Diferència entre les revisions de "Sol"
m |
|||
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[File:The Sun by the Atmospheric Imaging Assembly of NASA's Solar Dynamics Observatory - 20100819.jpg|thumb|El Sol]] |
El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. | El '''Sol''' és l'[[estrela]] del sistema planetari en que es troba la [[Terra]]; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major [[magnitut aparente]]. La seua presència o la seua absència en el [[cel]] determinen, respectivament, el [[dia]] i la [[nit]]. La [[energia]] radiada pel Sol és aprofitada pels sers [[fotosíntesis|fotosintètics]], que constituïxen la base de la [[cadena tròfica]], sent aixina la principal font d'energia de la [[vida]]. | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
A pesar de ser una estrela mijana, és l'única la forma de la qual es pot apreciar a simple vista, en un [[diàmetro]] angular de 32' 35" d'arc en el [[periheli]] i 31' 31" en el [[afeli]], lo que dona un diàmetro mijà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la [[Lluna]] són tals que es veuen, aproximadament, en la mateixa grandària aparent en el cel. Açò permet una àmplia gamma de [[eclipse solar|eclipses solars]] distints (totals, anulares o parcials). | A pesar de ser una estrela mijana, és l'única la forma de la qual es pot apreciar a simple vista, en un [[diàmetro]] angular de 32' 35" d'arc en el [[periheli]] i 31' 31" en el [[afeli]], lo que dona un diàmetro mijà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la [[Lluna]] són tals que es veuen, aproximadament, en la mateixa grandària aparent en el cel. Açò permet una àmplia gamma de [[eclipse solar|eclipses solars]] distints (totals, anulares o parcials). | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Markus J. Aschwanden (2007). «The Sun». En Lucy Ann McFadden, Paul R. Weissman, Torrence V. Johnsson, ed. Encyclopedia of the Solar System. Academic Press. p. 80 | ||
+ | * Reiners, A.; Basri, G. «On the magnetic topology of partially and fully convective stars». Astronomy and Astrophysics (en [[anglés]]) 496 (3): 787-790 fecha = 2009. Bibcode:2009A&A...496..787R. arXiv:0901.1659. doi:10.1051/0004-6361:200811450 | ||
+ | * Woolfson, M. (2000). «The origin and evolution of the solar system». Astronomy & Geophysics 41 (1): 12 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Asimov, Isaac (1984). «El universo». Nueva guía de la ciencia | ||
+ | * Carslaw KS, Harrison RG, Kirkby J: «Cosmic Rays, Clouds, and Climate». Science. 2002;298:1732-37 | ||
+ | * Harwit, Martin (1998). Astrophysical concepts, Astronomy and astrophysics library (3.ª edición). Reino Unido: Springer. pp. 72-75. ISBN 0-387-94943-7 | ||
+ | * Holton, Gerald James; Brush, Stephen G. (2001). Physics, the human adventure: from Copernicus to Einstein and beyond (3.ª edición). Rutgers University Press. p. 137. ISBN 0-8135-2908-5 | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Sun}} | ||
+ | {{DGLV|Sol}} | ||
[[Categoria:Sistema Solar|Sol]] | [[Categoria:Sistema Solar|Sol]] |
Última revisió del 18:48 20 jul 2023
El Sol és l'estrela del sistema planetari en que es troba la Terra; per lo tant, és la més pròxima a la Terra i l'astre en major magnitut aparente. La seua presència o la seua absència en el cel determinen, respectivament, el dia i la nit. La energia radiada pel Sol és aprofitada pels sers fotosintètics, que constituïxen la base de la cadena tròfica, sent aixina la principal font d'energia de la vida.
També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics. El Sol és una estrela que es troba en la fase denominada seqüència principal, en un tipos espectral G2, que es va formar fa uns 5000 millons d'anys i romandrà en la seqüència principal aproximadament atres 5000 millons d'anys. El Sol, junt en la Terra i tots els cossos celests que orbiten al seu voltant, formen el Sistema Solar.
A pesar de ser una estrela mijana, és l'única la forma de la qual es pot apreciar a simple vista, en un diàmetro angular de 32' 35" d'arc en el periheli i 31' 31" en el afeli, lo que dona un diàmetro mijà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que es veuen, aproximadament, en la mateixa grandària aparent en el cel. Açò permet una àmplia gamma de eclipses solars distints (totals, anulares o parcials).
Referències[editar | editar còdic]
- Markus J. Aschwanden (2007). «The Sun». En Lucy Ann McFadden, Paul R. Weissman, Torrence V. Johnsson, ed. Encyclopedia of the Solar System. Academic Press. p. 80
- Reiners, A.; Basri, G. «On the magnetic topology of partially and fully convective stars». Astronomy and Astrophysics (en anglés) 496 (3): 787-790 fecha = 2009. Bibcode:2009A&A...496..787R. arXiv:0901.1659. doi:10.1051/0004-6361:200811450
- Woolfson, M. (2000). «The origin and evolution of the solar system». Astronomy & Geophysics 41 (1): 12
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Asimov, Isaac (1984). «El universo». Nueva guía de la ciencia
- Carslaw KS, Harrison RG, Kirkby J: «Cosmic Rays, Clouds, and Climate». Science. 2002;298:1732-37
- Harwit, Martin (1998). Astrophysical concepts, Astronomy and astrophysics library (3.ª edición). Reino Unido: Springer. pp. 72-75. ISBN 0-387-94943-7
- Holton, Gerald James; Brush, Stephen G. (2001). Physics, the human adventure: from Copernicus to Einstein and beyond (3.ª edición). Rutgers University Press. p. 137. ISBN 0-8135-2908-5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sol.
- «Sol». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).