Diferència entre les revisions de "Marie Curie"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, França, 4 de juliol de [[193...».)
 
 
(No es mostren 73 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fou una [[física]] i [[química]] polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fou la primera a emprar el terme radioctivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>
+
{{Biografia|
 +
| nom = Maria Skłodowska
 +
| image = [[File:Mariecurie.jpg|250px|Marie Curie]]
 +
| peu = Marie Curie
 +
| nacionalitat = [[Polònia|Polaca]]
 +
| ocupació = Física i química.
 +
| data_naix = [[7 de novembre]] de [[1867]]
 +
| lloc_naix = [[Varsòvia]], [[Polònia]]
 +
| data_mort = [[4 de juliol]] de [[1934]]
 +
| lloc_mort = [[Sallanches]], [[França]]
 +
}}
 +
'''Maria Skłodowska''' o '''Marie Curie''' ([[Varsòvia]], [[Polònia]], [[7 de novembre]] de [[1867]] - † [[Sallanches]], [[França]], [[4 de juliol]] de [[1934]]) fon una [[física]] i [[química]] polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les [[radiació|radiacions]]; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 184.</ref>
  
−
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] el 1903, junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. L'any 1911 va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
+
Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1903]], junt en el seu marit, [[Pierre Curie]], i [[Henri Becquerel]], pels seus descobriments en el camp de la [[radioactivitat]]. En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] per l'aïllament del radi pur.<ref name="nobelprize"/>
  
−
Marie va ser nacionalisada francesa i fou una ciutadana activament lleial al seu nou país, però mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, el 1898, l'anomenà [[poloni]] com a homenatge al seu país d'origen.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>
+
Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polonés. El primer [[element químic]] que ella va descobrir, en [[1898]], la nomenà [[poloni]] com a homenage al seu país d'orige.<ref>K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". ''Przemysł chemiczny K tal Mark'' (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.</ref>
  
 
== Família i primers anys ==
 
== Família i primers anys ==
−
[[Fitxer:Sklodowski Family Wladyslaw and his daughters Maria Bronislawa Helena.jpg|thumb|left|Władysław Skłodowski en les seves filles ''(d'esquerra a dreta)'' Maria, Bronisława i Helena.]]
+
[[File:Sklodowski Family Wladyslaw and his daughters Maria Bronislawa Helena.jpg|thumb|Władysław Skłodowski en les seues filles ''(d'esquerra a dreta)'' Maria, Bronisława i Helena.]]
−
[[Fitxer:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa on va néixer Maria Skłodowska, a ''ulica Freta'', al barri de la''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
 
−
Maria Sklodowska va néixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu avi, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu avi, Józef Skłodowski, havia estat un respectat professor a [[Lublin]] on, entre d'altres, havia sigut mestre del futur novel·lista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos gimnasos per a nens de Varsòvia. La seva mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de noies de Varsòvia; patia [[tuberculosi]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seva mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seva mare i germana, fou la causa que Maria abandonés el [[catolicisme]] i fos [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
 
  
−
Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola on la seva mare havia treballat quan encara es trobava bé. Entre els seus interessos destacava la passió per la lectura, especialment en la història natural i la física. Maria mostrà la seva afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ja llegia perfectament.  
+
[[Image:Marie Curie birthplace.jpg|thumb|right|Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ''ulica Freta'', en el barri de la''[[Ciutat Nova (Varsòvia)|Ciutat Nova]]'' de Varsòvia.]]
 +
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>
  
−
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, d'on es va graduar el 12 de juny de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i després, juntament en el seu pare, visqué a Varsòvia, on van rebre algunes classes particulars. A la secundària va ser sempre la primera alumna de la seva classe, i es va destacar per influir en les seves companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava hi havia el [[rus]], el polonès, l'[[alemany]] i el [[francès]].
+
Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.  
  
−
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, després de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seva llengua i els seus costums. Juntament en la seva germana Helena, Maria assistia a classes clandestines ofertes en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
+
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el polonès, l'[[alemany]] i el [[francès]].
  
−
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus béns i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Aquest fet condemnà Maria, les seves germanes grans i el seu germà, a una difícil lluita per seguir endavant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>
+
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
 +
 
 +
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus bens i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>
  
 
== El pacte en Bronisława ==
 
== El pacte en Bronisława ==
  
−
Maria va arribar a un acord en la seva germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława a París, a canvi d'un ajut semblant però a la inversa, dos anys després.<ref>Marie Curie. ''Autobiography''.</ref> Per aquest motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat a [[Cracòvia]]; després, durant dos anys a Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentre treballava per a la família d'aquest, ella es va enamorar del seu fill, [[Kazimierz Zorawski]] (un futur eminent matemàtic polonès), que aquest correspongué. Els seus pares, però, van rebutjar la idea que el seu fill es casés en una parent pobre, i Kazimierz fou incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre la feina d'institutriu.<ref>Susan Quinn. ''Marie Curie: A Life''.</ref> Va trobar una altra feina en la família Fuchs, a [[Sopot]], a la costa de la [[mar Bàltica]], on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament la seva germana.  
+
Maria va arribar a un acort en la seua germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława en París, a canvi d'un ajuda semblant pero a la inversa, dos anys despuix.<ref>Marie Curie. ''Autobiography''.</ref> Per este motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat en [[Cracòvia]]; despuix, durant dos anys en Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentres treballava per a la família d'este, ella es va enamorar del seu fill, [[Kazimierz Zorawski]] (un futur eminent matemàtic polonés), que este correspongué. Els seus pares, pero, varen rebujar la idea de que el seu fill es casara en una parent pobre, i Kazimierz fon incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre el treball d'institutriu.<ref>Susan Quinn. ''Marie Curie: A Life''.</ref> Va trobar un atra treball en la família Fuchs, en [[Sopot]], en la costa de la [[mar Bàltica]], a on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament a la seua germana.  
  
−
[[Fitxer:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, a l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del nucli antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'aquest edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, el 1890-1891.]]  
+
[[Image:Krakowskie Przedmiescie, Warsaw.JPG|thumb|El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del núcleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys [[1890]] i [[1891]].]]  
−
A principis de 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells a París. Maria es va negar perquè no podia pagar la matrícula de la universitat i, a més, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a la tardor de 1891, tutoritzant i estudiant a la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seva formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de la Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], a [[Sant Petersburg]].<ref>Un altre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
+
A principis de l'any 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en [[París]]. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus [[Dimitri Mendeleiev]], en [[Sant Petersburc]].<ref>Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de [[Robert Bunsen]]. Vegeu Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 23–24.</ref>  
  
−
L'octubre de [[1891]], davant la insistència de la seva germana i després de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir marxar a França.<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per a tots dos. Zorawski, aviat va obtenir un doctorat i desenvolupà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentatge de Varsòvia. Més tard, ja de gran, quan era professor de matemàtiques a la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, a París, de temporalment va trobar refugi a casa de la seva germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques a la Sorbona, la gran universitat de París.
+
En [[octubre]] de [[1891]], davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a [[França]].<ref name="Eve Curie, Marie Curie"/> La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 24.</ref> Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 32.</ref> allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.
  
−
== Estudiant a la Sorbona ==
+
== Estudiant en la Sorbona ==
  
−
El [[1891]], la Maria es matriculà a la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'aquest moment, es féu anomenar Marie Sklodowska. Tot i tenir una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va haver d'esforçar-se per millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companys. Estudiava durant el dia, i feia tutories a la nit, guanyant només el suficient per a viure. El [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seva promoció; poc després va començar a treballar en un laboratori industrial a Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant a la Sorbona, i el 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seva promoció. Per finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvitx, que li fou atorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, va ser restituïts per Marie més tard.  
+
En l'any [[1891]], Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la [[Universitat de la Sorbona]], i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i fea tutories per la nit, guanyant a soles lo suficient per a viure. En l'any [[1893]] es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en [[1894]] obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.  
 
[[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]
 
[[Archiu:Pierrecurie.jpg|thumb|esquerra|[[Pierre Curie]]]]
−
Al mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seva vida. Era professor seu a l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica a París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interès mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] el que va contribuir a apropar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  
+
En el mateix any 1894, [[Pierre Curie]] va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"[[École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris]]" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos [[acer]]s; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel [[magnetisme]] lo que va contribuir a acostar-los.<ref>L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," ''Encyclopedia Americana'', vol. 8, p. 331.</ref>  
  
−
La seva partida l'estiu següent cap a Varsòvia només enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Tot i així, quan se li va negar un lloc a la Universitat de Cracòvia simplement perquè era una dona<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Gairebé un any després, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual van rebre alguns diners d'amics i familiars. En aquests obsequis els nuvis compraren dues bicicletes i passaren tot l'estiu viatjant per [[França]], hostatjant-se en fondes i menjant poc.
+
La seua partida en l'[[estiu]] següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna<ref name="Wierzewski, p. 17"/> va tornar a París. Un any despuix, el [[26 juliol]] de [[1895]], Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos [[bicicleta|bicicletes]] i passaren tot l'estiu viajant per [[França]], estajant-se en fondes i menjant poc.
  
−
Posteriorment, els dos físics en prou feines sortien del seu laboratori, engrescats en les seves recerques. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viatges a l'estranger, que els van unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i col·laborador científic de qui podria aprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> El 1895, van descobrir els [[raigs X]] i el [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fou animada per Pierre perquè realitzés la seva [[tesi doctoral]] basant-se aquest últim descobriment.
+
Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.<ref name="Wierzewski, p. 17">Wierzewski, p. 17.</ref> En [[1895]], varen descobrir els [[raigs X]] i en [[1896]] descobriren la [[radioactivitat natural]]. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua [[tesi doctoral]] basant-se en este últim descobriment.
  
−
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre van tenir una filla que anomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys després, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
+
El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren [[Irène Joliot-Curie|Irène]]. Anys despuix, l'[[1 de novembre]] de [[1914]], Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.
  
 
== El doctorat i els nous elements ==
 
== El doctorat i els nous elements ==
 +
Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].
 +
[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie en 1903]]
  
−
Després d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del [[doctorat]]. Fins aquell moment, l'única dona que havia aconseguit doctorar-se era l'alemanya [[Elsa Neumann]].
+
El  primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.
−
[[Archiu: Marie-noble-portrait-600.jpg|thumb|left|Retrat de Marie el 1903]]
 
  
−
El  primer pas era l'elecció del tema de la seva tesi. Després d'analitzar en el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. El 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que s'assemblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que aquesta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sinó que semblava sorgir espontàniament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Aquest treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per aquests treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d'urani.  
+
Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provindre del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>
  
−
Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar els corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilitzant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra condueixin l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilitzant aquesta tècnica fou la conclusió que l'activitat dels compostos d'urani només depenia de la quantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En termes científics, aquesta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref>
+
En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma:
 +
[[Image:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907]]
 +
{{cita|La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}
  
−
En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dues vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la quantitat d'urani i la seva activitat, llavors aquests dos minerals que contenen petites quantitats d'alguna altra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seva biografia, afirma:
+
En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el [[12 d'abril]] de [[1898]], pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>
−
[[Fitxer:Pierre and Marie Curie.jpg|thumb|Pierre i Marie Curie al seu laboratori de París, un mica abans de 1907]]
 
−
{{cita|La idea era la seva, ningú no la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seva opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Aquest fet, més tard, queda registrat en dues ocasions en la seva biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ja en aquesta primerenca etapa de la seva carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dona pogués ser capaç d'una obra original com la què ella estava involucrada.|R. Reid, ''Marie Curie'', p. 64.}}
 
  
−
En la seva recerca sistemàtica d'altres substàncies a més de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element [[tori]] era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de la importància de publicar els seus descobriments en rapidesa i per tant n'establí la seva prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el 12 d'abril de 1898, pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 64–65.</ref>  
+
Encara aixina, igual que [[Silvanus Thompson]] havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seua descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>Este descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>  
  
−
Tot i així, igual que [[Silvanus Thompson]] havia estat criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seva descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, [[Gerhard Schmidt]] havia publicat la seva pròpia conclusió a Berlín.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 65.</ref><ref>Aquests descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual del que es pot suposar tant en [[ciència]] com en [[tecnologia]].</ref>
+
Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en  la de l'urani mateix. Dia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la investigació de Marie. El [[14 d'abril]] de [[1898]], en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tones de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>
−
 
 
−
Ningú més en el món de la física, es va adonar del que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en  la de l'urani mateix. Deia: ''El fet és molt notable, i porta a la creença que aquests minerals poden contenir un element que és molt més actiu que l'urani.'' Més tard, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar aquesta hipòtesi, al més ràpidament possible".<ref name="Robert Reid p. 65">Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 65.</ref> Pierre Curie estava segur que el que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàniament el seu treball en els cristalls i es va unir a la recerca de Marie. El 14 d'abril de 1898, en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients que el que estaven buscant era present en quantitats tan petites que en el temps haurien de processar tones de mineral.<ref name="Robert Reid p. 65"/>
 
 
[[Fitxer:Marie Pierre Irene Curie.jpg|thumb|Pierre, Irene i Marie Curie]]  
 
[[Fitxer:Marie Pierre Irene Curie.jpg|thumb|Pierre, Irene i Marie Curie]]  
−
El juliol de 1898, Marie i Pierre van publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual van anomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava sent repartida entre tres imperis. El 26 de desembre de 1898, els Curie va anunciar l'existència d'un segon element, el qual van anomenar "[[radi (element|radi]]" per la seva intensa radioactivitat, una paraula que ella va encunyar.  
+
En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  
  
−
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament s'assembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara bé, el radi ja era més difícil d'aconseguir, perquè químicament està estretament relacionat en [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. El 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, però quantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
+
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
  
−
El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi mitjançant el procés de cristal·lització diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, el 1902, van separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. El 1910, Marie, treballant ja sense el seu marit que havia mort el 1906, va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  
+
El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tonellada (unitat)|tonellada]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  
  
−
En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstenir de patentar el procés d'aïllament del radi perquè la comunitat científica pogués investigar sense obstacles.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'altra banda, com que no tenien encara un bon coneixement dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per aquest tipus d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>
+
En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perqué la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 265.</ref> D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.<ref name="Wierzewski, p. 17"/>
  
−
El [[25 de juny]] de [[1903]], sota la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seva tesi doctoral, en el títol ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defensar la tesi davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtenir el títol de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''
+
El [[25 de juny]] de [[1903]], baix la supervisió d'[[Henri Becquerel]], Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul ''Investigacions sobre les substàncies radioactives''. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic [[Gabriel Lippmann]] i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció ''[[cum laude]].<ref>{{ref-publicació|article = The discovery of radium in 1898 by Maria Sklodowska-Curie (1867–1934) and Pierre Curie (1859–1906) with commentary on their life and times|cognom = Mould|nom = R. F.|publicació = The British Journal of Radiology|volum = 71|any = 1998|pàgines = 1229–1254|url = http://bjr.birjournals.org/cgi/reprint/71/852/1229.pdf |format=PDF| consulta = 31-07-2008}}</ref>''
  
 
== Estudi de la radioactivitat ==
 
== Estudi de la radioactivitat ==
−
En el seu marit van estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, van aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el van batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'altre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitud desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
+
En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la [[uranita]], que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'[[urani]] que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous [[element químic|elements químics]]. El primer el varen batejar en el nom de [[poloni]] en referència al seu país natiu, i l'atre, [[Radi (element)|radi]] a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no [[patent]]à el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
  
−
El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de [[París]]. Tot i que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650&nbsp;anys després de l'última dona que la va assumir.  
+
El [[19 d'abril]] de [[1906]] morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de [[París]]. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650&nbsp;anys despuix de l'última dona que la va assumir.
  
 
== Darrers anys ==
 
== Darrers anys ==
−
[[Fitxer:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem veure Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la imatge) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
+
[[Image:Solvay1933Large.jpg|right|thumb|300px|Setena Conferència Solvay de [[1933]]. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i [[Paul Langevin]]]]
−
Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
+
Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>
  
−
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], on fou rebuda triomfalment, en la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.
+
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.
  
−
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fou guardonada en el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament en el seu espòs [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seves restes foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en les del seu espòs.
+
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós.
  
 
== Reconeixements ==
 
== Reconeixements ==
 
{{Nobel|Física|1903|Química|1911}}
 
{{Nobel|Física|1903|Química|1911}}
−
[[Fitxer:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg|thumb|Documents dels premis Nobel aconseguits per Marie Curie el 1911]]
+
[[Image:Dyplom_Sklodowska-Curie.jpg|thumb|Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911]]
 
=== Premis Nobel ===
 
=== Premis Nobel ===
−
L'any [[1903]] fou guardonada en el [[Premi Nobel de Física]], en Pierre Curie i [[Henri Becquerel]], ''en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel''.  
+
En l'any [[1903]] fon guardonada en el [[Premi Nobel de Física]], en Pierre Curie i [[Henri Becquerel]], ''en reconeixement als extraordinaris servicis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel''.  
  
−
L'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] ''en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element''.  
+
En l'any [[1911]] va rebre el [[Premi Nobel de Química]] ''en reconeixement als seus servicis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalea i compostos d'estos elements''.  
  
−
Fou la primera persona a la qual se li van concedir dos [[Premis Nobel]] en dues categories diferents, únicament igualat per [[Linus Pauling]].
+
Fon la primera persona a la qual se li varen concedir dos [[Premis Nobel]] en dos categories diferents, únicament igualat per [[Linus Pauling]] (Premi Nobel de Quimica en l'any [[1954]] i Premi Nobel de la Pau en l'any [[1962]]).
  
 
=== Comunitat científica ===
 
=== Comunitat científica ===
−
* Física de la partícula: el [[1910]] el Congrés de Radiologia aprovà posar el nom de [[Curie (unitat)|''Curie'' o Curi]] (Ci) a la unitat de l'activitat radioactiva (definida com l'activitat d'un gram de <sup>226</sup>Ra), tot i que actualment aquesta ha estat reemplaçada pel [[Becquerel (unitat)|Becquerel]] (Bq), que pertany al [[Sistema Internacional]]. En honor al matrimoni Curie, l'[[element sintètic|element químic]] de la [[taula periòdica]] en [[nombre atòmic]] 96, descobert l'any [[1944]], va rebre el seu nom: [[curi]] (Cm).
+
* Física de la partícula: en [[1910]] el Congrés de Radiologia aprovà posar el nom de [[Curie (unitat)|''Curie'' o Curi]] (Ci) a la unitat de l'activitat radioactiva (definida com l'activitat d'un gram de <sup>226</sup>Ra), encara que actualment esta ha segut reemplaçada pel [[Becquerel (unitat)|Becquerel]] (Bq), que pertany al [[Sistema Internacional]]. En honor al matrimoni Curie, l'[[element sintètic|element químic]] de la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]] en [[nombre atòmic]] 96, descobert l'any [[1944]], va rebre el seu nom: [[curi]] (Cm).
  
−
* Astronomia: en honor seu, així com el del seu espòs, rep el nom l'[[asteroide]] [[(7000) Curie]], descobert el [[6 de novembre]] de [[1939]] per [[Fernand Rigaux]], així com el [[cràter Curie (Lluna)|cràter Curie]] a la [[Lluna]] i el [[cràter Curie (Mart)|cràter Curie]] de [[Mart (planeta)|Mart]].
+
* Astronomia: en honor seu, aixina com el del seu espòs, rep el nom l'[[asteroide]] [[(7000) Curie]], descobert el [[6 de novembre]] de [[1939]] per [[Fernand Rigaux]], aixina com el [[cràter Curie (Lluna)|cràter Curie]] en la [[Lluna]] i el [[cràter Curie (Mart)|cràter Curie]] de [[Mart (planeta)|Mart]].
  
−
=== Altres ===
+
=== Atres ===
−
* Nacional: durant un període d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990|anys 90]], la seva efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.
+
* Nacional: durant un periodo d'[[hiperinflació]] en els [[anys 1990|anys 90]], la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 [[zloty]] en la seua Polònia natal.
  
−
* Biografies: existeix una pel·lícula biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].
+
* Biografies: existeix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla [[Eva Curie]] en [[1937]].
  
 
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
Llínea 114: Llínea 125:
 
* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma
 
* ''Autobiografia''. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: ''Selbstbiographie''. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma
  
−
=== Traduccions al català ===
+
=== Artículs ===
−
* {{Ref-llibre
 
−
|títol= Pierre Curie
 
−
|editorial= [[Obrador Edèndum]] i [[Publicacions URV]]
 
−
|lloc= [[Santa Coloma de Queralt]]
 
−
|any= [[2009]]
 
−
|isbn = 9788493759001
 
−
|col·lecció= Ciència i Acció; 3
 
−
}} Traducció de Berta Aymerich i Josep Batalla.
 
−
 
 
−
=== Articles ===
 
 
* ''Propriétés magnétiques des aciers trempés''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 125, S. 1165–1168, 1897; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3081&I=1165 online]
 
* ''Propriétés magnétiques des aciers trempés''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 125, S. 1165–1168, 1897; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3081&I=1165 online]
 
* ''Propriétés magnétiques des aciers trempés''. A: ''Bulletin de la Societe d'Encouragement pour l'Industrie Nationale''. Januar 1898, 5th Series, Vol. 3, S. 36–76
 
* ''Propriétés magnétiques des aciers trempés''. A: ''Bulletin de la Societe d'Encouragement pour l'Industrie Nationale''. Januar 1898, 5th Series, Vol. 3, S. 36–76
Llínea 140: Llínea 141:
 
* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]
 
* ''Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 145, S. 477–480, 1907; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3099&I=477 online]
 
* ''Action de l'émanation du radium sur les solutions de sels de cuivre''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 147, S. 345–349, 1908; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3101&I=345 online] – en Ellen Gleditsch (1879–1968)
 
* ''Action de l'émanation du radium sur les solutions de sels de cuivre''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 147, S. 345–349, 1908; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3101&I=345 online] – en Ellen Gleditsch (1879–1968)
−
* ''Sur le radium métallique''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 151, S. 523–525, 1910; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3104&I=523 online] – en André-Louis Debierne (Radi metàl·lic)
+
* ''Sur le radium métallique''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 151, S. 523–525, 1910; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3104&I=523 online] – en André-Louis Debierne (Radi metàlic)
−
* ''The radiation of radium at the temperature of liquid hydrogen''. A: ''Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen''. Band 15 II, S. 1406–1430, Amsterdam 1913 [http://www.digitallibrary.nl/proceedings/search/detail.cfm?pubid=1487&view=image&startrow=1 online] – en Heike Kamerlingh Onnes
+
* ''The radiation of radium at the temperature of liquid hydrogen''. A: ''Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie varen Wetenschappen''. Band 15 II, S. 1406–1430, Amsterdam 1913 [http://www.digitallibrary.nl/proceedings/search/detail.cfm?pubid=1487&view=image&startrow=1 online] – en Heike Kamerlingh Onnes
 
* ''Sur la vie moyenne de l'ionium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 190, S. 1289–1292, 1930; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3143&I=1291 online] – en Sonia Cotelle
 
* ''Sur la vie moyenne de l'ionium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 190, S. 1289–1292, 1930; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3143&I=1291 online] – en Sonia Cotelle
 
* ''Sur une relation entre la constante de désintégration des radioéléments émettant des rayons et leur capacité de filiation''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 191, S. 326–329, 1930; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3144&I=326 online] – en Georges Fournier
 
* ''Sur une relation entre la constante de désintégration des radioéléments émettant des rayons et leur capacité de filiation''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 191, S. 326–329, 1930; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3144&I=326 online] – en Georges Fournier
Llínea 148: Llínea 149:
 
* ''Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 194, S. 1232–1235, 1932; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3147&I=1236 online] – en Salomon Aminyu Rosenblum
 
* ''Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium''. A: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 194, S. 1232–1235, 1932; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3147&I=1236 online] – en Salomon Aminyu Rosenblum
 
* ''Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium et de ses dérivés''. In: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 196, S. 1598–1600, 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3148&I=1598&M=tdm online] – en Salomon Aminyu Rosenblum
 
* ''Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium et de ses dérivés''. In: ''Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences''. Band 196, S. 1598–1600, 1933; [http://visualiseur.bnf.fr/CadresFenetre?O=NUMM-3148&I=1598&M=tdm online] – en Salomon Aminyu Rosenblum
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Mai he cregut que per ser dòna mereixca tractes especials; de creure-ho, estaria reconeixent que soc inferior.|Marie Curie}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 153: Llínea 158:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
[[Fitxer:1911 Solvay conference.jpg|thumb|Primera edició de les [[Conferència Solvay|Conferències Solvay]], realitzada l'any [[1911]]. Es pot veure Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre [[Wilhelm Wien]] i [[Henri Poincaré]]. Dret, el quart per la dreta, hi ha [[Ernest Rutherford|Rutherford]], i el segon és [[Albert Einstein|Einstein]]; a la dreta de tot, [[Paul Langevin]].]]
+
[[Image:1911 Solvay conference.jpg|thumb|Primera edició de les [[Conferència Solvay|Conferències Solvay]], realitzada l'any [[1911]]. Es pot vore Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre [[Wilhelm Wien]] i [[Henri Poincaré]]. Dret, el quart per la dreta, hi ha [[Ernest Rutherford|Rutherford]], i el segon és [[Albert Einstein|Einstein]]; a la dreta de tot, [[Paul Langevin]].]]
 
* Robert Reid. ''Marie Curie'', Nova York, New American Library, 1974.
 
* Robert Reid. ''Marie Curie'', Nova York, New American Library, 1974.
 
* Teresa Kaczorowska. ''Córka mazowieckich równin, czyli Maria Skłodowska–Curie z Mazowsza'' (Filla de les planes masovianes: Maria Skłodowska–Curie de [[Masòvia]]), Ciechanów, 2007.
 
* Teresa Kaczorowska. ''Córka mazowieckich równin, czyli Maria Skłodowska–Curie z Mazowsza'' (Filla de les planes masovianes: Maria Skłodowska–Curie de [[Masòvia]]), Ciechanów, 2007.
Llínea 165: Llínea 170:
  
 
== Ficció ==
 
== Ficció ==
−
* {{ref-llibre |títol=The Book about Blanche and Marie |nom=Per |cognom=Olov Enquist |isbn=1-58567-668-3 |any=2006 |editorial=Overlook |lloc=New York}} Una [[novel·la]] del 2004 de [[Per Olov Enquist]] en Maria Sklodowska-Curie, el [[neuròleg]] [[Jean-Martin Charcot]], i la seva ''Salpêtrière'' "pacient Blanche" (Marie Wittman). La traducció a l'anglès va ser publicada el 2006.
+
* {{ref-llibre |títol=The Book about Blanche and Marie |nom=Per |cognom=Olov Enquist |isbn=1-58567-668-3 |any=2006 |editorial=Overlook |lloc=New York}} Una [[novel·la]] del 2004 de [[Per Olov Enquist]] en Maria Sklodowska-Curie, el [[neuròleg]] [[Jean-Martin Charcot]], i la seua ''Salpêtrière'' "pacient Blanche" (Marie Wittman). La traducció a l'anglès va ser publicada el 2006.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
 
+
{{commonscat|Marie Curie}}
−
* [http://www.aip.org/history/curie/contents.htm Long biography] a la pàgina oficial de l'American Institute of Physics.'' (Hi ha una versió més senzilla per a nens a [http://www.aip.org/history/curie/brief/index.html "Her story in brief!"].)''
+
* [http://www.aip.org/history/curie/contents.htm Long biography] a la pàgina oficial de l'American Institute of Physics.'' (Hi ha una versió més senzilla per a chiquets en [http://www.aip.org/history/curie/brief/index.html "Her story in brief!"].)''
 
* [http://www.nobelprize.org/physics/articles/curie/index.html Marie and Pierre Curie and the Discovery of Polonium and Radium] Cronologia dels premis Nobel a ''nobelprize.org''  
 
* [http://www.nobelprize.org/physics/articles/curie/index.html Marie and Pierre Curie and the Discovery of Polonium and Radium] Cronologia dels premis Nobel a ''nobelprize.org''  
 
* [http://cyberquebec.ca/_layout/?uri=http://cyberquebec.ca/curie/ Pierre Curie and Marie Sklodowska: The First Century of Their Impact on Human Knowledge]
 
* [http://cyberquebec.ca/_layout/?uri=http://cyberquebec.ca/curie/ Pierre Curie and Marie Sklodowska: The First Century of Their Impact on Human Knowledge]
Llínea 175: Llínea 180:
 
* [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1911/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1911] (en anglès)  
 
* [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1911/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1911] (en anglès)  
 
* [http://www.umcs.lublin.pl/articles.php?aid=1113 Pàgina oficial de Maria Curie Skłodowska (Universitat de Lublin, Polònia] (en anglès)
 
* [http://www.umcs.lublin.pl/articles.php?aid=1113 Pàgina oficial de Maria Curie Skłodowska (Universitat de Lublin, Polònia] (en anglès)
−
* [http://www.ptchem.lodz.pl/en/museum.html Muesu Maria Skłodowska-Curie a Varsòvia]
+
* [http://www.ptchem.lodz.pl/en/museum.html Muesu Maria Skłodowska-Curie en Varsòvia]
−
* [http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/1107.html "Mme. Curie Is Dead; Martyr to Science", obituari al ''New York Times'', 5 de juliol de 1934 ]
+
* [http://www.nytimes.com/learning/general/onthisday/bday/1107.html "Mme. Curie Is Dead; Martyr to Science", obituari al ''New York Times'', 5 de juliol de 1934]
 
* [http://photos.aip.org/ Fotos a ''AIP'']
 
* [http://photos.aip.org/ Fotos a ''AIP'']
 +
{{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Persones de Varsòvia]]
 
[[Categoria:Persones de Varsòvia]]
 +
[[Categoria:Premi Nobel]]
 +
[[Categoria:Químics]]
 
[[Categoria:Químics polonesos]]
 
[[Categoria:Químics polonesos]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Química]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Química]]
 +
[[Categoria:Físics]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Física]]
 
[[Categoria:Premis Nobel de Física]]
 
[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències]]
 
[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències]]

Última revisió del 18:16 14 jul 2024

Maria Skłodowska
Marie Curie
Marie Curie
Nacionalitat: Polaca
Ocupació: Física i química.
Naiximent: 7 de novembre de 1867
Lloc de naiximent: Varsòvia, Polònia
Defunció: 4 de juliol de 1934
Lloc de defunció: Sallanches, França

Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia, 7 de novembre de 1867 - † Sallanches, França, 4 de juliol de 1934) fon una física i química polaca, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fon la primera en amprar el terme radioactivitat.[1]

Va rebre el Premi Nobel de Física en l'any 1903, junt en el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. En l'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.[2]

Marie va ser nacionalisada francesa i fon una ciutadana activament lleal al seu nou país, pero mai va perdre el seu sentit d'identitat polonés. El primer element químic que ella va descobrir, en 1898, la nomenà poloni com a homenage al seu país d'orige.[3]

Família i primers anys[editar | editar còdic]

Władysław Skłodowski en les seues filles (d'esquerra a dreta) Maria, Bronisława i Helena.
Casa a on va nàixer Maria Skłodowska, en ulica Freta, en el barri de laCiutat Nova de Varsòvia.

Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia, la capital de Polònia. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia (1862), Józef (1863), Bronislawa (1865), Helena (1866) i, finalment, ella, Maria (1867). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en Lublin a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, Boleslau Prus.[4] El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos gimnasis per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia tuberculosis i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de tifus. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;[5] segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el catolicisme i es fera agnòstica.[6][7]

Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.

Posteriorment va assistir a un gymnasium o institut de secundària femení, a on es va graduar el 12 de juny de 1883. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el rus, el polonès, l'alemany i el francès.

En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per Rússia que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.[8]

Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus bens i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.[9]

El pacte en Bronisława[editar | editar còdic]

Maria va arribar a un acort en la seua germana Bronisława, que consistia en el fet que Maria li donaria ajuda econòmica durant els estudis mèdics de Bronisława en París, a canvi d'un ajuda semblant pero a la inversa, dos anys despuix.[10] Per este motiu, va posar-se a treballar com a institutriu. En primer lloc en la família d'un advocat en Cracòvia; despuix, durant dos anys en Ciechanów en una família d'un terratinent, els Zorawski, parents del seu pare. Mentres treballava per a la família d'este, ella es va enamorar del seu fill, Kazimierz Zorawski (un futur eminent matemàtic polonés), que este correspongué. Els seus pares, pero, varen rebujar la idea de que el seu fill es casara en una parent pobre, i Kazimierz fon incapaç d'oposar-se a ells. Maria va perdre el treball d'institutriu.[11] Va trobar un atra treball en la família Fuchs, en Sopot, en la costa de la mar Bàltica, a on passà l'any següent alhora que ajudava econòmicament a la seua germana.

El Muzeum Przemysłu i Rolnictwa, en l'avinguda Krakowskie Przedmiescie núm. 66, prop del núcleu antic de Varsòvia. Va ser en el laboratori d'este edifici en el que Maria féu el seu primer treball científic, en els anys 1890 i 1891.

A principis de l'any 1890, Bronisława, que uns mesos abans es casà en Kazimierz Dluski, va convidar Maria a unir-se a ells en París. Maria es va negar perqué no podia pagar la matrícula de l'universitat i, ademés, seguia esperant poder casar-se en Kazimierz Zorawski. Va tornar a casa del seu pare, en qui va romandre fins a l'autumne de 1891, tutorisant i estudiant en la clandestina Uniwersytet Latający (Universitat Flotant), i va començar la seua formació en la pràctica científica en un laboratori del Museu de l'Indústria i Agricultura (Muzeum Przemysłu i Rolnictwa) dirigit pel seu cosí Józef Boguski, que havia estat ajudant el gran químic rus Dimitri Mendeleiev, en Sant Petersburc.[12]

En octubre de 1891, davant la insistència de la seua germana i despuix de rebre una carta de Zorawski en la que li notificava que trencava definitivament la relació en ella, va decidir anar a França.[5] La ruptura de Maria en Zorawski va ser tràgica per als dos. Zorawski, pronte va obtindre un doctorat i desenrollà una carrera acadèmica com a matemàtic molt brillant, convertint-se primer en professor i posteriorment en el rector de la Universitat de Cracòvia i president de la Societat d'Aprenentage de Varsòvia. Més tart, ya de gran, quan era professor de matemàtiques en la Politechnika Warszawska (Universitat Politècnica de Varsòvia), s'asseia de manera contemplativa davant l'estàtua de Maria Sklodowska.[13] Maria, en París, temporalment va trobar refugi en casa de la seua germana i el seu cunyat abans de llogar unes velles golfes;[14] allà va continuar en els seus estudis de física, química i matemàtiques en la Sorbona, la gran universitat de París.

Estudiant en la Sorbona[editar | editar còdic]

En l'any 1891, Maria es matriculà en la Facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Universitat de la Sorbona, i a partir d'este moment, es féu nomenar Marie Sklodowska. Encara que tenia una sòlida base cultural adquirida de forma autodidacta, va tindre que esforçar-se per a millorar els seus coneixements de francès, matemàtiques i física, per estar al nivell dels seus companyers. Estudiava durant el dia, i fea tutories per la nit, guanyant a soles lo suficient per a viure. En l'any 1893 es llicencià en física, en el primer lloc de la seua promoció; poc despuix va començar a treballar en un laboratori industrial en Lippman. Mentrestant, va continuar estudiant en la Sorbona, i en 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, en el número dos de la seua promoció. Per a finançar-se els estudis de matemàtiques, acceptà una beca de la Fundació Alexandròvich, que li fon otorgada gràcies a Jadwiga Dydyńska, una coneguda. Els diners de la beca, 600 rubles, varen ser restituïts per Marie més tart.

Pierre Curie

En el mateix any 1894, Pierre Curie va entrar en la seua vida. Era professor seu en l'Escola de Física i Química (l'"École Supérieure de Physique et de Chimie Industrielles de la Ville de Paris" (ESPCI). Marie havia iniciat la carrera científica en París investigant les propietats magnètiques de diversos acers; i va ser l'interés mutu que tenien Marie i Pierre pel magnetisme lo que va contribuir a acostar-los.[15]

La seua partida en l'estiu següent cap a Varsòvia a soles enfortí els seus sentiments mutus. Marie encara tenia l'esperança que podria tornar a Polònia i treballar en el seu camp d'estudi. Encara que se li va negar un lloc en l'Universitat de Cracòvia simplement perqué era una dòna[16] va tornar a París. Un any despuix, el 26 juliol de 1895, Marie es va casar en Pierre Curie, en un matrimoni senzill en el qual varen rebre alguns diners d'amics i familiars. En estos obsequis els novis compraren dos bicicletes i passaren tot l'estiu viajant per França, estajant-se en fondes i menjant poc.

Posteriorment, els dos físics en prou faenes eixien del seu laboratori, engrescats en les seues investigacions. Les úniques aficions, compartides, eren fer llargues passejades en bicicleta i els viages a l'estranger, que els varen unir encara més. Marie havia trobat un nou amor, un soci i colaborador científic de qui podria deprendre.[16] En 1895, varen descobrir els raigs X i en 1896 descobriren la radioactivitat natural. Marie fon animada per Pierre perqué realisara la seua tesi doctoral basant-se en este últim descobriment.

El matrimoni duraria, fins a la tràgica mort de Pierre, un total d'onze anys. Marie i Pierre varen tindre una filla a la que nomenaren Irène. Anys despuix, l'1 de novembre de 1914, Irène començaria a ajudar-la en les investigacions.

El doctorat i els nous elements[editar | editar còdic]

Despuix d'una doble titulació, el següent repte era l'obtenció del doctorat. Fins aquell moment, l'única dòna que havia conseguit doctorar-se era l'alemanya Elsa Neumann.

Retrat de Marie en 1903

El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic Henri Becquerel. En l'any 1896, Becquerel va descobrir que les sals d'urani emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la fosforescència, no depenen d'una font externa d'energia, sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels raigs X per part del físic Wilhelm Röntgen. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani.

Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'electroscopi, un aparell per mesurar les corrents elèctrics molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.[17] El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les molècules, sinó que havia de provindre del propi àtom. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.[18]

En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la pechblenda i la torbernita. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.[19] Reid, en la seua biografia, afirma:

Pierre i Marie Curie en el seu laboratori de París, una miqueta abans de 1907
La idea era la seua, ningú la va ajudar a formular-la, i encara que ella ho va consultar al seu marit per a la seua opinió, es va establir clarament que era la propietària de la mateixa. Este fet, més tart, queda registrat en dos ocasions en la seua biografia, que va consultar al seu marit per assegurar que no hi havia cap possible ambigüitat. És probable que ya en esta primerenca etapa de la seua carrera [ella] es va adonar que ... a molts científics els resulta difícil creure que una dòna poguera ser capaç d'una obra original com en la qué ella estava involucrada.
R. Reid, Marie Curie, p. 64.

En la seua investigació sistemàtica d'atres substàncies ademés de les sals d'urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l'element tori era, igualment, radioactiu. Era molt conscient de l'importància de publicar els seus descobriments en rapidea i per tant n'establí la seua prioritat. Curie va escollir la via ràpida de la publicació. El seu paper, donant una breu i simple explicació del seu treball, va ser presentat per a l'Acadèmia de Ciències el 12 d'abril de 1898, pel seu antic professor, Gabriel Lippmann.[20]

Encara aixina, igual que Silvanus Thompson havia segut criticat durament per Becquerel per l'atribució de descobriments, Marie Curie va ser qüestionada en la cursa per explicar la seua descoberta que el tori emet raigs de la mateixa manera com l'urani. Dos mesos abans, Gerhard Schmidt havia publicat la seua pròpia conclusió en Berlín.[21][22]

Ningú més en el món de la física, es va donar conte de lo que Curie havia descrit en una frase dels seus apunts, en la que observava com era superior l'activitat de la pechblenda i la chalcolita en comparació en la de l'urani mateix. Dia: El fet és molt notable, i porta a la creença que estos minerals poden contindre un element que és molt més actiu que l'urani. Més tart, recordà com sentia "un desig apassionat de verificar esta hipòtesis, lo més ràpidament possible".[23] Pierre Curie estava segur que lo que havien descobert no era un efecte espuri. Ell estava tan intrigat que va decidir abandonar momentàneament el seu treball en els cristalls i es va unir a la investigació de Marie. El 14 d'abril de 1898, en optimisme, pesaren una mostra de 100 grams de pechblenda i terra. No eren conscients de que lo que estaven buscant estava present en cantitats tan chicotetes que en el temps haurien de processar tones de mineral.[23] thumb|Pierre, Irene i Marie Curie En juliol de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "poloni", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El 26 de decembre de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "radi" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.

La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al bismut i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el bari, i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtingut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.[24]

El matrimoni Curie va mamprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una tonellada de pechblenda, en l'any 1902, varen separar una desena part d'un gram de clorur de radi. En 1910, Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en 1906, va aïllar el radi pur.[25]

En una decisió inusual, Marie Sklodowska-Curie, de manera deliberada, es va abstindre de patentar el procés d'aïllament del radi perqué la comunitat científica poguera investigar sense obstaculs.[26] D'atra banda, com que no tenien encara un bon coneiximent dels efectes nocius de l'exposició a la radiació quan es treballa en substàncies radioactives sense una protecció adequada, Marie i el seu marit no tenien consciència del preu que es paga per este tipo d'investigació.[16]

El 25 de juny de 1903, baix la supervisió d'Henri Becquerel, Marie va publicar la seua tesi doctoral, en el títul Investigacions sobre les substàncies radioactives. Va defendre la tesis davant d'un tribunal presidit pel físic Gabriel Lippmann i va obtindre el títul de doctora per la Universitat de la Sorbona de París en la menció cum laude.[27]

Estudi de la radioactivitat[editar | editar còdic]

En el seu marit varen estudiar els materials radioactius i en particular la uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extraia d'ella. L'explicació llògica va ser supondre que la uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Despuix de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, varen aïllar dos nous elements químics. El primer el varen batejar en el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'atre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat. En una actitut desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruage en els carrers de París. Encara que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys despuix de l'última dona que la va assumir.

Darrers anys[editar | editar còdic]

Setena Conferència Solvay de 1933. Podem vore a Marie Curie asseguda la cinquena per l'esquerra (al centre de la image) entre A. Joffe i Paul Langevin

Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el físic Paul Langevin, que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints xenòfobs.[28]

Durant la Primera Guerra Mundial Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any 1921 va publicar un llibre (La radiologie et la guerre), va visitar els Estats Units, a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assaltada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any 1935, juntament en el seu espós Frédéric Joliot-Curie. El 21 d'abril de 1995 les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al Panteó de París juntament en els del seu espós.

Reconeixements[editar | editar còdic]

Plantilla:Nobel

Documents dels premis Nobel conseguits per Marie Curie el 1911

Premis Nobel[editar | editar còdic]

En l'any 1903 fon guardonada en el Premi Nobel de Física, en Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris servicis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

En l'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus servicis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalea i compostos d'estos elements.

Fon la primera persona a la qual se li varen concedir dos Premis Nobel en dos categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling (Premi Nobel de Quimica en l'any 1954 i Premi Nobel de la Pau en l'any 1962).

Comunitat científica[editar | editar còdic]

Atres[editar | editar còdic]

  • Nacional: durant un periodo d'hiperinflació en els anys 90, la seua efígie estava impresa en els billets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.
  • Biografies: existeix una película biogràfica sobre ella i una biografia, escrita per la seua filla Eva Curie en 1937.

Publicacions[editar | editar còdic]

Llibres[editar | editar còdic]

  • Recherches sur les substances radioactives. Gauthier-Villars: Paris 1903; online (deutsche Ausgabe: Untersuchungen über die radioaktiven Substanzen. Vieweg und Sohn: Braunschweig 1903, übersetzt von Walter Kaufmann; online)
  • Traité de Radioactivité. 2 Bände, Gauthier-Villars: Paris 1910 (deutsche Ausgabe: Die Radioaktivität. Akademische Verlagsgesellschaft: Leipzig 1911–1912, übersetzt von B. Finkelstein)
  • La Radiologie et la Guerre. Félix Alcan: París 1921; online
  • Pierre Curie. Traduïda a l'anglès per Charlotte i Vernon Kellogg. Macmillan Co.: Nova York 1923; edició en francès online
  • L'Isotopie et les éléments isotopes. Albert Blanchard: Paris 1924
  • Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire, Hermann & Cie: París 1933; online
  • Radioactivité. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
  • Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): Prace Marii Sklodowskiej-Curie. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polonès i francès)
  • Autobiografia. Panstwowe Wydawnictwo Naukowe: Warschau 1959 (edició en alemany: Selbstbiographie. B. G. Teubner, Leipzig: 1962) – pòstuma

Artículs[editar | editar còdic]

  • Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 125, S. 1165–1168, 1897; online
  • Propriétés magnétiques des aciers trempés. A: Bulletin de la Societe d'Encouragement pour l'Industrie Nationale. Januar 1898, 5th Series, Vol. 3, S. 36–76
  • Rayons émis par les compongués de l'uranium et du thorium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 126, S. 1101–1103, 1898; online
  • Sur une substance nouvelle radio-active, contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 175–178, 1898; online – en Pierre (Entdeckung von Polonium)
  • Sur une nouvelle substance fortement radio-active contenue dans la pechblende. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 127, S. 1215–1217, 1898; online, en Pierre i Gustave Bémont, presentada per Henri Becquerel (Descobriment del radi)
  • Sur la radio-activité provoquée par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 714–716, 1899; online
  • Effets chimiques produits par les rayons de Becquerel. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 129, S. 823–825, 1899; online
  • Sur la charge électrique des rayons déviables du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 130, S. 647–650, 1900; online
  • Les nouvelles substances radioactives et les rayons qu'elles emettent. A: Rapports présentés au congrès International de Physique réuni à Paris en 1900 sous les auspices de La Société Française de Physique. Gauthier-Villars, París 1900, Band 3, S. 79–114 (en Pierre).
  • Sur les corps radioactifs. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 134, S. 85–87, 1902; online
  • Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 135, S. 161–163, 1902; online – presentada per Eleuthère Mascart (El pes atòmic del radi 225 +/- 1)
  • Sur la diminution de la radioactivité du polonium avec le temps. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 142, S. 273–276, 1906; online – presentada per Pierre Curie (La vida mitjana del poloni)
  • Sur le poids atomique du radium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 422–425, 1907; online (Atomgewicht von Radium 226,45)
  • Action de la pesanteur sur le dépôt de la radioactivité induite. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 145, S. 477–480, 1907; online
  • Action de l'émanation du radium sur les solutions de sels de cuivre. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 147, S. 345–349, 1908; online – en Ellen Gleditsch (1879–1968)
  • Sur le radium métallique. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 151, S. 523–525, 1910; online – en André-Louis Debierne (Radi metàlic)
  • The radiation of radium at the temperature of liquid hydrogen. A: Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie varen Wetenschappen. Band 15 II, S. 1406–1430, Amsterdam 1913 online – en Heike Kamerlingh Onnes
  • Sur la vie moyenne de l'ionium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 190, S. 1289–1292, 1930; online – en Sonia Cotelle
  • Sur une relation entre la constante de désintégration des radioéléments émettant des rayons et leur capacité de filiation. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 326–329, 1930; online – en Georges Fournier
  • Sur la relation entre l'émission de rayons de long parcours et de rayons. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 191, S. 1055–1058, 1930; online
  • Spectre magnétique des rayons du dépôt actif de l'actinon. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 193, S. 33–35, 1931; online – Salomon Aminyu Rosenblum (1896–1959)
  • Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium. A: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 194, S. 1232–1235, 1932; online – en Salomon Aminyu Rosenblum
  • Sur la structure fine du spectre magnétique des rayons du radioactinium et de ses dérivés. In: Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences. Band 196, S. 1598–1600, 1933; online – en Salomon Aminyu Rosenblum

Cites[editar | editar còdic]

Mai he cregut que per ser dòna mereixca tractes especials; de creure-ho, estaria reconeixent que soc inferior.
Marie Curie

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 184.
  2. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada nobelprize
  3. ↑ K. Kabzinska. "Chemical and Polish Aspects of Polonium and Radium Discovery". Przemysł chemiczny K tal Mark (The Chemical Industry), 77: 104–7, 1998.
  4. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 12.
  5. ↑ 5,0 5,1 Eve Curie. Marie Curie.
  6. ↑ (1974) , Collins, pp. 19. ISBN 0-00-211539-5.
  7. ↑ "De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que Thomas Henry Huxley acabava d'inventar una paraula: agnosticisme"
  8. ↑ Wojciech A. Wierzewski, "Mazowiecki korzenie Marii" ( "Maria's Mazowsze Roots"), p. 16.
  9. ↑ Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Maria's Mazowsze Roots") Gwiazda Polarna (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.
  10. ↑ Marie Curie. Autobiography.
  11. ↑ Susan Quinn. Marie Curie: A Life.
  12. ↑ Un atre dels professors de Maria al Museu, Napoleon Milic, havia estat alumne de Robert Bunsen. Vegeu Robert Reid. Marie Curie, p. 23–24.
  13. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 24.
  14. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 32.
  15. ↑ L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, vol. 8, p. 331.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Wierzewski, p. 17.
  17. ↑ Plantilla:Ref-publicació
  18. ↑ Robert Reid. Marie Curie, p. 61–63.
  19. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 63–64.
  20. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 64–65.
  21. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 65.
  22. ↑ Este descobriments múltiples independents, de fet, sembla que són una regla més habitual de lo que es pot supondre tant en ciència com en tecnologia.
  23. ↑ 23,0 23,1 Robert Reid. Marie Curie, p. 65.
  24. ↑ L. Pearce Williams, p. 331–332.
  25. ↑ L. Pearce Williams, p. 332.
  26. ↑ Robert Reid, Marie Curie, p. 265.
  27. ↑ Plantilla:Ref-publicació
  28. ↑ MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». Sàpiens [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014

Bibliografia[editar | editar còdic]

Primera edició de les Conferències Solvay, realitzada l'any 1911. Es pot vore Marie Curie en primer terme, la segona per la dreta dels científics presents asseguts situada entre Wilhelm Wien i Henri Poincaré. Dret, el quart per la dreta, hi ha Rutherford, i el segon és Einstein; a la dreta de tot, Paul Langevin.
  • Robert Reid. Marie Curie, Nova York, New American Library, 1974.
  • Teresa Kaczorowska. Córka mazowieckich równin, czyli Maria Skłodowska–Curie z Mazowsza (Filla de les planes masovianes: Maria Skłodowska–Curie de Masòvia), Ciechanów, 2007.
  • Wojciech A. Wierzewski. "Mazowieckie korzenie Marii" ("Les arrels masovianes de Maria"), Gwiazda Polarna (L'estrella Polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de juny de 2008, p. 16–17.
  • L. Pearce Williams. "Curie, Pierre and Marie," Encyclopedia Americana, Danbury, Connecticut, Grolier, Inc., 1986, vol. 8, p. 331–32.
  • Barbara Goldsmith. Obsessive Genius: The Inner World of Marie Curie, Nova York, W.W. Norton, 2005, ISBN 0-393-05137-4.
  • Naomi Pasachoff. Marie Curie and the Science of Radioactivity, Nova York, Oxford University Press, 1996, ISBN 0-19-509214-7.
  • Eve Curie. Madame Curie: A Biography, traducció a l'anglès de Vincent Sheean, Da Capo Press, 2001, ISBN 0-306-81038-7.
  • Susan Quinn. Marie Curie: A Life, New York, Simon and Schuster, 1995, ISBN 0-671-67542-7.
  • Françoise Giroud. Marie Curie: A Life, traducció a l'anglès de Lydia Davis, Holmes & Meier, 1986, ASIN B000TOOU7Q.

Ficció[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

v · d · eLlorejats en el Premi Nobel de Física
1901-1925
1901: Röntgen - 02: Lorentz - Zeeman - 03: Becquerel - P.Curie - M.Curie - 04: Strutt - 05: Lenard - 06: Thomson - 07: Michelson - 08: Lippmann - 09: Marconi - Braun - 10: van der Waals - 11: Wien - 12: Dalén - 13: Kamerlingh Onnes - 14: von Laue - 15: W.L.Bragg - W.H.Bragg - 17: Barkla - 18: Planck - 19: Stark - 20: Guillaume - 21: Einstein - 22: N.Bohr - 23: Millikan - 24: Siegbahn - 25: Franck - Hertz
Nobel prize medal.svg
1926-1950
1926: Perrin - 27: Compton - Wilson - 28: Richardson - 29: de Broglie - 30: Raman - 32: Heisenberg - 33: Schrödinger - Dirac - 35: Chadwick - 36: Hess - Anderson - 37: Davisson - Thomson - 38: Fermi - 39: Lawrence - 43: Stern - 44: Rabi - 45: Pauli - 46: Bridgman - 47: Appleton - 48: Blackett - 49: Yukawa - 50: Powell
1951-1975
1951: Cockcroft - Walton - 52: Bloch - Purcell - 53: Zernike - 54: Born - Bothe - 55: Lamb - Kusch - 56: Shockley - Bardeen - Brattain - 57: Yang - T.D.Lee - 58: Cherenkov - Frank - Tamm - 59: Segrè - Chamberlain - 60: Glaser - 61: Hofstadter - Mössbauer - 62: Landau - 63: Wigner - Goeppert‑Mayer - Jensen - 64: Townes - Basov - Prokhorov - 65: Tomonaga - Schwinger - Feynman - 66: Kastler - 67: Bethe - 68: Alvarez - 69: Gell‑Mann - 70: Alfvén - Néel - 71: Gabor - 72: Bardeen - Cooper - Schrieffer - 73: Esaki - Giaever - Josephson - 74: Ryle - Hewish - 75: A.Bohr - Mottelson - Rainwater -
1976-2000
2001-Present
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Marie_Curie&oldid=336029»