Diferència entre les revisions de "Península Ibèrica"
m (Text reemplaça - 'mijana' a 'mija') |
m (Text reemplaça - 'nord-oest' a 'noroest') |
||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
===Topografia=== | ===Topografia=== | ||
| − | El seu [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en penya-segats al nort, nordest, | + | El seu [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en penya-segats al nort, nordest, noroest i sud-est, sent més suau la major part del litoral este i sur. |
==Divisió política de la Península Ibèrica== | ==Divisió política de la Península Ibèrica== | ||
Revisió de 16:30 11 jun 2013
La Península Ibèrica, Península Hispànica o Península Hespèrica, és una península que es troba situada en el sur-oest de Europa; està rodejada pel mar Mediterràneu, l'oceà Atlàntic i unida a la resta del continent europeu pel nort. El istme (el lloc més estret) es troba entre el golf de Viscaya i el golf de Lleó, en la zona sur de França, al nort dels Pirineus. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.
Toponímia
El seu nom prové del riu Iber, provablement l'actual Ebre, encara que també poguera ser un atre riu de la província de Huelva, on texts molt antics citen un riu Iberus i un poble a què criden ibers. Des de temps remots els grecs cridaven Ibèria a la península.[1]
Polibi, un historiador grec del siglo II a. C. que va viure un temps en la península, escriu:
Estrabó dedica el Llibre III a la Península Ibèrica.
Apiane de Alexandria (sigle II), en el seu Història romana, escriu:
Historiadors i geógrafs de cultura grega, com Heròdot, Estrabó i Apiane, la van denominar Ibèria, els romans al seu torn la van denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com Dámaso Alonso, estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.
La historiografia es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.
Evolució històrica
Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. Hispània era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
Més tart, després de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, Granada, Aragó, i parcialment el de Navarra, es va començar a cridar Espanya als territoris governats per la Corona de Castella, per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al s. XVIII, en els Borbó.
Fins a finals del s. XVII, inicis del s. XVIII, tots els pobles de la Península Ibèrica es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.
En dificultat els portuguesos es van sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mesura que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la Hispània.
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els castellans per atres pobles que governaven dins i fora de la Península Hispànica, es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la Península Hispànica, ara preferentment crida pel neologisme Península Ibèrica. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el s. XVIII, i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
Geografia
Pel sur, la península està separada de Àfrica (El Marroc) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el estret de Gibraltar el llímit entre abdós.
La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben Espanya, Portugal, Andorra, Gibraltar i la franja meridional francesa. El seu centre geogràfic està en el Cerro dels Àngels, en Madrit. El punt més alt és el Mulhacén en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el Tall, en una llongitut de 1007 km (731 km en Espanya i 275 km en Portugal).
El geógraf grec Estrabó, parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:
Topografia
El seu topografia té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una meseta, en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en penya-segats al nort, nordest, noroest i sud-est, sent més suau la major part del litoral este i sur.
Divisió política de la Península Ibèrica
La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.
| País o dependència | Població | Extensió (icm) | Capital |
|---|---|---|---|
| Espanya [2] | 42.167.337[3] | 493.519[4] | Madrit |
| Portugal [5] | 10.077.388 | 89.261 | Lisboa |
| Andorra | 81.222 | 467,76 | Andorra la Vella |
| Gran Bretanya | 27.967 | 6,50 | Gibraltar |
| Península Ibèrica | 52.353.914 | 583.254 |
Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la França meridional: la zona sur dels departaments francesos de Aquitània (Pirineus Atlàntics) Migdia-Pirineus (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i Languedoc-Rosellón (Aude, Pirineus Orientals).[6]
Vore també
Referències
- ↑ Antonio García Bellido, Espanya i els espanyols fa dos mil anys, Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.
- ↑ No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.
- ↑ Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.
- ↑ Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.
- ↑ No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.
- ↑ Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Península_Ibérica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.