Diferència entre les revisions de "Lliteratura valenciana"
m |
|||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | ||
| − | Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I | + | Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[segle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. |
=== Cap a la madurea de la llengua === | === Cap a la madurea de la llengua === | ||
Revisió de 20:08 1 gin 2015
La lliteratura valenciana és la lliteratura escrita en llengua valenciana.
Dels origens a l'Edat Mija
Harges
- Artícul principal → Harja.
Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any 1121.
Alguns autors de harges son Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]
Romanç valencià
En el Regne de Valéncia, després de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç[2].
El romanç valencià se seguia parlant en el sigle XII i en el XIII. Quan arribà Jaume I el Conquistador, la població autóctona ya parlava una llengua romanç i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la Biblia Parva, el Gamaliel i La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus d'en Sant Pere Pascual (1227), el Vocabulista in Arabico de R. Martí, un vocabulari àrap, mossàrap valencià i llatí, de 1233 i les Planchs de San Esteve, uns relats del segle XII en romanç valencià i llatí[3].
Cap a la madurea de la llengua
Durant el segle XIV, el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i després a la "llengua valenciana".
Segle d'Or valencià
- Artícul principal → Segle d'Or valencià.
El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la Corona d'Aragó (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en Shakespeare, la francesa en Molière i la castellana en Cervantes, Calderón i Quevedo.
Del segle XV fins a la Renaixença
La Decadència
Renaixença
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del segle XVIII, inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la llengua valenciana.
De la Renaixença a l'actualitat
Franquisme
Transició
Referències
- ↑ Autors valencians abans de Jaume I
- ↑ Per a més informació llegir Cronología histórica de la Lengua Valenciana
- ↑ Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors
Bibliografia
- Aguirre Sirera, José Luis (1979) Introducción a la literatura valenciana actual, Real Sociedad Económica de Amigos del País
- Almela y Vives, Francisco (1934) La literatura valenciana, Editorial Miguel Juan
- Ferreres, Rafael (1981) Antologia de la literatura valenciana
- Franco, Josep (2002) Historia de la literatura valenciana, Acento
