Diferència entre les revisions de "Lluís Suñer"
m |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Alzira]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Alzira]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Lluís Suñer Sanchis''' ([[Alzira]], 19 de març de [[1910]] - 22 d'agost de [[1990]]) fon un empresari i industrial [[Valencians|valencià]]. | + | '''Lluís Suñer Sanchis''' ([[Alzira]], [[19 de març]] de [[1910]] - [[22 d'agost]] de [[1990]]) fon un empresari i industrial [[Valencians|valencià]]. |
Va contraure matrimoni en dos ocasions. En la seua primera esposa, Carmen Picó, tingueren als seus dos fills, Lluís, fallit de forma repentina als 21 anys, i Maria del Carmen. Fills d'esta última són els seus quatre nets: Carmen María, Luis, Alberto i l'ex pilot de [[Fòrmula 1|fòrmula 1]] i empresari deportiu, [[Adrián Campos]]. Lluís Suñer enviudà de la seua primera esposa, i contragué matrimoni, en segones núpcies, en Josefina Camarena. | Va contraure matrimoni en dos ocasions. En la seua primera esposa, Carmen Picó, tingueren als seus dos fills, Lluís, fallit de forma repentina als 21 anys, i Maria del Carmen. Fills d'esta última són els seus quatre nets: Carmen María, Luis, Alberto i l'ex pilot de [[Fòrmula 1|fòrmula 1]] i empresari deportiu, [[Adrián Campos]]. Lluís Suñer enviudà de la seua primera esposa, i contragué matrimoni, en segones núpcies, en Josefina Camarena. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Trayectòria empresarial == | == Trayectòria empresarial == | ||
| − | La seua carrera va començar l'any [[1921]] junt als seus pares, José Suñer i Ana Sanchis, que havien fundat un taller dedicat a la confecció de caixes de cartó, compatibilisant el seu treball en l'escola nocturna. Començava aixina l'història de Cartonajes Suñer. | + | La seua carrera va començar en l'any [[1921]] junt als seus pares, José Suñer i Ana Sanchis, que havien fundat un taller dedicat a la confecció de caixes de cartó, compatibilisant el seu treball en l'escola nocturna. Començava aixina l'història de Cartonajes Suñer. |
| − | En [[1937]], durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Cartonajes Suñer va ser colectivisada pels seus obrers, adherits a la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]), sent restaurada la propietat a la família Suñer en [[1939]] al final de la lluita. | + | En l'any [[1937]], durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Cartonajes Suñer va ser colectivisada pels seus obrers, adherits a la Confederació Nacional del Treball ([[CNT]]), sent restaurada la propietat a la família Suñer en [[1939]] al final de la lluita. |
| − | En [[1946]] els germans Suñer, per raons de llogística, varen comprar una parcela en el [[Port de Valéncia|port de Valéncia]] per a alçar un nou centre industrial, pero l'incendi repentí de la fàbrica d'Alzira i l'actitut dels treballadors i veïns que es varen llançar a lluitar contra les flames els va convéncer que l'empresa devia continuar en la seua ciutat natal. I aixina es va fer als peus del [[Tossal del Salvador (Alzira)|tossal del Salvador]], junt a la qual es va alçar la colónia Ana Sanchis, un àrea residencial per als treballadors de l'empresa, inaugurada pel ministre de la Vivenda en [[1960]]. | + | En l'any [[1946]] els germans Suñer, per raons de llogística, varen comprar una parcela en el [[Port de Valéncia|port de Valéncia]] per a alçar un nou centre industrial, pero l'incendi repentí de la fàbrica d'Alzira i l'actitut dels treballadors i veïns que es varen llançar a lluitar contra les flames els va convéncer que l'empresa devia continuar en la seua ciutat natal. I aixina es va fer als peus del [[Tossal del Salvador (Alzira)|tossal del Salvador]], junt a la qual es va alçar la colónia Ana Sanchis, un àrea residencial per als treballadors de l'empresa, inaugurada pel ministre de la Vivenda en [[1960]]. |
| − | La localisació de les seues empreses en la seua ciutat natal es va convertir definitivament, gràcies al mencionat succés, en una màxima de l'estratègia empresarial de Lluís Suñer, que en els anys posteriors conseguí crear un imperi industrial. El [[General Francisco Franco]] es va interessar per les empreses de Lluís Suñer, reconeixent la seua llabor i visitant oficialment les seues factories el 12 de maig de [[1947]]. Restaurada la democràcia continuà l'espenta de les seues empreses, que el va convertir en [[1978]] en el contribuent que majors ingressos declarà a la [[Facenda]], 400 millons de les [[Pesseta|pessetes]] de llavors. | + | La localisació de les seues empreses en la seua ciutat natal es va convertir definitivament, gràcies al mencionat succés, en una màxima de l'estratègia empresarial de Lluís Suñer, que en els anys posteriors conseguí crear un imperi industrial. El [[General Francisco Franco]] es va interessar per les empreses de Lluís Suñer, reconeixent la seua llabor i visitant oficialment les seues factories el [[12 de maig]] de [[1947]]. Restaurada la democràcia continuà l'espenta de les seues empreses, que el va convertir en l'any [[1978]] en el contribuent que majors ingressos declarà a la [[Facenda]], 400 millons de les [[Pesseta|pessetes]] de llavors. |
| − | Els bucs insígnia del grup eren Cartonajes Suñer, que va convertir en líder del seu sector en [[Espanya]], i [[Avidesa]], fundada l'any [[1956]], convertida també en líder nacional de fabricació de gelats, famosa pels seus patrocinis deportius, com el BM Alzira Avidesa i ser la marca de gelat oficial de la [[Selecció Espanyola de Fútbol|selecció espanyola de fútbol]]. El príncip [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó, futur rei d'Espanya, visità Avidesa en [[1961]]. | + | Els bucs insígnia del grup eren Cartonajes Suñer, que va convertir en líder del seu sector en [[Espanya]], i [[Avidesa]], fundada en l'any [[1956]], convertida també en líder nacional de fabricació de gelats, famosa pels seus patrocinis deportius, com el BM Alzira Avidesa i ser la marca de gelat oficial de la [[Selecció Espanyola de Fútbol|selecció espanyola de fútbol]]. El príncip [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó, futur rei d'Espanya, visità Avidesa en [[1961]]. |
Atres importants empreses del grup o impulsades per Lluís Suñer varen ser Plasal, Riu Vert Cartó, SOR Ibèrica, Papensa, Suñer Transport, etc. | Atres importants empreses del grup o impulsades per Lluís Suñer varen ser Plasal, Riu Vert Cartó, SOR Ibèrica, Papensa, Suñer Transport, etc. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
En la seua faceta social, Lluís Suñer fundà i promogué multitut de proyectes i institucions deportives, socials i educatives, com el Club de Tenis d'Alzira, l'Estadi de la [[UD Alzira]], la Llar Santa Teresa Jornet dedicat al recapte de vells desamparats, la Residència Carmen Picó, el Colege Ana Sanchis, etc. L'èxit empresarial i la seua condició de benefactors i mecenes convertí a la família Suñer en un referent de la societat valenciana en general i d'Alzira en particular. | En la seua faceta social, Lluís Suñer fundà i promogué multitut de proyectes i institucions deportives, socials i educatives, com el Club de Tenis d'Alzira, l'Estadi de la [[UD Alzira]], la Llar Santa Teresa Jornet dedicat al recapte de vells desamparats, la Residència Carmen Picó, el Colege Ana Sanchis, etc. L'èxit empresarial i la seua condició de benefactors i mecenes convertí a la família Suñer en un referent de la societat valenciana en general i d'Alzira en particular. | ||
| − | La seua trayectòria fon generosament reconeguda per les institucions públiques. En [[1967]] se li va impondre la medalla d'or de la ciutat d'Alzira, inaugurant-se en el mateix acte una de les principals avingudes de l'eixample urbà, batejada en el seu nom. Fon acreedor en vida d'importants condecoracions nacionals, com la Medalla d'Or al Treball ([[1959]]) i l'Encomana al Mèrit Agrícola ([[1964]]). | + | La seua trayectòria fon generosament reconeguda per les institucions públiques. En l'any [[1967]] se li va impondre la medalla d'or de la ciutat d'Alzira, inaugurant-se en el mateix acte una de les principals avingudes de l'eixample urbà, batejada en el seu nom. Fon acreedor en vida d'importants condecoracions nacionals, com la Medalla d'Or al Treball ([[1959]]) i l'Encomana al Mèrit Agrícola ([[1964]]). |
== Estadi Lluís Suñer == | == Estadi Lluís Suñer == | ||
| − | + | En l'any [[1972]], Lluís Suñer va manar construir a la societat ''Palacio y Castillo'' un estadi de fútbol per a l'equip local [[UD Alzira]], en l'encàrrec de que fora "el millor de [[Valéncia]] despuix de [[Estadi de Mestalla|Mestalla]] i el [[Nou Estadi del Llevant]]". El Coliseu fon inaugurat l'1 de novembre de [[1973]] en el partit de la Copa del Generalíssim que enfrontava a l'Alzira i el [[Villarreal CF|Villarreal]], el resultat del qual fon d'empat a 1. | |
| − | L'industrial va voler que portara el nom del seu fill, [[Lluís Suñer Picó]], fallit el 15 de giner de [[1964]] als vintiun anys mentres presidia el club en 3ª divisió. Al final d'eixa campanya, l'Alzira disputà la promoció d'ascens a 2ª divisió davant l'Extremadura d'Almendralejo, encara que fon eliminat. | + | L'industrial va voler que portara el nom del seu fill, [[Lluís Suñer Picó]], fallit el [[15 de giner]] de [[1964]] als vintiun anys mentres presidia el club en 3ª divisió. Al final d'eixa campanya, l'Alzira disputà la promoció d'ascens a 2ª divisió davant l'Extremadura d'Almendralejo, encara que fon eliminat. |
== Seqüestrat per la banda terrorista ETA == | == Seqüestrat per la banda terrorista ETA == | ||
| − | En [[1980]], el govern de la [[UCD]] havia fet públic el llistat de contribuents al fisc, en el que destacava l'empresari valencià. La banda terrorista [[ETA]] planejà la seua captura i seqüestre, que va materialisar en giner de [[1981]] mentres Suñer es trobava en el seu despaig d'Avidesa. ETA reivindicà la seua autoria en el [[Diari Egin|diari Egin]]. | + | En l'any [[1980]], el govern de la [[UCD]] havia fet públic el llistat de contribuents al fisc, en el que destacava l'empresari valencià. La banda terrorista [[ETA]] planejà la seua captura i seqüestre, que va materialisar en [[giner]] de [[1981]] mentres Suñer es trobava en el seu despaig d'Avidesa. ETA reivindicà la seua autoria en el [[Diari Egin|diari Egin]]. |
L'inestabilitat política de l'época fon que el president [[Adolfo Suárez]] convertira el seqüestre en assunt d'Estat. | L'inestabilitat política de l'época fon que el president [[Adolfo Suárez]] convertira el seqüestre en assunt d'Estat. | ||
| − | El 13 d'abril els terroristes varen anunciar la seua lliberació que es produí al matí següent en Alberite, [[La Rioja]]. A la seua tornada a Alzira, fon aclamat per la població, que ya s'havia manifestat massivament durant el seqüestre demanant la seua lliberació. El seqüestre li va produir una fallida en la seua salut de la que ya no es va recuperar. | + | El [[13 d'abril]] els terroristes varen anunciar la seua lliberació que es produí al matí següent en Alberite, [[La Rioja]]. A la seua tornada a Alzira, fon aclamat per la població, que ya s'havia manifestat massivament durant el seqüestre demanant la seua lliberació. El seqüestre li va produir una fallida en la seua salut de la que ya no es va recuperar. |
== Decés i fi del control familiar sobre el grup empresarial == | == Decés i fi del control familiar sobre el grup empresarial == | ||
| − | Lluís Suñer va fallir en [[1990]]. Els principals mijos de comunicació nacionals es varen fer resò de la notícia que va aparéixer en les primeres planes dels periòdics i capçaleres dels telediaris. El recort del seu seqüestre per ETA en 1981 fon constant eixos dies. | + | Lluís Suñer va fallir en l'any [[1990]]. Els principals mijos de comunicació nacionals es varen fer resò de la notícia que va aparéixer en les primeres planes dels periòdics i capçaleres dels telediaris. El recort del seu seqüestre per ETA en 1981 fon constant eixos dies. |
Un any abans, en [[1989]], el seu net Alberto Campos-Suñer, li havia succeït en la direcció del grup empresarial. Fallit el fundador, els Suñer es varen desfer del control de les companyies més importants: | Un any abans, en [[1989]], el seu net Alberto Campos-Suñer, li havia succeït en la direcció del grup empresarial. Fallit el fundador, els Suñer es varen desfer del control de les companyies més importants: | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
Avidesa va eixir a bossa i fon adquirida en [[1991]] per Conelsa, grup alimentari filial del Banc Bilbao Viscaya, actual [[BBVA]], que la va vendre en [[1993]] al grup [[Nestlé]]. El grup suís es va fer càrrec de la companyia en èxit durant la década dels noranta, si be la marca Avidesa desaparegué i els gelats varen començar a fabricar-se baix la marca ''Camy''. L'any [[2003]], l'últim director general d'Avidesa, Guillermo Lamsfús va adquirir les instalacions d'Avidesa a Nestlé, creant una nova societat, denominada Isse Cream Factory Comaker, dedicada a la fabricació de gelat de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com [[Carrefour]], [[Eroski]], [[Alcampo]] o [[Caprabo]]. En l'actualitat és la primera indústria nacional en este segment. En setembre de [[2010]] fon adquirida en un 83% pel fondo de capital risc ''Ibersuizas''. | Avidesa va eixir a bossa i fon adquirida en [[1991]] per Conelsa, grup alimentari filial del Banc Bilbao Viscaya, actual [[BBVA]], que la va vendre en [[1993]] al grup [[Nestlé]]. El grup suís es va fer càrrec de la companyia en èxit durant la década dels noranta, si be la marca Avidesa desaparegué i els gelats varen començar a fabricar-se baix la marca ''Camy''. L'any [[2003]], l'últim director general d'Avidesa, Guillermo Lamsfús va adquirir les instalacions d'Avidesa a Nestlé, creant una nova societat, denominada Isse Cream Factory Comaker, dedicada a la fabricació de gelat de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com [[Carrefour]], [[Eroski]], [[Alcampo]] o [[Caprabo]]. En l'actualitat és la primera indústria nacional en este segment. En setembre de [[2010]] fon adquirida en un 83% pel fondo de capital risc ''Ibersuizas''. | ||
| − | Cartonajes Suñer fon adquirida en [[1992]] per Cragnotti & Partners (Grup italià de Capital de Risc), que la va revendre a Lawson Mardon l'any despuix. En [[1994]] Lawson Mardon fon comprada per Alusuisse Lonza, un grup suís d'alumini i envasos flexibles, que a la seua volta fon adquirit en l'any [[2000]] per Alcan, segon major productor d'alumini del món. Alcan és l'actual propietari de l'empresa, si be va vendre en [[2004]] les llínees de producció de caixes plegables a Mayr-Melnhof. | + | Cartonajes Suñer fon adquirida en l'any [[1992]] per Cragnotti & Partners (Grup italià de Capital de Risc), que la va revendre a Lawson Mardon l'any despuix. En [[1994]] Lawson Mardon fon comprada per Alusuisse Lonza, un grup suís d'alumini i envasos flexibles, que a la seua volta fon adquirit en l'any [[2000]] per Alcan, segon major productor d'alumini del món. Alcan és l'actual propietari de l'empresa, si be va vendre en [[2004]] les llínees de producció de caixes plegables a Mayr-Melnhof. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 13:06 15 abr 2018
| Lluís Suñer Sanchis | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari i industrial | ||
| Naiximent: | 1910 | ||
| Lloc de naiximent: | Alzira, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1990 | ||
| Lloc de defunció: | Alzira, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Suñer Sanchis (Alzira, 19 de març de 1910 - 22 d'agost de 1990) fon un empresari i industrial valencià.
Va contraure matrimoni en dos ocasions. En la seua primera esposa, Carmen Picó, tingueren als seus dos fills, Lluís, fallit de forma repentina als 21 anys, i Maria del Carmen. Fills d'esta última són els seus quatre nets: Carmen María, Luis, Alberto i l'ex pilot de fòrmula 1 i empresari deportiu, Adrián Campos. Lluís Suñer enviudà de la seua primera esposa, i contragué matrimoni, en segones núpcies, en Josefina Camarena.
Lluís Suñer creà un imperi industrial les empreses del qual foren líders com Cartonajes Suñer i Avidesa, esta última adquirida despuix de la seua mort per Conelsa-BBVA i despuix per Nestlé, actualment denominada Isse Cream Factory Comaker.
Trayectòria empresarial
La seua carrera va començar en l'any 1921 junt als seus pares, José Suñer i Ana Sanchis, que havien fundat un taller dedicat a la confecció de caixes de cartó, compatibilisant el seu treball en l'escola nocturna. Començava aixina l'història de Cartonajes Suñer.
En l'any 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, Cartonajes Suñer va ser colectivisada pels seus obrers, adherits a la Confederació Nacional del Treball (CNT), sent restaurada la propietat a la família Suñer en 1939 al final de la lluita.
En l'any 1946 els germans Suñer, per raons de llogística, varen comprar una parcela en el port de Valéncia per a alçar un nou centre industrial, pero l'incendi repentí de la fàbrica d'Alzira i l'actitut dels treballadors i veïns que es varen llançar a lluitar contra les flames els va convéncer que l'empresa devia continuar en la seua ciutat natal. I aixina es va fer als peus del tossal del Salvador, junt a la qual es va alçar la colónia Ana Sanchis, un àrea residencial per als treballadors de l'empresa, inaugurada pel ministre de la Vivenda en 1960.
La localisació de les seues empreses en la seua ciutat natal es va convertir definitivament, gràcies al mencionat succés, en una màxima de l'estratègia empresarial de Lluís Suñer, que en els anys posteriors conseguí crear un imperi industrial. El General Francisco Franco es va interessar per les empreses de Lluís Suñer, reconeixent la seua llabor i visitant oficialment les seues factories el 12 de maig de 1947. Restaurada la democràcia continuà l'espenta de les seues empreses, que el va convertir en l'any 1978 en el contribuent que majors ingressos declarà a la Facenda, 400 millons de les pessetes de llavors.
Els bucs insígnia del grup eren Cartonajes Suñer, que va convertir en líder del seu sector en Espanya, i Avidesa, fundada en l'any 1956, convertida també en líder nacional de fabricació de gelats, famosa pels seus patrocinis deportius, com el BM Alzira Avidesa i ser la marca de gelat oficial de la selecció espanyola de fútbol. El príncip [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó, futur rei d'Espanya, visità Avidesa en 1961.
Atres importants empreses del grup o impulsades per Lluís Suñer varen ser Plasal, Riu Vert Cartó, SOR Ibèrica, Papensa, Suñer Transport, etc.
En la seua faceta social, Lluís Suñer fundà i promogué multitut de proyectes i institucions deportives, socials i educatives, com el Club de Tenis d'Alzira, l'Estadi de la UD Alzira, la Llar Santa Teresa Jornet dedicat al recapte de vells desamparats, la Residència Carmen Picó, el Colege Ana Sanchis, etc. L'èxit empresarial i la seua condició de benefactors i mecenes convertí a la família Suñer en un referent de la societat valenciana en general i d'Alzira en particular.
La seua trayectòria fon generosament reconeguda per les institucions públiques. En l'any 1967 se li va impondre la medalla d'or de la ciutat d'Alzira, inaugurant-se en el mateix acte una de les principals avingudes de l'eixample urbà, batejada en el seu nom. Fon acreedor en vida d'importants condecoracions nacionals, com la Medalla d'Or al Treball (1959) i l'Encomana al Mèrit Agrícola (1964).
Estadi Lluís Suñer
En l'any 1972, Lluís Suñer va manar construir a la societat Palacio y Castillo un estadi de fútbol per a l'equip local UD Alzira, en l'encàrrec de que fora "el millor de Valéncia despuix de Mestalla i el Nou Estadi del Llevant". El Coliseu fon inaugurat l'1 de novembre de 1973 en el partit de la Copa del Generalíssim que enfrontava a l'Alzira i el Villarreal, el resultat del qual fon d'empat a 1.
L'industrial va voler que portara el nom del seu fill, Lluís Suñer Picó, fallit el 15 de giner de 1964 als vintiun anys mentres presidia el club en 3ª divisió. Al final d'eixa campanya, l'Alzira disputà la promoció d'ascens a 2ª divisió davant l'Extremadura d'Almendralejo, encara que fon eliminat.
Seqüestrat per la banda terrorista ETA
En l'any 1980, el govern de la UCD havia fet públic el llistat de contribuents al fisc, en el que destacava l'empresari valencià. La banda terrorista ETA planejà la seua captura i seqüestre, que va materialisar en giner de 1981 mentres Suñer es trobava en el seu despaig d'Avidesa. ETA reivindicà la seua autoria en el diari Egin.
L'inestabilitat política de l'época fon que el president Adolfo Suárez convertira el seqüestre en assunt d'Estat.
El 13 d'abril els terroristes varen anunciar la seua lliberació que es produí al matí següent en Alberite, La Rioja. A la seua tornada a Alzira, fon aclamat per la població, que ya s'havia manifestat massivament durant el seqüestre demanant la seua lliberació. El seqüestre li va produir una fallida en la seua salut de la que ya no es va recuperar.
Decés i fi del control familiar sobre el grup empresarial
Lluís Suñer va fallir en l'any 1990. Els principals mijos de comunicació nacionals es varen fer resò de la notícia que va aparéixer en les primeres planes dels periòdics i capçaleres dels telediaris. El recort del seu seqüestre per ETA en 1981 fon constant eixos dies.
Un any abans, en 1989, el seu net Alberto Campos-Suñer, li havia succeït en la direcció del grup empresarial. Fallit el fundador, els Suñer es varen desfer del control de les companyies més importants:
Avidesa va eixir a bossa i fon adquirida en 1991 per Conelsa, grup alimentari filial del Banc Bilbao Viscaya, actual BBVA, que la va vendre en 1993 al grup Nestlé. El grup suís es va fer càrrec de la companyia en èxit durant la década dels noranta, si be la marca Avidesa desaparegué i els gelats varen començar a fabricar-se baix la marca Camy. L'any 2003, l'últim director general d'Avidesa, Guillermo Lamsfús va adquirir les instalacions d'Avidesa a Nestlé, creant una nova societat, denominada Isse Cream Factory Comaker, dedicada a la fabricació de gelat de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com Carrefour, Eroski, Alcampo o Caprabo. En l'actualitat és la primera indústria nacional en este segment. En setembre de 2010 fon adquirida en un 83% pel fondo de capital risc Ibersuizas.
Cartonajes Suñer fon adquirida en l'any 1992 per Cragnotti & Partners (Grup italià de Capital de Risc), que la va revendre a Lawson Mardon l'any despuix. En 1994 Lawson Mardon fon comprada per Alusuisse Lonza, un grup suís d'alumini i envasos flexibles, que a la seua volta fon adquirit en l'any 2000 per Alcan, segon major productor d'alumini del món. Alcan és l'actual propietari de l'empresa, si be va vendre en 2004 les llínees de producció de caixes plegables a Mayr-Melnhof.