Diferència entre les revisions de "Carnestoltes"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Cartell de carnestoltes vinaros2003.jpg|thumb|right|300px|<center>Cartell del Carnestoltes de [[Vinaròs]] de l'any [[2003]]</center>]] | [[Image:Cartell de carnestoltes vinaros2003.jpg|thumb|right|300px|<center>Cartell del Carnestoltes de [[Vinaròs]] de l'any [[2003]]</center>]] | ||
| − | '''Carnestoltes''', en castellà ''carnaval'', és una estació festiva que es celebra sèt semanes despuix de la primera lluna plena passat el solstici d'[[hivern]], durant el més de [[febrer]]. | + | '''Carnestoltes''', en [[castellà]] ''carnaval'', és una estació festiva que es celebra sèt semanes despuix de la primera lluna plena passat el solstici d'[[hivern]], durant el més de [[febrer]]. |
El carnestoltes implica típicament una celebració pública. Se celebra en la majoria dels països cristians i són especialment destacables en [[Espanya]] els de les [[Illes Canàries]] i en [[Andalusia]], els celebrats en [[Càdis]]; en [[Europa]] el carnestoltes de [[Venècia]] i en [[Amèrica]] els de [[Brasil]], sent el de [[Riu de Janeiro]] el més famós de tots en el país carioca. | El carnestoltes implica típicament una celebració pública. Se celebra en la majoria dels països cristians i són especialment destacables en [[Espanya]] els de les [[Illes Canàries]] i en [[Andalusia]], els celebrats en [[Càdis]]; en [[Europa]] el carnestoltes de [[Venècia]] i en [[Amèrica]] els de [[Brasil]], sent el de [[Riu de Janeiro]] el més famós de tots en el país carioca. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Carnestoltes està relacionat en molts casos en celebracions religioses, és un festeig públic que pren lloc principalment en el periodo de la [[Quaresma]] del calendari cristià. No obstant, també es poden trobar o portar a terme carnestoltes (carnistolteses) en diferents moments de l'any quan se busca festejar per atres raons diferents a les religioses. | Carnestoltes està relacionat en molts casos en celebracions religioses, és un festeig públic que pren lloc principalment en el periodo de la [[Quaresma]] del calendari cristià. No obstant, també es poden trobar o portar a terme carnestoltes (carnistolteses) en diferents moments de l'any quan se busca festejar per atres raons diferents a les religioses. | ||
| − | El carnestoltes sempre implica algun tipo de | + | El carnestoltes sempre implica algun tipo de [[passacarrer]] o activitat pública en la que poden participar no soles els directament involucrats en l'organisació si no tota la comunitat en conjunt. Normalment, el carnestoltes és un dels periodos que representa més alegria, comunió social i diversió en l'any ya que tots, independentment de la religió, edat o provinença poden fruir-ho. |
Una de les característiques més ixents del carnestoltes és que pot ser festejat per diferents comunitats i països per diverses raons. En la majoria de les situacions, el seu desenroll té que vore en tradicions, costums i dates importants per a la cultura específica en la qual se realisa. En els carnestoltes solen fer-se present elements tals com disfrasos, cotilló, colors, vetes, decoracions de tot tipo, antifaços i elements lúdics que poden ser colocats tant en les estructures desfilants com en diferents edificis de la ciutat o poble. | Una de les característiques més ixents del carnestoltes és que pot ser festejat per diferents comunitats i països per diverses raons. En la majoria de les situacions, el seu desenroll té que vore en tradicions, costums i dates importants per a la cultura específica en la qual se realisa. En els carnestoltes solen fer-se present elements tals com disfrasos, cotilló, colors, vetes, decoracions de tot tipo, antifaços i elements lúdics que poden ser colocats tant en les estructures desfilants com en diferents edificis de la ciutat o poble. | ||
Revisió de 14:26 13 maig 2022
Carnestoltes, en castellà carnaval, és una estació festiva que es celebra sèt semanes despuix de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern, durant el més de febrer.
El carnestoltes implica típicament una celebració pública. Se celebra en la majoria dels països cristians i són especialment destacables en Espanya els de les Illes Canàries i en Andalusia, els celebrats en Càdis; en Europa el carnestoltes de Venècia i en Amèrica els de Brasil, sent el de Riu de Janeiro el més famós de tots en el país carioca.
Carnestoltes està relacionat en molts casos en celebracions religioses, és un festeig públic que pren lloc principalment en el periodo de la Quaresma del calendari cristià. No obstant, també es poden trobar o portar a terme carnestoltes (carnistolteses) en diferents moments de l'any quan se busca festejar per atres raons diferents a les religioses.
El carnestoltes sempre implica algun tipo de passacarrer o activitat pública en la que poden participar no soles els directament involucrats en l'organisació si no tota la comunitat en conjunt. Normalment, el carnestoltes és un dels periodos que representa més alegria, comunió social i diversió en l'any ya que tots, independentment de la religió, edat o provinença poden fruir-ho.
Una de les característiques més ixents del carnestoltes és que pot ser festejat per diferents comunitats i països per diverses raons. En la majoria de les situacions, el seu desenroll té que vore en tradicions, costums i dates importants per a la cultura específica en la qual se realisa. En els carnestoltes solen fer-se present elements tals com disfrasos, cotilló, colors, vetes, decoracions de tot tipo, antifaços i elements lúdics que poden ser colocats tant en les estructures desfilants com en diferents edificis de la ciutat o poble.
Els carnestoltes sempre inclouen ademés festejos que prenen lloc per llargues hores, especialment balls, música, representacions artístiques, jocs i tot tipo de divertiments. Al mateix temps, solen combinar-se tals escenes en abundants desplegaments de dinars típics que poden comprar-se a preus accessibles.
Entre els carnestoltes més famosos del món, el de Brasil en les seues comparses està sense dubtes al front. També devem mencionar al famós i elegant carnestoltes de Venècia, els carnestoltes espanyols, el carnestoltes de Colònia (Alemanya), el de Barranquilla (Colòmbia), els carnestoltes asiàtics, el de Grècia i el de Gualeguaychú (Argentina). Estos carnestoltes representen els típics festejos de cada regió i mostren com el planeta sancer pot fruir tals events.
Carnestoltes en la Comunitat Valenciana
En canvi en Valéncia no és una festa molt celebrada fins fa poc, gràcies als mijos de comunicació. El carnestoltes més important del Regne de Valéncia és el Carnestoltes de Vinaròs.
Dits i refranys valencians
- Carnestoltes poques o moltes.
- Carnestoltes, moltes voltes.
- Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més.
- A carnestoltes, bones voltes.