Diferència entre les revisions de "Alboraig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
{{esbos}}
+
{{Infobox pobles
 
+
|image_país = [[Image: Localisació_d'Alboraig_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎‎‎|95px]]
 
+
|image_província = [[Image:‎ Alborache-Mapa_de_la_Hoya_de_Buñol.svg.png‎|160px]]
'''Alboraig''' en ([[castellà]]: Alborache) és una localitat de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]), situada en la comarca de la [[Foya de Bunyol]]. 1.003 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
+
|nom = Alboraig
 +
|image_escut = [[Image: Escudo_de_Alborache.png‎|90px]]  
 +
|país = Espanya
 +
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[Foya de Bunyol]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Chiva]]  
 +
|coor =  39°23′40″N 0°46′25″O 
 +
|superfície = 27,3 km²
 +
|altitut = 320 msnm
 +
|població = 1.038 hab.
 +
|densitat = 38,02 hab./km²
 +
|gentilici = Alboraiger/a
 +
|llengua = [[Castellà]]
 +
|còdic_postal =  46369
 +
|festes = Dumenge de Rams
 +
|alcalde =  Miguel Pinach Monto ([[PP]])  
 +
|uep = [http://www.alborache.es/ Ajuntament d'Alboraig]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Alboraig''' és una localitat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Foya de Bunyol]]. Conta ab 1.038 habitants.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
El municipi d'Alboraig està enclavat en la part alta d'un cerro situat en el marge dret del riu Chic, al qual aboquen numerosos barrancs, valls i rieres que marquen el seu caràcter al mateix temps abrupte i pintoresc.
+
El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.
  
Es troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.
+
Es troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'[[Espanya]], tant per ferrocarril com per [[autovia]] ([[A-3]]), que passen per la localitat de [[Bunyol]], a quatre quilómetros d'Alboraig.
  
=== Localitats limítrofes ===
+
=== Localitats llimítrofs ===
  
 
[[Godelleta]], [[Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
 
[[Godelleta]], [[Bunyol]], [[Yàtova]], [[Macastre]], [[Dosaigües]], i [[Torís]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Alboraig va ser una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de ''al-buráyj'' que vol dir la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que va ser progressivament destruïda pels avatars bèlics patits per la població.
+
Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de ''Al-buráyj'' que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda per els avatars bèlics patits per la població.
  
Conquistada als àraps, en [[1245]], per Rodrigo de Llinosa al servici del rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], va ser llar de numerosos moriscs que permaneixqueren hi fins la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]], quedant la seua població reduïda a la mitat. Llavors Alboraig obtingué la seua escritura de Carta de Poblament de mans del Comte de Bunyol, en el nom d'Alboraig.
+
Conquistada als àraps, en [[1245]], per Rodrigo de Linaza al servici del rei [[Jaume I d'Aragó]], fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon  quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de [[Bunyol]], ab el nom d'Alboraig.
  
La misèria provocada, a lo llarc dels sigles XVII i XVIII, per l'opressió dels comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] en el Real Decret que incorporà a la Corona a Alboraig i els atres pobles del comtat.
+
La misèria provocada, a lo llarc dels segles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en [[1836]] ab el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Alboraig conta en 1.003 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).
+
Alboraig conta en 1.038 habitants.
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]
 
|-
 
|-
| align=center| 891 || align=center| 886 || align=center| 914 || align=center| 875 || align=center| 897  || align=center| 905 || align=center| 941 || align=center| 948 || align=center| 1.003
+
| align=center| 891 || align=center| 886 || align=center| 914 || align=center| 875 || align=center| 897  || align=center| 905 || align=center| 941 || align=center| 948 || align=center| 1.003 || align=center| 1.038
 
|}
 
|}
  
Llínea 34: Llínea 54:
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
*'''Núcleu urbà'''. A lo llarc del sigle XIX el núcleu urbà d'Alboraig va créixer cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, aixina com cap al sudest, en paralel a la carretera de Torís.
+
*'''Casc urbà'''. A lo llarc del [[segle XIX]] el casc urbà d'Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, així com cap al surest, en paralel a la carretera de [[Torís]].
*'''Iglésia Parroquial'''. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago apòstol. D'estil neoclàssic.
+
*'''Iglésia Parroquial'''. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a [[Santiago Apòstol]]. D'estil neoclàssic.
*'''Jaciments arqueològics'''. Cal destacar els d'época romana i àrap en el parage del Prat del Ball-Bassal.
+
*'''Jaciments arqueològics'''. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del ''Baile-Regajo''.
 
 
 
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
En el terme d'Alboraig hi ha infinitat de fonts i brolladors, aixina com bells parages naturals com el parc de Sant Jaume, Lloc del Miracle, Molí de la Llum, la Vall feliç, etc.
+
En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, així com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
 
*'''Festes de Sant Jaume'''. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
 
*'''Festes de Sant Jaume'''. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
*'''Semana taurina'''. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i de corda, aixina com vaquetes d'aigua.
+
*'''Semana taurina'''. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
*'''Mare de Dèu dels Desamparats'''. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletaes i balls.
+
*'''Mare de Dèu dels Desamparats'''. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
 
*'''Falles'''. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana ans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.
 
*'''Falles'''. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana ans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mullet, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.
+
Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, ''mojete'', carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.
  
 
== Política ==
 
== Política ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
 
   | Alcalde_1 = Pedro Blasco Carrascosa
 
   | Alcalde_1 = Pedro Blasco Carrascosa
   | Partit_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
+
   | Partit_1 = [[UCD]]
 
   | Alcalde_2 = Pedro Blasco Carrascosa
 
   | Alcalde_2 = Pedro Blasco Carrascosa
 
   | Partit_2 =  
 
   | Partit_2 =  
Llínea 73: Llínea 93:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
  
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Alborache Artícul original en Wikipedia en espanyol]
+
== Referències ==
{{Internacional}}
+
* {{Traduït de|es|Alborache}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 00:51 3 gin 2009

Alboraig
95px Escudo de Alborache.png
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Foya de Bunyol
Partit judicial: Chiva
Ubicació: 39°23′40″N 0°46′25″O
Altitut: 320 msnm
Superfície: 27,3 km²
Població: 1.038 hab.
Densitat: 38,02 hab./km²
Gentilici: Alboraiger/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46369
Festes majors: Dumenge de Rams
Alcalde: Miguel Pinach Monto (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Alboraig és una localitat de la Comunitat Valenciana. Situada en la província de Valéncia, en la comarca de la Foya de Bunyol. Conta ab 1.038 habitants.

Geografia

El municipi d'Alboraig està enclavat en lo alt d'una lloma situat en la banda dreta del riu Chico, al qual aboquen numerosos barrancs i rieres que marquen el seu caràcter a la vegada abrupte i pintoresc.

Es troba comunicat en els eixos de comunicació del mediterràneu i de l'interior d'Espanya, tant per ferrocarril com per autovia (A-3), que passen per la localitat de Bunyol, a quatre quilómetros d'Alboraig.

Localitats llimítrofs

Godelleta, Bunyol, Yàtova, Macastre, Dosaigües, i Torís totes elles en la província de Valéncia.

Història

Alboraig fon una població rellevant durant la dominació musulmana, rebent el nom de Al-buráyj que significa la Torreta, en honor a la torre islàmica que presidia el municipi i que fon progressivament destruïda per els avatars bèlics patits per la població.

Conquistada als àraps, en 1245, per Rodrigo de Linaza al servici del rei Jaume I d'Aragó, fon fogar de numerosos moriscs que permaneixen allí fins la seua expulsió, quedant la seua població reduïda a la mitat. Fon quant Alboraig obtingué la seua escritura de Carta Pobla de mans del Comte de Bunyol, ab el nom d'Alboraig.

La misèria provocada, a lo llarc dels segles XVII i XVIII, per l'opressió dels Comtes de Bunyol, acabà en 1836 ab el Real Decret que incorporà a la Corona Alboraig i els demés pobles del comtat.

Demografia

Alboraig conta en 1.038 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
891 886 914 875 897 905 941 948 1.003 1.038

Economia

Distribuïx la seua activitat entre la indústria paperera i la de boixets, l'agricultura de secà i els servicis.

Monuments

  • Casc urbà. A lo llarc del segle XIX el casc urbà d'Alboraig creixqué cap al nordest, seguint diversos carrers el traçat rectilíneu fins a la Plaça d'Espanya, així com cap al surest, en paralel a la carretera de Torís.
  • Iglésia Parroquial. Construïda entre els sigles XVII i XVIII i consagrada a Santiago Apòstol. D'estil neoclàssic.
  • Jaciments arqueològics. Cap destacar els de l'época romana i àrap en el parage del Prat del Baile-Regajo.

Llocs d'interés

En el terme d'Alboraig existixen infinitat de fonts i manals, així com fermosos parages naturals com el Parc de Sant Jaume, Lloc del Milacre, Molí de la Llum, la Vall Feliç, etc.

Festes locals

  • Festes de Sant Jaume. del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Dèu del Rosari. Són les festes més importants. Comencen en el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
  • Semana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Semana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i en corda, aixina com vaquetes d'aigua.
  • Mare de Dèu dels Desamparats. En agost es festeja en activitats religioses, passacarrers, mascletades i balls.
  • Falles. Des de l'any 2006 es du a terme esta festa. Se realisa una semana ans que en Valéncia. La falla està feta per gent del poble.

Gastronomia

Gastronomia mediterrànea d'interior: arròs al forn, gaspachos de pastor, paella valenciana, mojete, carns torrades a la brasa en allioli i, per descontat, vins de la terra.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pedro Blasco Carrascosa UCD
1983 - 1987 Pedro Blasco Carrascosa
1987 - 1991 Jesús Bueno Pérez AP
1991 - 1995 Jesús Bueno Pérez PP
1995 - 1999 Jesús Bueno Pérez PP
1999 - 2003 Jesús Bueno Pérez PP
2003 - 2007 Jesús Bueno Pérez PP
2007 - 2011 Miguel Pinach Suma PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Enllaços externs

Referències