Diferència entre les revisions de "Joan Ignaci Culla"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|Joan Ignaci Culla ([[Levante-EMV]], 8.1.2005)}} | + | {{Cita|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, [[Lleopolt Peñarroja]], en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''|Joan Ignaci Culla ([[Levante-EMV]], 8.1.2005)}} |
{{Cita|''Un llibre que no desapareixerà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, "Las Nacionalidades". Este republicà català, que segur hui en dia sería tachat de facha o espanyoliste, diu en la seua obra de 1876:¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formación ni la organización de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso.''|''La llengua valenciana, una llengua independent'', per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 06.01.2007)}} | {{Cita|''Un llibre que no desapareixerà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, "Las Nacionalidades". Este republicà català, que segur hui en dia sería tachat de facha o espanyoliste, diu en la seua obra de 1876:¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formación ni la organización de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso.''|''La llengua valenciana, una llengua independent'', per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 06.01.2007)}} |
Revisió de 19:23 25 gin 2022
Joan Ignaci Culla | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Investigador i escritor. | ||
Naiximent: | 1959 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià.
Actualment dirigix una empresa d'activitats socioculturals en més de 20 anys d'experiència. Com a responsable de la mateixa ha elaborat més de 150 proyectes educatius sobre l'història, l'arquitectura, el mig ambient i l'idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.
S'inicià en el món del valencianisme en la creació del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en l'any 1977, sent vicepresident durant 14 anys. En estos anys participà activament en acontenyiments clau que marcaren el devindre cultural valencià. Des de l'época de la transició fins als nostres dies ha recopilat, analisat i difós centenars de documents, alguns d'ells inèdits, que proven la singularitat de la llengua valenciana.
Des de l'any 1982 fins a l'any 2004 ha simultanejat l'acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l'Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.
En l'any 2004 funda l'entitat cultural Renaixença Valencianista, de la que és el seu president en l'actualitat. Va presidir el partit polític Som Valencians fins al més d'agost de 2018, i fon succeït per Jaume Hurtado.
Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, aixina com en distints diaris digitals.
Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l'any 2007.
També participa com a conferenciant i tertulià en aquelles associacions o entitats que li ho demanen o en mijos de prensa, ràdio o televisió.
Obra
- Cronologia historica de la llengua valenciana (Diputació de Valéncia, 2007), en coautoria en Teresa Puerto. ISBN: 978-84-7795-470-5.
- Valencià, desperta (Valéncia, 2020). ISBN: 978-84-18496-06-6.
Cites
Enllaços externs
- Blog de Joan Ignaci Culla
- Joan Ignaci Culla, un historic del valencianisme, entra com independent en la candidatura de Som Valencians
- Joan Ignaci Culla - Documents - Cardona Vives
- Navarra vs. Valencia - Joan Ignaci Culla - Las Provincias
- Valencia, carambola de Pujol, fracaso de un país - Joan Ignaci Culla - El Español
- La llengua valenciana, una llengua independent - Joan Ignaci Culla - Las Provincias
- Joan Ignaci Culla: "El valencianismo ha mantenido su dignidad" - Es Diario
- Entrevista a Joan Culla de "Som valencians" en 7 al dia - Youtube
- Joan Ignaci Culla: “Reclamem com a normativa oficial les Normes d'El Puig” - Cultura Valenciana
- Joan Ignaci Culla lanza el libro 'Valencià, desperta' contra la "desamortización cultural y lingüística" - El Español