Diferència entre les revisions de "Josep Esteve Rico Sogorb"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 129: Llínea 129:
 
*Finaliste concurs poètic internacional en castellà, [[Madrit]] [[2002]] Centro Estudios Poéticos
 
*Finaliste concurs poètic internacional en castellà, [[Madrit]] [[2002]] Centro Estudios Poéticos
 
*2º premi concurs poètic internacional Madrit 2002 [[Ediciones Atlantis]], etc.
 
*2º premi concurs poètic internacional Madrit 2002 [[Ediciones Atlantis]], etc.
 +
*1er premi història del Phace 2012 tema : mijos comunicació en Elig
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==

Revisió de 09:14 27 oct 2012

Josep Esteve Rico Sogorb, poeta i escritor valencià d'Elig (Elche). Ilicità i Valencianiste. De tendència progressista centre-esquerrana social-demòcrata, és nacionaliste moderat en el seu valencianisme.

Josep Esteve Rico Sogorb és un escritor, blogger, poeta i periodiste ilicità i valencià naixcut en Elig (Elche) en 1965. És titulat en Llengua Valenciana per Lo Rat Penat. És diplomat grau mig en llengua i cultura valencianes pel Centre PostGrau de l' Universitat Politècnica de Valéncia mijant el programa 'Engloba'.

Activitat profesional

Fon corresponsal de prensa en Marroc per "El Periodico Independiente de Ceuta" (1991). Ha treballat de redactor en els diaris: "El Periódico Independiente de Ceuta" (1989-1991), "El Faro de Ceuta" (1991-1992), "Area-Campo de Gibraltar" (1990-1991), "Diario Baix Vinalopó" (1985), "Diario Elche" (1987-1988). També ha colaborat en Valéncia Hui i actualment participa en el proyecte Periodista Digital, actualisant la seua secció periòdicament.


Càrrecs

  • President Fundador de la "Sociedad Parapsicológica Illicitana"
  • Co-fundador local de Joventuts d'Unió Valenciana. 1982
  • Vicesecretari i responsable de prensa de la Federacio - Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia (FCECRV).
  • Cònsul Comarcal Baix Vinalopó de l' ONG lliterària mondial 'Movimiento Poetas del Mundo'
  • President del Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano', entitat ilicitanista-valencianista
  • Membre del Grup Poètic ilicità 'Abril 2005'
  • Membre del consell de redacció de la revista lliterària 'Picudo Blanco', de la seua associació i de la seua tertúlia

Política

  • Fon vicesecretari regional.
  • Co-fundador en Elig, d'Unió Valenciana, varies voltes candidat a les eleccions locals -autonòmiques- estatals; arribant a ser president de la gestora local, després de passar per les secretaries de llengua-cultura, prensa-comunicació.

Llingüística

  • Rico fon co-organisador del I Congrés sobre Llengua Valenciana del PHACE Elig 17-19 MAIG de 1985.
  • Membre de "Associacio Escritors en Llengua Valenciana" (AELLVA).
  • Membre del Front per les Identitats i Llengues Amenaçades (FILLA), plataforma que defén les parles autòctones pròpies com l'aragonés oriental, balear, toscà, llombart, etc.

(Poemes seus han segut publicats en atres llengues, dialectes i subdialectes com en la parla andalusa)

  • Ha participat en proyectes lliteraris d'autors en atres llengues com el llibre del poeta Garcia Hoyuelos publicat en totes les parles peninsulars (llengues, dialectes, subdialectes...)
  • Va participar en congressos de llingüistica valenciana i d' atres llengues com el que organisà la Fundació Nou Valencianisme

Publicacións

Portada del llibre "Retalls per ad un collage inacavat" de Josep Esteve Rico Sogorb

Ha publicat una selecció poemes en llengua valenciana en la revista lliterària "Cresol" que edita Accio Bibliografica Valenciana. “Poemes de yo i ningu” i “De l’Ombrivola nit”. Ha publicat poemes, contes, relats, artículs; en diverses revistes lliteràries, editorials i mijos de comunicació impressos i digitals en internet de tot el món, especialment en Espanya i Amèrica.

Ha publicat en diverses antologies poètiques d'Espanya i Amèrica.

També publica poemes en la revista digital Lliteraria.

He trencat els espills qué tant enllegien mon rostre

He cansat els meus ablaürats peus,rosant els durs asfalts.

He deixat sobre els polsegosos taquillons, els foscs desperdicis de la meua anima on dormen esperpentiques figures i reposen calmades, les oblidadises muses.

Ara, m`he convertit a força de colps en un simbolic i aparent "Fausto", canviant i tornadiç en la meua dualitat.

Tinc una part del meu ser que nega pero busca a "Mefisto", aquell vell dimoni tan malevol i jogueto.

M'he forjat una coraça per a contindre el furor i els desijos que alimenten la meua falta de rencor.

Sense res brut por borrar, m`he transformat en un nou home.

En l'anima neta i el cor obert com un naixent manantial; vaig volent al present i estime en desijos anhelants, els futurs anys, de paus, veniders.

Elig, 28 de febrer 1988.

Publicat en 1989 en el llibre "89 poemes i dibuixos dels 90" por Ediciones Inauditas de Elche en la colecció Solara, junt en otres poetes locals i foràneus

POEMES PATRIÒTICS EN VALENCIÀ:

"PER VALENCIA"

I quan et caigues, t' alçaras.I quan abandones, tornaras. I quan et canses, te recuperaras acostant-te a mi,i yo a tu.

I quan plores, et consolaré i beuré les teues llagrimes, secant-les.

I tornaras a viure, enervant la nit de lluita que trencarà els llamps i rasgarà els cels blaus espases en alt, senyeres al vent.

I quan t' alçes per a sempre, ens trobarem, vella amiga. Ahir, hui i eternament,la nostra veu, el vostre clamor i el meu crit: ¡¡Per Valencia!!

"VELLS I HIPOCRITES"

Vells i hipocrites. Eren hipocrites molt vells i virtuosos de la mentira, aliens al sofriment de tantes causes perdudes.

¡Qué sabíen ells de batalles i lluites vençudes! ¡Qué sabíen de derrotes o del crit d' un esforç patriotic!

Escolteu-me, vells hipocrites, que no coneguereu el sabor agredolç d`una llagrima ni el dolor de vore caure flama darrere de flama.

Oïr-me vosatres,vells hipocrites que vixquereu cegos sense voler vore marcir-se els sentiments, i morir-se'n els amics que abandonaren la terra.

Escolteu-me, vells i sorts hipocrites, ¿qué haveu fet per evitar el dolor de saber-ne la vostra PATRIA,la teua i la meua, cap a desapareixer, amenaçada de mort, sense glories ni honors?

Vells, hipocrites que no estimeu al mateix AMOR. Eixe amor meu, teu, i nostre, que reglota des del meu cor, fent-me patir i sospirar, un amor al que li diuen: <¡VALENCIA!>

¡Deixeu-me, vells hipocrites, deixeu-me somiar a soles i en pau temps de gloria o plorar fondament des dels cantons anyells baix la timida llum de les faroles, el cru lament i el doloros queixit d´un poble ENGANYAT al que li diuen 'VALENCIA'!

Un poble al que li sobren vells i hipocrites. Un poble que dorm...¡¡un poble que no DESPERTA...!!

Premis, mèrits, guanys, reconeiximents

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Josep_Esteve_Rico_Sogorb&oldid=52736»