Diferència entre les revisions de "Benicalap (Barri)"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Barri de Benicalap thumb|250px|Alqueria de La Torre Fil…») |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[File:Parc de Benicalap, passeig.JPG|thumb|250px|Parc de Benicalap]] | [[File:Parc de Benicalap, passeig.JPG|thumb|250px|Parc de Benicalap]] | ||
| − | '''Benicalap''' | + | '''Benicalap''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]], pertenyent al [[districte de Benicalap]]. Está situat al noroest de la ciutat i llimita al nort en [[Poble Nou]] i en el barri de la [[Ciutat Fallera]], al est en [[Torrefiel]], al sur en el barri de [[Tormos]], [[Marchalenes]], [[El Calvari]] i [[Campanar]] i al oest en [[Sant Pau]]. Su població en l'any [[2009]] era de 38.075 habitantes. |
En el barri de Benicalap es troba un dels principals parcs de la ciutat, el [[Parc de Benicalap]] i també és el lloc a on s'ubicarà el nou estadi del Valéncia Club de Fútbol. | En el barri de Benicalap es troba un dels principals parcs de la ciutat, el [[Parc de Benicalap]] i també és el lloc a on s'ubicarà el nou estadi del Valéncia Club de Fútbol. | ||
Revisió de 11:38 17 maig 2022
Benicalap és un barri de la ciutat de Valéncia, pertenyent al districte de Benicalap. Está situat al noroest de la ciutat i llimita al nort en Poble Nou i en el barri de la Ciutat Fallera, al est en Torrefiel, al sur en el barri de Tormos, Marchalenes, El Calvari i Campanar i al oest en Sant Pau. Su població en l'any 2009 era de 38.075 habitantes.
En el barri de Benicalap es troba un dels principals parcs de la ciutat, el Parc de Benicalap i també és el lloc a on s'ubicarà el nou estadi del Valéncia Club de Fútbol.
Història
Com la majoria dels pobles de l'Horta de Valéncia, Benicalap va ser en els seus orígens una série d'alqueries musulmanes, eixemple del poblament típic d'al-Àndalus.
En l'any 1769, el rei Carles III va organisar les ciutats grans de la seua corona en districtes i barris, pero Benicalap va quedar fora d'esta divisió, encara dins del règim del seu senyor. El senyor de Benicalap tenia alguns drets feudals llimitats, tal com es va fer en tot lo Regne de Valéncia, i no disponia d'un poder absolut com en atres territoris.
En la guerra del Francès, els soldats francesos varen saquejar Benicalap, sobre tot el temple de Sant Roc. Posteriorment a la guerra, Benicalap va créixer als voltants de l'antiga carretera de Burjassot (ara avinguda Burjassot). En l'any 1811 desapareixen els senyors de l'Horta de Valéncia, i els núcleus de població passen a ser pobles, mentres que els núcleus menors queden com pedanies d'estos. El cas de Benicalap és molt confús, ya que no apareix en cap document ni com una cosa ni com atra. Al final del sigle XIX, Valéncia s'anexionà totes les localitats dels seus voltants. Pareix que l'anexió de Beniferri i Benicalap va ser en l'any 1872.
En l'any 1885, els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma (plats, pichers, gots...) com d'aplicació arquitectònica (taulells, teules, fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'Espanya i Europa.
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any 1992, quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"Estació del Nort", el "Mercat Central", els "[[Jardí de Monforte]", el "Mercat de Colon" o la "Farmàcia Cañizares".
En l'any 1902, l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any 1979 en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.
En l'any 1983 s'inaugura el Parc de Benicalap, primer parc del barri, d'una extensió més que considerable, i en 1986 el nou mercat. En l'any 1994 es va construir la llínea T-4 de MetroValencia, sobre el camí que va deixar lliure el trenet. En esta infraestructura el barri va tornar a tindre ràpida comunicació en el centre de la ciutat i la plaja.
Transports
Benicalap està vinculada tant en la Ronda Nort de Valéncia com la Ronda de Trànsits (avinguda del Doctor Peset Aleixandre). L'avinguda de les Corts Valencianes constituïx la principal eixida de la ciutat en direcció cap a Llíria i les comarques de l'interior, i desemboca en l'autovia de Llíria també nomenada pista d'Ademús.
La llínea T4 del metro de Valéncia creua d'oest a est el barri. Esta llínea unix Burjassot i Paterna en el port de Valéncia i la plaja (les Arenes i la Malva-rosa). Les quatre estacions de tramvia del barri són: Florista, Garbí, Benicalap i Trànsits. Ademés, la parada de Beniferri de la Llínea 1 es troba en els llímits entre Benicalap i Campanar. Esta llínea unix Llíria i Bétera en Castelló de la Ribera.
Respecte al transport en autobús, el barri és creuat per moltes llínees de l'EMT de Valéncia. Ademés, Benicalap té una ret de carrils bici en l'eixample i en l'avinguda de les Corts, ademés del que recorre la Ronda Nort.
Referències
- [https://www.valencia.es/es/cas/estadistica/mapa-distritos «Districte 16. Benicalap». Oficina de Estadística: Ayuntamiento de Valencia (en valenciano y español).
- Gremio de artistas falleros
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benicalap (Barri).