Diferència entre les revisions de "Europa"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[Oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Corsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[Mar Mediterràneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[Oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. El [[Mar Mediterràneu]] separa '''Europa''' d'[[Africa]], i els [[mars Egeu]], [[Mar de Màrmara]] i el [[mar Negre]] la separen d'[[Àsia]]. | També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[Oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Corsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[Mar Mediterràneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[Oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. El [[Mar Mediterràneu]] separa '''Europa''' d'[[Africa]], i els [[mars Egeu]], [[Mar de Màrmara]] i el [[mar Negre]] la separen d'[[Àsia]]. | ||
| − | |||
== El mit de l'orige d'Europa == | == El mit de l'orige d'Europa == | ||
| Llínea 16: | Llínea 15: | ||
=== Etimologia === | === Etimologia === | ||
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Éreb, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest. | L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Éreb, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest. | ||
| − | |||
== Geografia i geologia == | == Geografia i geologia == | ||
Revisió de 13:35 19 nov 2010
Europa (d' Europa, princesa fenícia seqüestrada per Zeus) es u dels continents de la Terra. Te una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i compren els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels monts Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'Oceà Atlàntic, i al nort de les montanyes mes meridionals del Caucaso, mes allà de les quals es troba el continent asiàtic.
També inclou les illes mes propencs (entre les quals estan les Illes Feroe, Gran Bretanya i Irlanda en l'Oceà Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Corsega, Creta i les Balears en el Mar Mediterràneu); Islàndia està en l'Oceà Atlàntic més prop d'Amèrica. El Mar Mediterràneu separa Europa d'Africa, i els mars Egeu, Mar de Màrmara i el mar Negre la separen d'Àsia.
El mit de l'orige d'Europa
Un dia, mentres collia flors, Zeus veig Europa i se n'enamorà perdudament. Ales-hores el deu es transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa incuriositat per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca es va acostar per acariciar-lo. Ales-hores el brau la feu montar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la plaja pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, en qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deesa en el nom de Hellotis o Hellotia.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. En totes les llengües romàniques, en les llengües germàniques, hongarés, i en les eslaves que utilisen l'alfabet llatí el continent s'anomena Europa, o un mut molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en llatí i en grec.
En les obres d'Homer, Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula va passar a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort de la Mediterrànea.
Etimologia
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues eurys ( "ample") i ops ( "rostre"), pero es tracta sens dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Éreb, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament a Europa, la terra a l'oest.
Geografia i geologia
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarc procés de transformació. Europa és una part de l'antic supercontinent nomenat Pangea. Els sistemes montanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers en Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Péchora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i atres llacs d'extensió considerable com el Lágoda i l'Onega.