Diferència entre les revisions de "El Racó d'Ademús"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: Escudo_Mancomunidad_de_Municipios_del_Rincon_de_Ademuz.png|right|thumb|200px|Escut Mancomunitat de Municipis de El Racó d'Ademús]] | + | [[Image: Escudo_Mancomunidad_de_Municipios_del_Rincon_de_Ademuz.png|right|thumb|200px|Escut Mancomunitat de Municipis de '''El Racó d'Ademús''']] |
| − | [[Image: Mapa_del_Rincon_de_Ademuz.png|thumb|right|180px|Mapa de El Racó d'Ademus]] | + | [[Image: Mapa_del_Rincon_de_Ademuz.png|thumb|right|180px|<center>Mapa de '''El Racó d'Ademus'''</center>]] |
| − | [[Image: Localisacio_Raco_Ademus_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]] | + | [[Image: Localisacio_Raco_Ademus_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de '''El Racó d'Ademús''' respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]] |
El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un [[esclau]] de la [[Comunitat Valenciana]], ya que se troba situat entre la [[província de Terol]] (de noroest a surest) i la de [[província de Conca]] (d'oest a sur). | El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un [[esclau]] de la [[Comunitat Valenciana]], ya que se troba situat entre la [[província de Terol]] (de noroest a surest) i la de [[província de Conca]] (d'oest a sur). | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba el [[Cerro Calderon]] (1.839 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabit]] i el segon en el terme d'[[Ademús]]. | + | El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba el [[Cerro Calderon]] (1.839 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabit]] i el segon en el terme d'[[Ademús]]. |
===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ===== Pobles de El Racó d'Ademús ===== | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó. | + | Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del [[Regne de Valéncia]]. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les [[Corts Valencianes]]. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó. |
== Llengua == | == Llengua == | ||
| − | El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en [[castellà]],<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/50-Gentilicios+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Gentilicis de El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 50, any 2007]</ref> en fortes influencies de la parla aragonesa. | + | '''El Racó d'Ademús''' és una comarca monolingüe en [[castellà]],<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/50-Gentilicios+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Gentilicis de El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 50, any 2007]</ref> en fortes influencies de la parla aragonesa. |
== Economia i comunicacions == | == Economia i comunicacions == | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Patrimoni Històric-artístic == | == Patrimoni Històric-artístic == | ||
| − | [[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Segle XIV. [[Ademús]]]] | + | [[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[Segle XIV]]. [[Ademús]]</center>]] |
| − | El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref> | + | '''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref> |
== Personages destacats == | == Personages destacats == | ||
| − | *Els escritors del segle XVIII [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] son originaris de la vila d'Ademús.<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Escritors dels segles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 49, any 2007]</ref> | + | *Els escritors del [[segle XVIII]] [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] son originaris de la vila d'Ademús.<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Escritors dels segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] en '''El Racó d'Ademús''''', en la revista ''ABABOL'', nº 49, any 2007]</ref> |
*L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]]. | *L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]]. | ||
Revisió de 20:59 5 març 2010
Archiu:Escudo Mancomunidad de Municipios del Rincon de Ademuz.png
Escut Mancomunitat de Municipis de El Racó d'Ademús
Archiu:Mapa del Rincon de Ademuz.png Mapa de El Racó d'Ademus
Archiu:Localisacio Raco Ademus respecte de CV.png
Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la Comunitat Valenciana
El Racó d'Ademús (en castellà Rincón de Ademuz), constituïx un esclau de la Comunitat Valenciana, ya que se troba situat entre la província de Terol (de noroest a surest) i la de província de Conca (d'oest a sur).
Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu Túria (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola (cereal, hortalices, ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals.
Geografia
El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de Javalambre (a l'est), entre els que se troba el Cerro Calderon (1.839 m), que és el punt més alt de la Comunitat Valenciana. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels Montes Universales, en pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m). El Túria conta en dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohílgues, el primer en el terme de Castielfabit i el segon en el terme d'Ademús.
Pobles de El Racó d'Ademús
- Ademús. Població: 1.269 hab. Superfície: 100,40 km². Densitat: 12,35 hab./km².
- Torrebaixa. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km².
- Cases Baixes. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km².
- Castielfabit. Població: 244 hab. Superfície: 106,30 km². Densitat: 2,29 hab./km².
- Cases Altes. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km².
- Vallanca. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km².
- La Pobla de Sant Miquel. Població: 107 hab. Superfície: 63,60 km². Densitat: 1,68 hab./km².
- Total població: 2.605 hab.
- Total superfície: 370,10 km².
- Total densitat: 7,03 hab./km².
Història
Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per Pere II d'Aragó en 1210, que agarra els castells musulmans d'Ademús i Castielfabit. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. Castielfabit i Ademús enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, Ademús i Castielfabit, concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
Llengua
El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en castellà,[1] en fortes influencies de la parla aragonesa.
Economia i comunicacions
La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i torroneres.
La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per la província de Saragossa que l'unix en Utiel i Terol.
Patrimoni Històric-artístic
El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'Iglésia-fortalea de Castielfabit, l'ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.[2]
Personages destacats
- Els escritors del segle XVIII Eusebi Cañas i José Ríos son originaris de la vila d'Ademús.[3]
- L'escritora i guionista Elvira Lindo té els seus orígens materns en Ademús.
Notes
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Gentilicis de El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 50, any 2007
- ↑ Vore:Raúl Eslava Blasco, El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp, en la revista ABABOL, nº 28, any 2001
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels segles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 49, any 2007
Veja's també
Enllaços externs
- Web de l'nstitut Cultural i de Estudis de El Racó d'Ademús i de la seua revista ABABOL
- Art i patrimoni en El Racó d'Ademús
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rincón_de_Ademuz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
