissions del Ple

Alcaldes

Nom	Des de	Hasda	Partit
José Manuel Palacio	1979	1987	PSOE
Vicente Álvarez Areces	1987	1999	PSOE
Paz Fernández Felgueroso	1999	actualidad	PSOE
Llista completa d'alcaldes de Gijón des de 1840

Mijos de comunicació

Periòdics

El Comercio
La Nueva España
La Voz de Asturias
Qué!
20 minutos

Emisores de ràdio

SER Gijón
Radio Gijón Cadena COPE
Onda Cero Gijón
Medea FM
Europa FM Asturias
Cadena Dial Asturias

Cadenes de televisió

Radiotelevisión del Principado de ASturias
Televisión Local Gijón
Canal 10 TV
TeleAsturias
Localia
Popular TV

Gastronomia

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda fabada en compango (choriç, morcilla i bacó), com en pechines, cranca, en caça, etc i el pote asturiano. En el el port es poden saborosos peixcats i mariscs del Cantàbric en el que es realisen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besugo a la espalda, ventresca de bonyítol o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el pitu caleya. Els postres típics són el "arròs en llet", tarta charlota o gijonesa, bescuit Gijón i "princesitas".

Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culines") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyant a tortilles, choriços a la sidra i empanades en els barracons ("merenderos") que rodegen les parròquies rurals com Deva, Castiello o Mareo.

Gijón és pedrera també de jóvens cuiners que han reviscolat la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gijón.

@@ Llínea 175: / Llínea 175: @@
 == Gastronomia ==
-Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen receptes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonit o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics són el "arròs en llet", tarta charlota o gijonesa, bescuit Gijón i "princesitas".
+Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en pechines, cranca, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En el el port es poden saborosos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen receptes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], ''besugo a la espalda'', ventresca de [[bonyítol]] o els ''oricios'', encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el ''pitu caleya''. Els postres típics són el "arròs en llet", tarta charlota o gijonesa, bescuit Gijón i "princesitas".
-Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanades en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
+Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (''escanciant-la'' en "culines") acompanya menjars i les llargues vesprades d'estiu acompanyant a tortilles, choriços a la sidra i empanades en els barracons (''"merenderos"'') que rodegen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
 Gijón és pedrera també de jóvens cuiners que han reviscolat la cuina asturiana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.