Diferència entre les revisions de "Alboraig"
m (→Monuments) |
m (→Història) |
||
Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Conquistada als àraps, en [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], en el nom d'Alboraig. | Conquistada als àraps, en [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], en el nom d'Alboraig. | ||
− | La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[ | + | La misèria provocada, a lo llarc dels sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat. |
== Demografia == | == Demografia == |
Revisió de 18:47 2 feb 2016
Alboraig | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Foya de Bunyol | |||
• Partit judicial: | Chiva | |||
Ubicació: | 39°23′40″N 0°46′25″O | |||
• Altitut: | 320 msnm | |||
Superfície: | 27,3 km² | |||
Població: | 1.038 hab. | |||
• Densitat: | 38,02 hab./km² | |||
Gentilici: | Alboraiger/a | |||
Predomini llingüístic: | Castellà | |||
Còdic postal: | 46369 | |||
Festes majors: | Dumenge de Rams | |||
Alcalde: | Miguel Pinach Monto (PPCV) | |||
Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alboraig (en castellà Alborache) és una localitat de la Comunitat Valenciana. Situada en la província de Valéncia, en la comarca de la Foya de Bunyol. Conta en 1.038 habitants.
Geografia
El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.
És troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.
Localitats llimítrofs
Alboraig llimita en les següents localitats: Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.
Història
Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom d'Al-buráyj que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda per els avatars bèlics patits per la població.
Conquistada als àraps, en 1245, per Rodrigo de Linaza al servici del rei Jaume I d'Aragó, fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de Bunyol, en el nom d'Alboraig.
La misèria provocada, a lo llarc dels sigles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en 1836 en el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.
Demografia
Alboraig conta en 1.038 habitants.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
891 | 886 | 914 | 875 | 897 | 905 | 941 | 948 | 1.003 | 1.038 |
Economia
Distribuïx la seua activitat entre l'indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.
Monuments
- Caixco urbà. A lo llarc del sigle XIX el casc urbà d'Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, aixina com cap al surest, en paralel a la carretera de Torís.
- Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago Apòstol. D'estil neoclàssic.
- Jaciments arqueològics. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del Baile-Regajo.
Llocs d'interés
En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, aixina com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.
Festes locals
- Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
- Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
- Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
- Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana abans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.
Gastronomia
Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mojete, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.
Política
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Pedro Blasco Carrascosa | UCD |
1983 - 1987 | Pedro Blasco Carrascosa | UCD |
1987 - 1991 | Jesús Bueno Pérez | AP |
1991 - 1995 | Jesús Bueno Pérez | PPCV |
1995 - 1999 | Jesús Bueno Pérez | PPCV |
1999 - 2003 | Jesús Bueno Pérez | PPCV |
2003 - 2007 | Jesús Bueno Pérez | PPCV |
2007 - 2011 | Miguel Pinach Suma | PPCV |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alborache de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Municipis de La Foya de Bunyol | |
---|---|
Alboraig • Bunyol • Chest • Chiva • Dosaigües • Godelleta • Macastre • Setaigües • Yàtova |