Diferència entre les revisions de "Organisació territorial d'Espanya"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
(Text reemplaça - 'Chafarinas' a 'Chafarines') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Judicialment, l'Estat es dividix en Municipis, [[Partit judicial (Espanya)|Partits Judicials]], Províncies i Comunitats Autònomes. Un partit judicial pot estar compost per varis [[municipi]]s. Esta distribució s'establix en la [http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/temas/compendio-de-derecho-judicial/leyes/ley-38-1988--de-28-de-diciembre--de-demarcacion-y-planta-judicial Llei 38/1988, de 28 de decembre, de demarcació i planta judicial]. | Judicialment, l'Estat es dividix en Municipis, [[Partit judicial (Espanya)|Partits Judicials]], Províncies i Comunitats Autònomes. Un partit judicial pot estar compost per varis [[municipi]]s. Esta distribució s'establix en la [http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/temas/compendio-de-derecho-judicial/leyes/ley-38-1988--de-28-de-diciembre--de-demarcacion-y-planta-judicial Llei 38/1988, de 28 de decembre, de demarcació i planta judicial]. | ||
− | Les 17 comunitats autònomes són: [[Andalusia]], [[Aragó]], [[Illes Balears]], [[Canàries]], [[Cantàbria]], [[Castella-la Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[Comunitat de Madrit]], [[Comunitat Foral de Navarra]], [[Comunitat Valenciana]], [[Extremadura]], [[Galícia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries]], [[Regió de Múrcia]] i [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]. A estes s'afigen [[Ceuta]] i [[Melilla]] com a ciutats autònomes, i també uns determinats territoris situats en el nort d'Àfrica coneguts com a places menors de sobirania, que són les [[Illes | + | Les 17 comunitats autònomes són: [[Andalusia]], [[Aragó]], [[Illes Balears]], [[Canàries]], [[Cantàbria]], [[Castella-la Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[Comunitat de Madrit]], [[Comunitat Foral de Navarra]], [[Comunitat Valenciana]], [[Extremadura]], [[Galícia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries]], [[Regió de Múrcia]] i [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]]. A estes s'afigen [[Ceuta]] i [[Melilla]] com a ciutats autònomes, i també uns determinats territoris situats en el nort d'Àfrica coneguts com a places menors de sobirania, que són les [[Illes Chafarines]], [[Illa de Alborán]] (encara que pertany a Andalusia), [[Illes Espígols]] i el [[Penyó de Vélez de la Gomera]]. Estos territoris són administrats directament pel govern espanyol des de [[Madrit]]. Com a curiositat també existix un municipi nomenat [[Llivia]] pertanyent a la [[província de Girona]], [[Catalunya]], que està rodejat en la seua totalitat per territori [[França|francés]]. |
== Principis de l'administració territorial == | == Principis de l'administració territorial == |
Última revisió del 02:14 3 set 2023
L'organisació territorial d'Espanya, un Estat autonòmic, està basada en lo que indica l'artícul 2 de la Constitució de 1978, que declara "l'indissoluble unitat de la Nació espanyola" i "garantisa el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles".[1]
Este artícul està desenrollat pel Títul VIII sobre l'organisació territorial de l'Estat, l'artícul del qual 137 establix:
Despuix dels pactes autonòmics de 1981 i 1992, Espanya es vertebra en 17 comunitats autònomes, incloent una comunitat foral, i dos ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma està formada per una o vàries províncies fins a un total de 50 en tot el territori nacional. A la seua volta, cada província està dividida en un número variable de municipis que en tota Espanya sumen un total de 8118.[3]Els municipis són les entitats territorials bàsiques en l'organisació territorial d'Espanya.
Existixen atres entitats territorials en personalitat jurídica que consistixen en agrupacions de municipis (comarca mancomunitat de municipis) o en entitats de ranc inferior al municipi, conegudes com entitats locals menors.
Judicialment, l'Estat es dividix en Municipis, Partits Judicials, Províncies i Comunitats Autònomes. Un partit judicial pot estar compost per varis municipis. Esta distribució s'establix en la Llei 38/1988, de 28 de decembre, de demarcació i planta judicial.
Les 17 comunitats autònomes són: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Mancha, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrit, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, País Vasc, Principat d'Astúries, Regió de Múrcia i La Rioja. A estes s'afigen Ceuta i Melilla com a ciutats autònomes, i també uns determinats territoris situats en el nort d'Àfrica coneguts com a places menors de sobirania, que són les Illes Chafarines, Illa de Alborán (encara que pertany a Andalusia), Illes Espígols i el Penyó de Vélez de la Gomera. Estos territoris són administrats directament pel govern espanyol des de Madrit. Com a curiositat també existix un municipi nomenat Llivia pertanyent a la província de Girona, Catalunya, que està rodejat en la seua totalitat per territori francés.
Principis de l'administració territorial[editar | editar còdic]
- Principi d'autonomia: la Constitució dota d'autonomia a estos ents, pero l'Estat és l'únic sobirà. Les Comunitats autònomes tenen potestats llegislatives i autonomia política dins de les seues competències i territori. L'administració local té facultat per a la gestió dels seus interessos, pero no té capacitat llegislativa.
- Principi de participació democràtica: les institucions s'elegixen a través de eleccions democràtiques per sufragi universal, lliure, secret i directe.
- Principi d'autonomia financera: els ents territorials dispondran dels mijos suficients per a l'eixercici de les funcions que la llei els atribuïx i es nutrixen de tributs propis i de la seua participació en tributs de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.
- Principi de solidaritat: l'Estat deu garantisar la realisació principi de solidaritat, establint un equilibri econòmic adequat. Per a això es crea el Fondo de Compensació Interterritorial, dotat en els Presuposts Generals de l'Estat i que es vincula a proyectes que promoga el creiximent de la renda.
- Principi d'estat unitari: el model d'estat autonòmic és una mescla entre els models d'estat integral republicà francés i estat regional italià. En l'estat unitari la sobirania residix en el poble espanyol i no és divisible, i és l'Estat el que té el poder econòmic i les competències en política exterior i de protecció del territori nacional.
- Principi d'unitat econòmica: tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori nacional. Cap autoritat podrà adoptar mesures que directa o indirectament obstaculisen la llibertat de circulació i establiment de persones i bens en el territori.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 2»
- ↑ «La Constitución Española de 1978». Noticias Jurídicas. Consultat el 12 de febrero de 2011. «Artículo 137»
- ↑ Datos del registro de Entidades Locales Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Organización territorial de España de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.