Diferència entre les revisions de "Jorge Juan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
m
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Image:Jorge Juan y Santacilia.jpg|thumb|200px|Jorge Juan]]
 
'''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]].
 
'''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]].
  

Revisió de 00:19 28 jul 2014

Jorge Juan

Jorge Juan i Santacilia (Novelda, Alacant. 1713 - † Madrit; 1773) fon un científic i marí valencià.

Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en Monfort del Cit. Estigué molt vinculat a l'orde dels Cavallers de Malta de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en 1729 ingressà en l' Escuela Naval Militar de San Fernando . Participà en l'expedició contra Orà i en la campanya de Nàpols.

En 1734 embarcà, junt ad Antonio de Ulloa, en l'expedició organisada per la Real Acadèmia de Ciències de Paris a les órdens de Charles de la Condamine, per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en Amèrica del Sur, específicament en la Real Audiencia de Quito (actual Equador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.

Jorge Juan estigué dèneu anys en Amèrica, estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, Ferràn VI li ascendí a capità de nau.

Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el Marqués de la Ensenada li encomanà viajar a Anglaterra per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions.

En 1757 fundà el Real Observatorio Astronómico de Madrid i en 1760 fon nomenat jefe de escuadra de la Armada Real .

Els seus rests mortals es guarden en el Panteón de Marinos Ilustres, de [[San Fernando (Cadis)]]. Sa image es ben familiar en Espanya, puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes.

Obra escrita

  • Compendio de navegación (1757)
  • Examen marítimo teórico-práctico (1771)
  • Estado de la astronomía en Europa (1774).

En colaboració én Antonio de Ulloa

  • Plan del camino de Quito al río Esmeraldas, según las observaciones astronómicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa (1736-1742)
  • Observaciones astronómicas y físicas hechas en los Reinos del Perú (Madrid, 1748)
  • Relación histórica del viaje hecho de orden de su Majestad a la América Meridional (Madrid, 1748)
  • Disertación Histórica y Geográfica sobre el Meridiano de Demarcación entre los dominios de España y Portugal (1749)
  • Noticias Secretas de América, sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito (1748, obra publicada en Londres en 1826 puix fon prohibida pel govern espanyol).

Enllaços externs