Penàguila

Archiu:Penaguila.JPG

Vista de Penàguila.

Penàguila (en valencià i oficialment, Penàguila) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca del Foya d'Alcoy. Conta en 330 habitants (INE 2007).

Geografia

Situat en el domini Prebètic valencià,el municipi de Penàguila, pertanyent a la comarca de la Foya d'Alcoy, s'estén des de l'Ull del Morro (1051 m.Alt.), a l'oest, fins a l'alt de la Creueta, a l'est, formant part dels sectors septentrionals de la serra d'Aitana i obert cap a la fosa d'Alcoy. Recorre el terme llongitudinalment el riu de Frainos que afluïx en el riu Seta.

La localitat es troba enclavada en la part occidental de la Serra d'Aitana.

Es comunica, a través de la CV-70 que enllaça en l'autovia A-7, en Alacant i Valéncia.

Localitats llimítrofes

Llimita en els termes municipals de Alcoleja, Alcoy, Benasau, Benifallim, Benilloba, Cocentaina, Gorga, Relleu i Sella. Tots ells de la província d'Alacant.

Història

D'orige musulmà, la vila estava totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres.

El 8 d'abril de 1276, Jaume I prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El 26 de setembre de 1278, Pere III otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En 1338, Pere el Cerimoniós ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles XV i XVI el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant després a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls.

De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de expulsió dels moriscs, en 1609, no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió van quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva.

Fins a 1707 esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a 1833, va formar part del corregiment d'Alcoy. En la divisió provincial de 1833 va quedar inclosa dins de la província d'Alacant.

Demografia

La població al llarc del sigle XX el poble ha patit una contínua regressió, conseguint-se els 330 veí l'any 2007, enfront dels 1.366 que tenia en el 1900.

Evolució demogràfica de Penàguila
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
Població	1.499	1.488	1.366	1.361	1.229	1.117	1.103	940	749	611	423	351	391	354	330

Monuments i llocs d'interés

• Porta migeval "El Portalet"
• Casa dels Fenollars
• Casa dels Moncada
• Jardí de Sants
• Font dels 30 canelles
• Castillo de Penàguila''': fortalea àrap del sigle VIII construïda sobre restes romanes, que fon objecte de reformes cristianes en els sigles XIV i XVI.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan José Gisbert Doménech	n/d
1983 - 1987	Juan José Gisbert Doménech	n/d
1987 - 1991	Enrique Picó Gisbert	n/d
1991 - 1995	Enrique Picó Gisbert	n/d
1995 - 1999	Enrique Picó Gisbert	n/d
1999 - 2003	Enrique Picó Gisbert	n/d
2003 - 2007	Enrique Picó Gisbert	n/d
2007 - 2011	Josep Blanes Bonet	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Festes

• Festes Patronals. Se celebren a partir del 19 d'agost en honor de la Mare de Deu del Patrocini.

Image de satèlit

Penàguila, Alacant: [1]. Font: WikiMapia [2]

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Penáguila de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

• Índex estadístic municipal de Penàguila. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
• Penàguila en el Registre d'entitats locals de la Generalitat Valenciana
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.