Diferència entre les revisions de "José Martinez Aloy"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''José Martinez Aloy''' naixqué en [[Valéncia]] el [[4 d'abril]] de [[1855]], mos deixà el 3 també d'[[abril]] de [[1924]]. Historiador, advocat i polític. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com [[Teodor Llorente]] o [[Roc Chabás]].  
+
'''José Martinez Aloy''' naixqué en [[Valéncia]] el [[4 d'abril]] de [[1855]], va fallir el 3 d'[[abril]] de [[1924]]. Historiador, advocat i polític. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com [[Teodor Llorente]] o [[Roc Chabás]].  
  
Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia]], Director del [[Museu de Belles Arts]] en [[1920]], [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]], Cronista Oficial de la [[Província de Valéncia]] des de [[1892]] i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].
+
Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia]], Director del [[Museu de Belles Arts]] en [[1920]], [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]], Cronista Oficial de la [[Província de Valéncia]] des de l'any [[1892]] i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins a l'any [[1924]].
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
Llínea 7: Llínea 7:
 
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat despuix [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]].  
 
Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat despuix [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]].  
  
En [[1877]] va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
+
En l'any [[1877]] va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
  
 
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]].
 
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]].
Llínea 13: Llínea 13:
 
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.  
 
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Regne de Valéncia|Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.  
  
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre  "De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimientos nobiliarios" i un any despuix en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparició  del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]], esta obra va ser complementà  als poc anys en una atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
+
En l'any [[1884]] va aparéixer el seu llibre  "De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimientos nobiliarios" i un any despuix en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparició  del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]], esta obra va ser complementà  als poc anys en una atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
 
      
 
      
 
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], entre atres.
 
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], entre atres.
Llínea 29: Llínea 29:
 
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].  
 
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].  
  
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions, en [[1914]] va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].
+
Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions, en [[1914]] va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1915]].
  
 
== El llegat fotogràfic ==
 
== El llegat fotogràfic ==

Revisió de 10:03 4 jul 2018

José Martinez Aloy naixqué en Valéncia el 4 d'abril de 1855, va fallir el 3 d'abril de 1924. Historiador, advocat i polític. Croniste i colaborador en la prensa local. Fon una persona molt rellevant de la vida cultural valenciana i gran amic de personages com Teodor Llorente o Roc Chabás.

Fon membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia, Director del Museu de Belles Arts en 1920, Delegat Regi en l'Institut de Segona Ensenyança de Valéncia, Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de l'any 1892 i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de la seua creació fins a l'any 1924.

Biografia

Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat despuix Lluis Vives . Allí l'historiador Vicente Boix li va aficionar a l'història, l'art i la lliteratura valenciana.

En l'any 1877 va acabar la seua llicenciatura de Dret per l'Universitat de Valéncia.

Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, Lo Rat Penat, l'Ateneu Científic, el Liceu Lliterari i La Joventut Catòlica.

Des de 1881 va publicar artículs en la Revista de Valéncia, “Los Barones del Reino de Valencia”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.

En l'any 1884 va aparéixer el seu llibre "De la Alcurnia de San José a los sentimientos nobiliarios" i un any despuix en 1885 publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparició del Cristianisme en Valéncia, esta obra va ser complementà als poc anys en una atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, 1887. Totes de temàtica religiosa.

Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la Generalitat”, 1893, “La Casa de la Diputación”, 1910, entre atres.

Va colaborar en Las Provincias i en el seu Almanaque

Martinez Aloy fon el primer decà del nou Centre de Cultura Valenciana fins 1924. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir Francesc Carreras Candi “Geografia General del Reino de Valencia” entre 1923 i 1925.

No va poder acabar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.

Política

A principi de sigle s'incorporà al Partit Conservador de Teodor Llorente, i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".

Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de Valéncia en dos moments de molta activitat, entre febrer i juny de 1907 i entre juny i decembre de 1917.

Ademés va ser Diputat Provincial en diverses ocasions, en 1914 va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del Centre de Cultura Valenciana en l'any 1915.

El llegat fotogràfic

La fotografia fon la seua gran afició. Martinez Aloy nos ha deixat a tots els valencians un gran llegat fotogràfic, un llegat d'un dels grans intelectuals i polítics de Valéncia.

Bibliografía

Enllaços externs