Diferència entre les revisions de "Josep Maria Bayarri"
(→Poema) |
|||
| Llínea 105: | Llínea 105: | ||
* ''Istoria de la Esqultura Valensiana'' ([[1969]]) | * ''Istoria de la Esqultura Valensiana'' ([[1969]]) | ||
* ''La qinteta epdomadaria'' ([[1970]]) | * ''La qinteta epdomadaria'' ([[1970]]) | ||
| − | + | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 19:13 18 dec 2024
| Josep Maria Bayarri Hurtado | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i artiste polifacètic | ||
| Naiximent: | 5 de novembre de 1886 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 24 de decembre de 1970 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Maria Bayarri Hurtado (Valéncia, 5 de novembre de 1886 - † 24 de decembre de 1970), escritor i artiste polifacètic (escritor, poeta, pintor i escultor) valencià i valencianiste convençut. Fon també catedràtic de Belles Arts i professor de diverses acadèmies en Valéncia, en numeroses obres d'art en diversos museus.
Biografia[editar | editar còdic]
Josep Maria Bayarri naixqué en la ciutat de Valéncia pero fon criat per la seua agüela en la població valenciana d'Alboraya, ya que se quedà orfe de mare als cinc anys.
Començà a treballar als onze anys, primer en un taller de joguets i, més tart, com a aprenent d'imprenta de El Correo de Valencia. Durant la seua joventut es formà com a escultor en el taller dels germans Capuz Julio, escultors.
De fe catòlica per les ensenyances rebudes pels jesuïtes Narcís Basté i Rafael Rodríguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.
Per mig de la seua vinculació en el Patronat, se'l nomenà bibliotecari i d'eixa manera desenrollà el seu coneiximent lliterari en les obres clàssiques de Calderón, Lope de Vega o Tirso de Molina. Admirava a Quevedo i a Rubén Darío. Junt ad estes raïls lliteràries, juntament en la seua condició pròxima al sindicalisme catòlic, el portaren a compondre poesia de caràcter social.
També estudià en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia. Fon catedràtic d'anatomia de l'Escola de Belles Arts.
En l'any 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera, va crear un chicotet grup regionaliste nomenat "Els cavallers de Vinatea".
Inicià en l'any 1915 la publicació d'una colecció de poesia en valencià, Poetes valencians contemporanis, en la que varen participar diversos poetes de la seua generació. Participà en la fundació de les revistes de poesia en valencià El vers valencià (1934) i Ribalta (1939).
En vàries etapes de la seua vida lliterària, va treballar i propondre, en el seu coneiximent de l'idioma i la cultura valenciana, una série de normes llingüístiques per al valencià molt acostades a la parla viva, basades en la fonètica de l'apichat, i que no es varen popularisar, conegudes com a "Normes del 22".
Entre els seus numerosos poemes impregnats d'amor per tot lo valencià, trobem u, Baix ella som germans, dedicat a la Real Senyera del Regne de Valéncia, de 1932.
Despuix de la guerra civil espanyola feu imagens i escultures religioses per ad algunes iglésies de Valéncia i pobles de l'entorn.
Josep Maria Bayarri fon el pare de l'escultor valencià Nassio Bayarri.
El Perill Català[editar | editar còdic]
En l'any 1931 publicà el llibre titulat El Perill Catalá, que és considerada la primera obra que alertava del perill de les ànsies expansionistes del nacionalisme català respecte a les terres valencianes. El llibre, que està escrit en respecte cap a Catalunya, supon una crida als valencians i una exaltació del nacionalisme valencià.
Poema[editar | editar còdic]
Esta es la nostra Bandera,
contemplenla, valencians;
de la Pàtria Valenciana la Senyera:
Baix ella tots som germans.
La Senyera Valenciana.
Alta, bella i soberana.
nostra glòria, nostra força i nostra fe;
en l'àmpla armonia humana,
dia a dia, Déu donarnos-la volgué.
Roig de sanc i groc d'espiga,
blau de cel;
tricolor bandera amiga,
grat recort i viu anhel.Selecció de poemes[editar | editar còdic]
En L'Enciclopèdia en valencià pot trobar una selecció de poemes de Josep Maria Bayarri.
Cites[editar | editar còdic]
Obres[editar | editar còdic]
- Precs de pau (1915)
- Llaus lírics (1915)
- Catecisme ètnic de la pàtria valenciana (1922, no publicat)
- Roger de Flor (1925)
- Foc i flama (1928)
- Els cavallers de Vinatea (1928)
- El perill catalá (1931).
- Romanser de Lourdes
- Escarotanereides (1954)
- Monoleqs i dialeqs
- Alfavetisasió dels valensians (1966)
- Qartilla valensiana (1966)
- Bayarri autovïográfiq (1966)
- Apolitisasió dels valensians (Valéncia, 1967)
- Versos Profans. En omenatxe a Ruven Dario en son Sentenari Natal 1867-1967 (1967)
- Istoria de la Esqultura Valensiana (1969)
- La qinteta epdomadaria (1970)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- RECIO, Carles Josep Maria Bayarri. El nacionalismo valenciano (Valéncia, Ed. Ajuntament de Valéncia, 2006) ISBN: 84-8484-170-7.