Diferència entre les revisions de "La Font d'En Carròs"

Revisió de 10:27 16 gin 2013

La Font d'en Carròs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 4.191 habitants en 2011 (INE).^[1]

Geografia

Situat en el sector sur de L'Horta de Gandia. Les altures principals son els vèrtiços geodèsics de segon orde de la Creu (167 m.), Perico (176 m.) i Cuatelles (356 m.).

Drenen el terme els barrancs de Fontanelles i de la Foya.

La vila se troba situada en la zona de contacte entre el pla i la montanya, per lo que algunes dels seus carrers son de pendents més o menys suau. En la plaça principal està la font que donà nom a la població.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-682.

Barris i pedanies

En el terme municipal se troben també els següents núcleus de població:

Panorama.
Tossal Gros D'En Carròs.

Localitats llimítrofes

El terme municipal llimita en les següents localitats: Alqueria de la Contesa, Beniarjó, Beniflà, Oliva, Potries, Rafelcofer i Villalonga, totes elles de la província de Valencia.

Historia

En la cim del Rabat hi ha restants d'un poblat ibèric que se romanisà posteriorment. I de l'época romana s'han arreplegat fragments de terra sigillata en la partida de Les Jovades i monedes imperials i restants de possibles estatuetes i edificis en l'ermita de Sant Miquel, a on degué existir una important vila rústica altoimperial.

L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del sigle XVII, pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble Carroç (en valencià, en es un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del sigle XIV passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i ducs de Gandia, fins que en 1771 el senyoriu passà al ducat d'Osuna.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
3.333	3.267	3.258	3.211	3.171	3.236	3.286	3.421	3.576	3.899

Economia

La base de l'economia local es l' agricultura, respalada per una fabrica de taulellets artesans.

Monuments

Iglésia Parroquial. S'alça en la part alta de la vila. Es d'estil gòtic i està dedicada a Sant Antoni Màrtir, en les imàgens del Crist de l'Amparament i la Verge del Remei. La primitiva s'erigí en 1329.

Castell de Rebollet. Dins del terme se troben els restants del que fon important castell.

Festes locals

Festes Majors. Celebra les seues festes patronals a la Verge del Remei i al Crist de l'Amparament en la 2ªquincena del mes d'Agost.
Festa de Sant Antoni i Mercat Migeval. Se celebra l'ultima semana de Giner, celebrant-se la festivitat de sant Antoni i el mercat migeval.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991		n/d
1991 - 1995	Gaspar Pérez Fuster	PP
1995 - 1999	Josep Blai Benlloch	PSPV-PSOE
1999 - 2003	María Immaculada Monzó Bledà	n/d
2003 - 2007	María Immaculada Monzó Bledà	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Gaspar Pérez Fuster	PP
2011 - 2015	Gaspar Pérez Fuster	PP
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Referencies i enllaços externs

↑ INE - Relación de unidades poblacionales

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fuente_Encarroz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de La Safor

Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa

[ine-1] INE - Relación de unidades poblacionales

[1]

@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 En la cim del Rabat hi ha restants d'un poblat [[Ibèria|ibèric]] que se romanisà posteriorment. I de l'época romana s'han arreplegat fragments de [[terra sigillata]] en la partida de Les Jovades i monedes imperials i restants de possibles estatuetes i edificis en l'ermita de Sant Miquel, a on degué existir una important vila rústica altoimperial.
-L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del s XVII, pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble [[Carroç]] (en valencià, ''en'' es un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del [[sigle XIV]] passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i [[ducat de Gandia|ducs de Gandia]], fins que en [[1771]] el senyoriu passà al [[ducat d'Osuna]].
+L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del [[sigle XVII]], pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble [[Carroç]] (en valencià, ''en'' es un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del [[sigle XIV]] passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i [[ducat de Gandia|ducs de Gandia]], fins que en [[1771]] el senyoriu passà al [[ducat d'Osuna]].
 == Demografia ==
 {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"