Diferència entre les revisions de "Venta del Moro"

El seu territori és el tercer en extensió de la província de Valéncia. La capital municipal se troba a una altitut sobre el nivell del mar de 725 metros, oscilant les altituts del terme municipal des de els, aproximadament, 500 metros de la ribera del riu Cabriel fins als 1.000 metros de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metros dels plans on se troben les principals zones agrícoles. Se pot dir que el terme municipal esta dividit en dos zones paisagístiques molt diferents: la part oriental esta composta per extenses zones de cultiu de cep, esguitades de chicotetes extensions de pinars i l'occidental, que coincidix en la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriel, esta última més agrest i montanyosa, en numerosos barrancs, recull parages de bellea indescriptible com les espectaculars "Hoces y Cuchillos del Cabriel", el pont de "Vadocañas", construït en el sigle XVI sobre un basament d'orige roma, "El Retorno", "El Tete", "Tamayo", "Los Cárceles", "La Fonseca".

Des de Valéncia, s'accedix a esta població a través de l'A-3 per a enllaçar en la CV-465.

Barris i pedanies

En el terme municipal de Venta del Moro se troben també els següents núcleus de població:

Casas de Moya.
Casas de Pradas.
Casas del Rey.
Jaraguas.
Las Monjas.
Los Marcos.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Venta del Moro llimita en les següents localitats: Capdet de les Fonts, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriel totes elles de la província de Valéncia. Casas-Ibáñez, Villamalea en la província d'Albacete, Castella-La Mancha.

Història

La primera població que pogué tindre el seu orige, trobablement, en una posada en l'antic camí que unia Valéncia en Toledo i que travessava el riu Cabriel pel pont de Vadocañas. En l'abric de la Hoz de Vicente del riu Cabriel se descobriren en 1987 més de 100 representacions pictòriques rupestres del Neolític. També són varios els jaciments i cultura material que marquen la presencia dels ibers en el terme. Restos de ceràmica nos senyalen en casi total seguritat l'explotació ya en época dels ibers de les Salinas de Jaraguas.

Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en Camporrobles, “La Peladilla” en Fuenterrobles) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en Los Villares de Capdet de les Fonts). L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de Requena, de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en 1836. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any 1021, Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de Toledo i Valéncia. El Tractat de Cazola en 1179 entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre 1237 i 1238. Alfons X entregà la seua carta de població a Requena en 1257. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en 1264 i Almoixerifat com aduana de Castella, a on devien tributar les mercaderies en trànsit.

El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca (Espanya) i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de 1588 se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que a soles pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.

L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava Iniesta en Requena pel pont de Vadocañas.

En el cens de 1699, Venta del Moro era encara un poblà de a soles 15 veïns, pero serà en la segona mitat del sigle XVIII quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).

En 1787, el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el 13 d'octubre de 1798 quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a Carles IV solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

Per Real Orde del 26 de juny de 1851, Venta del Moro junt en el resto de la comarca (exceptuada Sinarques) passaven a incorporar-se a la província de Valéncia, fixant-se el llímit en Conca en el riu Cabriel.

En el Nomenclàtor de 1870 el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En 1900 eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de 1950.

És en la primera mitat del sigle XX quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren a soles caseríos en el sigle XIX (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).

A partir de 1927, tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de Primo de Rivera, la construcció de la llínea ferroviària Utiel-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En 1936, en la Guerra Civil, se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.

Demografia

Venta del Moro conta en 1.401 habitants.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.952	1.728	1.659	1.636	1.601	1.567	1.543	1.493	1.413	1.455

Economia

En l'actualitat se basa pràcticament en el cultiu del cep, oliveres i armelers, havent adquirit la viticultura un auge creixent per cada dia més important demanda dels extraordinaris caldos que s'elaboren en la comarca baix la denominació d'orige "UTIEL-REQUENA".

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de Cristo Rey. Edifici d'interés arquitectònic en Casas del Rey.
Iglésia de Nostra Senyora de Loreto. Edifici d'interés arquitectònic.
Iglésia de Nostra Senyora del Carmen. Edifici d'interés arquitectònic en Las Monjas.
Iglésia de Sant Antoni Abat. Edifici d'interés arquitectònic de Casas de Moya.
Iglésia de San Francisco Javier. Edifici d'interés arquitectònic en Jaraguas.
Iglésia de Sant Gregori. Edifici d'interés arquitectònic en Casas de Pradas.
Iglésia de San Isidro Labrador. Edifici d'interés arquitectònic de Los Marcos.

Monuments civils

Jaciment Paleontològic. Descobert a principis dels anys xixanta del passat sigle, poseix una immensa riquea en mamífers i en plantes fòssils de l'época del Miocé terminal (fa aproximadament uns 7 millons d'anys) que foren trobats en argiles en lignit i margues.
Puente Vadocañas. D'interés arquitectònic.
Puente Viejo. D'interés arquitectònic.
Plaça de Bous. Edifici d'interés arquitectònic.

Llocs d'interés

Rutes:

Vereda de la Mancha.
Vereda de San Antón.
Línea Férrea Baeza-Utiel (conserva túnels, ponts, etc.).
Descens del Riu Cabriel.

Microreserves i parajes d'alt valor migambiental:

Los Cuchillos i las Hoces del Cabriel.
La Derrubiada.

En tot el territori existixen diverses fonts naturals, destacant las de Medrano, Julianazo, Solar, Rebollo, de l'Oliva, del Piojo, Gadea, de la Víbora, etc., algunes d'elles de molt saludables aigües, com en el cas de la "Fuente de la Zorra" i la "Fuente del Hambre".

Festes locals

Semana Santa .
Los Mayos . Tradició ancestral molt arraïlada en el poble i en algunes de les seues aldees, son los "Mayos" (cants populars), que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
Sant Isidre Llaurador . Té lloc el 15 de maig.
Festes Patronals. Se celebren del 5 al 10 de decembre en commemoració de la seua Patrona la Verge de Loreto.

Gastronomia

Posseïx una ampla oferta gastronòmica elaborada en productor naturals i receptes tradicionals, que l'Ajuntament ha recollit i editat en una publicació, als que els servix de complement i bona companyia el bon vi que s'obté dels ceps del municipi.

Entre els guisos i arrossos destaquen: el guisat de corder, el potage de vigília, l'arròs en coliflor i abadejo, l'arròs en bajoques, les guixes, etc.

Atres plats típics venturrenys son el "morteruelo" de la matança del porc, el pernil al forn, el congret en sardines i tallades magres, la "atasca" i el moje de sardines.

Per últim, en l'apartat de postres, cap destacar els bunyols, les magdalenes borraches, els mantecats, les llesques en ous i les molles dolces.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	Cecilio García Onielfa	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Cecilio García Onielfa	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Luis Beltrán Jiménez	PSOE
1995 - 1999	Luis Beltrán Jiménez	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Mª Amparo Cárcel Castillo	PPCV
2003 - 2007	Mª Amparo Cárcel Castillo	PPCV
2007 - 2011	Luis Beltrán Jiménez	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Web no oficial de Venta del Moro

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Venta_del_Moro de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles • Capdet de les Fonts • Chera • Fuenterrobles • Requena • Sinarques • Utiel • Venta del Moro • Villargordo del Cabriel

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], a on devien tributar les mercaderies en trànsit.
-El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en [[1579]] del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.
+El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en [[1579]] del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que a soles pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.
 L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.
-En el cens de [[1699]], Venta del Moro era encara un poblà de només 15 veïns, pero serà en la segona mitat del [[sigle XVIII]] quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
+En el cens de [[1699]], Venta del Moro era encara un poblà de a soles 15 veïns, pero serà en la segona mitat del [[sigle XVIII]] quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).
 En [[1787]], el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el [[13 d'octubre]] de [[1798]] quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a [[Carles IV]] solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.
@@ Llínea 64: / Llínea 64: @@
 En el Nomenclàtor de [[1870]] el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En [[1900]] eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de [[1950]].
-És en la primera mitat del [[sigle XX]] quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren només caseríos en el [[sigle XIX]] (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).
+És en la primera mitat del [[sigle XX]] quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren a soles caseríos en el [[sigle XIX]] (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).
 A partir de [[1927]], tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària [[Utiel]]-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En [[1936]], en la [[Guerra Civil]], se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.