Diferència entre les revisions de "Organisació de les Nacions Unides"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Organisació de les Nacions Unides''' ('''ONU''') és la major [[organisació internacional]] existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el [[Dret internacional]], la | + | L''''Organisació de les Nacions Unides''' ('''ONU''') és la major [[organisació internacional]] existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el [[Dret internacional]], la pau i seguritat internacional, el desenroll econòmic i social, els assunts humanitaris i els drets humans. |
| − | L'ONU fon fundada el [[24 d'octubre]] de [[1945]] en [[San Francisco (Califòrnia)]], per 51 països, al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], en la firma de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,661234,00.Html | títul = Un aniversari agredolç | any = 2002 | obra = [[Deutsche Welle]] 24.10.2002 | fechaacceso = 28/12/2007 | idioma = espanyol}}</ref> contra els països de l'[[Eix]] i es va convertir en successora llegal de la | + | L'ONU fon fundada el [[24 d'octubre]] de [[1945]] en [[San Francisco (Califòrnia)]], per 51 països, al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], en la firma de la [[Carta de les Nacions Unides]]<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,661234,00.Html | títul = Un aniversari agredolç | any = 2002 | obra = [[Deutsche Welle]] 24.10.2002 | fechaacceso = 28/12/2007 | idioma = espanyol}}</ref> contra els països de l'[[Eix]] i es va convertir en successora llegal de la Societat de Nacions en [[1946]]. |
D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho. | D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho. | ||
| − | Des de la [[Seu de l'Organisació de les Nacions Unides|seu en Nova York]], els [[Estats membres de les Nacions Unides]] i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. L'ONU està estructurada en diversos organismes administratius: | + | Des de la [[Seu de l'Organisació de les Nacions Unides|seu en Nova York]], els [[Estats membres de les Nacions Unides]] i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. L'ONU està estructurada en diversos organismes administratius: Assamblea General, Consell de Seguritat, Consell Econòmic i Social, Secretaria General, Consell d'Administració Fiduciària i la Cort Internacional de Justícia. |
| − | La figura pública principal de l'ONU és el | + | La figura pública principal de l'ONU és el Secretari General. L'actual és [[Ban Ki-moon]] de [[Corea del Sur]], que va assumir el puesto el [[1 de giner]] de [[2007]], reemplaçant a [[Kofi Annan]].<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2006/10/09/internacional/1160403104.Html El Consell de Seguritat designa el sur-coreà Ban Ki-Moon pròxim secretari general de l'ONU] en [[elmundo.es]]</ref> |
| − | L'any [[2007]], l'ONU posseïx 192 | + | L'any [[2007]], l'ONU posseïx 192 estats membres, pràcticament tots els països sobirans reconeguts internacionalment. Hi ha excepcions com la [[Santa Seu]], que té qualitat d'observador, i República de China-Taiwán (un cas especial). |
La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[Suïssa]]. | La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[Suïssa]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
* [[Bhutàn]] (21 de setembre 1971) | * [[Bhutàn]] (21 de setembre 1971) | ||
* [[Bolívia]] (14 de novembre 1945) | * [[Bolívia]] (14 de novembre 1945) | ||
| − | * [[Bòsnia i Herzegovina]] (22 de maig 1992) La República Federativa Socialista de Yugoslàvia fon un dels membres originals de les Nacions Unides, i com tal firmà la Carta el 26 de juny de 1945 i la ratificà el 19 d'octubre de 1945, fins la seua dissolució després de l'establiment i posterior admissió com a nous membres de Bòsnia i Herzegovina, la República de Croàcia, la República de Eslovènia, l'ex-República yugoslava de Macedònia, i la República Federativa de Yugoslàvia. | + | * [[Bòsnia i Herzegovina]] (22 de maig 1992) La República Federativa Socialista de Yugoslàvia fon un dels membres originals de les Nacions Unides, i com tal firmà la Carta el [[26 de juny]] de [[1945]] i la ratificà el [[19 d'octubre]] de 1945, fins la seua dissolució després de l'establiment i posterior admissió com a nous membres de Bòsnia i Herzegovina, la República de Croàcia, la República de Eslovènia, l'ex-República yugoslava de Macedònia, i la República Federativa de Yugoslàvia. |
* [[Botswana]] (17 d'octubre 1966) | * [[Botswana]] (17 d'octubre 1966) | ||
* [[Brasil]] (24 d'octubre 1945) | * [[Brasil]] (24 d'octubre 1945) | ||
| Llínea 76: | Llínea 76: | ||
* [[Egipte]] (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945. | * [[Egipte]] (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945. | ||
| − | Degut a un plebiscit celebrat el 21 de febrer de 1958, Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre. | + | Degut a un plebiscit celebrat el [[21 de febrer]] de [[1958]], Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre. |
| − | El 13 d'octubre de 1961, Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat. | + | El [[13 d'octubre]] de [[1961]], Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat. |
| − | El 2 de setembre de 1971, la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte. | + | El [[2 de setembre]] de [[1971]], la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte. |
* [[El Salvador]] (24 d'octubre de 1945) | * [[El Salvador]] (24 d'octubre de 1945) | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
* [[Eritrea]] (28 de maig de 1993) | * [[Eritrea]] (28 de maig de 1993) | ||
* [[Eslovàquia]] (19 de giner de 1993) Checoslovàquia fon un Membre Original de les Nacions Unides des del 24 d'Octubre de 1945. | * [[Eslovàquia]] (19 de giner de 1993) Checoslovàquia fon un Membre Original de les Nacions Unides des del 24 d'Octubre de 1945. | ||
| − | En una carta datada el 10 de decembre de 1992, el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. | + | En una carta datada el [[10 de decembre]] de [[1992]], el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. |
La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993. | La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993. | ||
* [[Eslovènia]] (22 de maig de 1992) | * [[Eslovènia]] (22 de maig de 1992) | ||
Revisió de 13:28 24 oct 2010
L'Organisació de les Nacions Unides (ONU) és la major organisació internacional existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el Dret internacional, la pau i seguritat internacional, el desenroll econòmic i social, els assunts humanitaris i els drets humans.
L'ONU fon fundada el 24 d'octubre de 1945 en San Francisco (Califòrnia), per 51 països, al finalisar la Segona Guerra Mundial, en la firma de la Carta de les Nacions Unides[1] contra els països de l'Eix i es va convertir en successora llegal de la Societat de Nacions en 1946.
D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho.
Des de la seu en Nova York, els Estats membres de les Nacions Unides i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. L'ONU està estructurada en diversos organismes administratius: Assamblea General, Consell de Seguritat, Consell Econòmic i Social, Secretaria General, Consell d'Administració Fiduciària i la Cort Internacional de Justícia.
La figura pública principal de l'ONU és el Secretari General. L'actual és Ban Ki-moon de Corea del Sur, que va assumir el puesto el 1 de giner de 2007, reemplaçant a Kofi Annan.[2]
L'any 2007, l'ONU posseïx 192 estats membres, pràcticament tots els països sobirans reconeguts internacionalment. Hi ha excepcions com la Santa Seu, que té qualitat d'observador, i República de China-Taiwán (un cas especial).
La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en Ginebra, Suïssa.
Estructura orgànica
Es una estructura complexa, composta per sis òrguens principals, els quals son:
- Consell de Seguritat
- Assamblea General
- Consell Econòmic i Social
- Secretaria General
- Tribunal Internacional de Justícia
- Consell d'Administració Fiduciària
Cadascú d'estos òrguens principals han creat per al seu funcionament una atres determinats òrguens subsidiaris, com UNICEF (Fondo de les Nacions Unides per a l'Infància)
Països membres
- Afganistan (19 de novembre 1946)
- Albània (14 de decembre 1955)
- Alemanya (18 de setembre 1973; el 3 d'octubre de 1990, la Republica Democratica Alemana i la Republica Federal d'Alemanya s'uniren per a formar un unic estat membre)
- Andorra (28 de juliol 1993)
- Angola (1 de decembre 1976)
- Antiga i Barbuda (11 de novembre 1981)
- Arabia Saudí (24 d'octubre 1945)
- Algèria (8 d'octubre 1962)
- Argentina (24 d'octubre 1945)
- Armènia (2 de març 1992)
- Austràlia (1 de novembre 1945)
- Austria (14 de decembre 1955)
- Aserbaijà (2 de març 1992)
- Bahames (18 de setembre 1973)
- Bahrein (21 de setembre 1971)
- Bangladesh (17 de setembre 1974)
- Barbados (9 de decembre 1966)
- Belarus-antiga Bielorrússia (24 d'octubre 1945)
- Bèlgica (27 de decembre 1945)
- Belize (25 de setembre 1981)
- Benin (20 de setembre 1960)
- Bhutàn (21 de setembre 1971)
- Bolívia (14 de novembre 1945)
- Bòsnia i Herzegovina (22 de maig 1992) La República Federativa Socialista de Yugoslàvia fon un dels membres originals de les Nacions Unides, i com tal firmà la Carta el 26 de juny de 1945 i la ratificà el 19 d'octubre de 1945, fins la seua dissolució després de l'establiment i posterior admissió com a nous membres de Bòsnia i Herzegovina, la República de Croàcia, la República de Eslovènia, l'ex-República yugoslava de Macedònia, i la República Federativa de Yugoslàvia.
- Botswana (17 d'octubre 1966)
- Brasil (24 d'octubre 1945)
- Brunei Darussalam (21 de setembre 1984)
- Bulgària (14 de decembre 1955)
- Burquina Faso (20 de setembre 1960)
- Burundi (18 de setembre 1962)
- Cap Vert (16 de setembre 1975)
- Camboja (14 de decembre 1955)
- Camerun (20 de setembre 1960)
- Canadà (9 de novembre 1945)
- Chad (20 de setembre 1960)
- Chile (24 d'octubre 1945)
- China (24 d'octubre 1945)
- Chipre (20 de setembre 1960)
- Colòmbia (5 de novembre 1945)
- Comores (12 de novembre 1975)
- Congo (20 de setembre 1960)
- Costa Rica (2 de novembre 1945)
- Côte d'Ivoire (20 de setembre 1960)
- Croàcia (22 de maig 1992)
- Cuba (24 d'octubre de 1945)
- Dinamarca (24 d'octubre de 1945)
- Djibouti (20 de setembre de 1977)
- Dominica (18 de decembre de 1978)
* Equador (21de decembre de 1945)
- Egipte (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945.
Degut a un plebiscit celebrat el 21 de febrer de 1958, Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre.
El 13 d'octubre de 1961, Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat.
El 2 de setembre de 1971, la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte.
- El Salvador (24 d'octubre de 1945)
- Emirats Àraps Units (09 de decembre de 1971)
- Eritrea (28 de maig de 1993)
- Eslovàquia (19 de giner de 1993) Checoslovàquia fon un Membre Original de les Nacions Unides des del 24 d'Octubre de 1945.
En una carta datada el 10 de decembre de 1992, el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993.
- Eslovènia (22 de maig de 1992)
- Espanya (14 de decembre de 1955)
- Estats Units d'Amèrica (24 d'octubre de 1945)
- Estònia (17 d'octubre de 1991)
- Etiopia (13 de novembre de 1945)
- ex-República Yugoslava de Macedònia (8 d'abril de 1993)
Enllaços externs
- Pàgina oficial de les Nacions Unides
- Carta de les Nacions Unides
- Enllaços als organismes de l'ONU
- Busca de documents de Nacions Unides
- Servici Internacional de Ràdio de l'ONU
- Campanya per a l'Assamblea Parlamentaria de l'ONU.
Referències
- ↑ . Deutsche Welle 24.10.2002. Consultat el 28/12/2007.
- ↑ El Consell de Seguritat designa el sur-coreà Ban Ki-Moon pròxim secretari general de l'ONU en elmundo.es