Diferència entre les revisions de "Senyera (Ribera Alta)"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 52 edicions intermiges d'10 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]] | + | [[Archiu:Senyera enero 2016 11.JPG|thumb|350px|Senyera]] |
| + | '''Senyera''' (en [[castellà]] ''Señera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que | + | Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca). |
| + | |||
| + | Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera. | ||
Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits. | Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits. | ||
| − | S'accedix a esta població des de de | + | S'accedix a esta població des de de [[Valéncia]] a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564. |
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases. | ||
| + | |||
| + | == Administració == | ||
| + | {{Alcaldes Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = Eliseo Tomás Escuriet | ||
| + | | Partit_1 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_2 = Eliseo Tomás Escuriet | ||
| + | | Partit_2 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Juan Mario Ferrandis Climent | ||
| + | | Partit_3 = Independent, AESI | ||
| + | | Alcalde_4 = Miguel Ángel Tomás | ||
| + | Juan Mario Ferrandis Climent | ||
| + | | Partit_4 = Independent, GIS | ||
| + | [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Juan Mario Ferrandis Climent | ||
| + | | Partit_5 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Juan Mario Ferrandis Climent | ||
| + | | Partit_6 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Ramiro Climent Espí | ||
| + | | Partit_7 = [[PSOE]]-[[BLOC]] | ||
| + | | Alcalde_8 = Ramiro Climent Espí | ||
| + | | Partit_8 = [[PSOE]]-[[BLOC]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Pilar Alandes Grimaltos | ||
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Pau Mascarós Alandes | ||
| + | Francisca Maria Momparler Orta | ||
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
| + | [[PSPV]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Francisca Maria Momparler Orta | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Francisca Maria Momparler Orta | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV]] | ||
| − | + | }} | |
| − | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 1.122 habitants. | |
| − | |||
| − | ! | + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
| − | | align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] |
| + | |- | ||
| + | | align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143 || align=center| 1.132 || align=center| 1.122 | ||
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres. | + | La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. |
| + | |||
| + | La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. | ||
| + | |||
| + | Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres. | ||
| + | |||
| + | == Edificis == | ||
| + | [[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Ana]] | ||
| + | |||
| + | Els principal edificis de la població de Senyera són: | ||
| + | |||
| + | * Iglésia de [[Santa Ana]], del [[sigle XVIII]]. | ||
| + | |||
| + | * Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble. | ||
| − | + | * Piscina Municipal. | |
| − | * | ||
| − | |||
| − | |||
== Festes == | == Festes == | ||
| − | El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el | + | El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. |
| − | + | En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que es celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost. | |
| − | |||
| + | == Personages ilustres == | ||
| + | * [[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Senyera INE. Població de Senyera] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Senyera (Ribera Alta)}} | |
| − | * [ | + | |
| − | + | * [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística] | |
| + | {{Municipis de La Ribera Alta}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 12:50 6 dec 2024
Senyera (en castellà Señera), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.
Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.
Història[editar | editar còdic]
Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Eliseo Tomás Escuriet | PSOE |
| 1983 - 1987 | Eliseo Tomás Escuriet | PSOE |
| 1987 - 1991 | Juan Mario Ferrandis Climent | Independent, AESI |
| 1991 - 1995 | Miguel Ángel Tomás
Juan Mario Ferrandis Climent |
Independent, GIS |
| 1995 - 1999 | Juan Mario Ferrandis Climent | PSOE |
| 1999 - 2003 | Juan Mario Ferrandis Climent | PSOE |
| 2003 - 2007 | Ramiro Climent Espí | PSOE-BLOC |
| 2007 - 2011 | Ramiro Climent Espí | PSOE-BLOC |
| 2011 - 2015 | Pilar Alandes Grimaltos | PPCV |
| 2015 - 2019 | Pau Mascarós Alandes
Francisca Maria Momparler Orta |
Compromís |
| 2019 - 2023 | Francisca Maria Momparler Orta | PSPV |
| 2023 | Francisca Maria Momparler Orta | PSPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 1.122 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2010 | 2018 | 2021 | 2023 | ||||||
| 831 | 834 | 838 | 885 | 920 | 937 | 952 | 1.038 | 1.080 | 1.141 | 1.200 | 1.143 | 1.132 | 1.122 | ||||||
Economia[editar | editar còdic]
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.
La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.
Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.
Edificis[editar | editar còdic]
Els principal edificis de la població de Senyera són:
- Iglésia de Santa Ana, del sigle XVIII.
- Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
- Piscina Municipal.
Festes[editar | editar còdic]
El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.
En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que es celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.
Personages ilustres[editar | editar còdic]
- Antonio Escuriet San Pedro (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys 1930 i 1942.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Senyera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Senyera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Senyera (Ribera Alta).
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |