Diferència entre les revisions de "Montesa"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia') |
||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. | El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. | ||
− | *''' | + | *'''Iglésia Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]]. |
== Festes locals == | == Festes locals == |
Revisió de 18:38 14 feb 2016
Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).
Localitats llimítrofes
El terme municipal de Montesa llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la Edat Mija el castell.
Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà Al-Azraq en guerra en Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús despuix de la mort de Jaume I, en 1276.
L'any 1289 el rei Alfondo III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any 1317, data en que per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta en el Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.
La vila va patir els efectes de diversos terratrémols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, aixina com una tràgica inundació en 1864.
Monuments
- Castell de Montesa . Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
El Terratrémol de Montesa va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.
- Iglésia Parroquial. Té per titular a Nostra Senyora de l'Assunció i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del sigle XVIII i renovat en 1857.
Festes locals
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Dèu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la semana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.
Administració i Demografia
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Silverio P Sanz Navarro | (CIC) |
1983 - 1987 | Antonio Moltó Sanchis | (AP) |
1987 - 1991 | Ricardo Bavera Vila | (PSOE) |
1991 - 1995 | Vicente M Olivares | (UV) |
1995 - 1999 | Vicente M Olivares | (UV) |
1999 - 2003 | José Albalat Grimaltos | (PP) |
2003 - 2007 | José Albalat Grimaltos | PP |
2007 - 2011 | José Albalat Grimaltos | PP |
2011 - 2015 | n/d | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.248 | 1.270 | 1.244 | 1.260 | 1.258 | 1.256 | 1.353 | 1.400 | 1.414 | 1.446 | 1.425 |
Vore també
Images de satèlit i mapes
Enllaços externs
- Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [3]
- L'Orde Militar de Montesa
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Montesa_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Municipis de La Costera | |
---|---|
L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva |