Diferència entre les revisions de "Pedro J. Ramírez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Pedro José Ramírez Codina''', conegut per '''Pedro J. Ramírez''' ([[Logronyo]], [[26 de març]] de [[1952]]), és un periodiste espanyol, actual director del diari digital ''[[El Español]]'' i anteriorment fon director del periòdics ''[[El Mundo]]''​ i ''[[Diario 16]]''.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Pedro José Ramírez Codina
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Periodiste i escritor.
 +
| data_naix = [[26 de març]] de [[1952]]
 +
| lloc_naix = [[Logronyo]], [[La Rioja]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 +
'''Pedro José Ramírez Codina''', conegut per '''Pedro J. Ramírez''' ([[Logronyo]], [[26 de març]] de [[1952]]), és un periodiste i escritor espanyol, actual director del diari digital ''[[El Español]]'' i anteriorment fon director del periòdics ''[[El Mundo]]''​ i ''[[Diario 16]]''.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 8: Llínea 19:
  
 
Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal ''[[La Actualidad Española]]'', a on treballa entre [[1974]] i [[1975]]. Posteriorment, entre [[1975]] i [[1980]] treballa en el periòdic ''[[ABC]]'' i el 17 de juny de [[1980]] en vintihuit anys, és nomenat director de ''[[Diario 16]]'', que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.
 
Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal ''[[La Actualidad Española]]'', a on treballa entre [[1974]] i [[1975]]. Posteriorment, entre [[1975]] i [[1980]] treballa en el periòdic ''[[ABC]]'' i el 17 de juny de [[1980]] en vintihuit anys, és nomenat director de ''[[Diario 16]]'', que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.
 +
 +
==== ''Diario 16'' ====
  
 
En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada.
 
En l'any [[1986]] fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'[[Institut Internacional de Prensa]] (IPI) i en setembre de [[1988]] fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de [[1989]] cessà del seu càrrec de director de ''Diario 16'', segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el [[GAL|grup terroriste GAL]] i el Govern de [[Felipe González]], que finalment quedaria provada.
  
−
(Secció per completar)
+
La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] el 4 d'octubre de [[1993]], li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], que el 14 d'octubre de [[1998]] que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste.
 +
 
 +
==== ''El Mundo'' ====
 +
 
 +
El 23 d'octubre de [[1989]], sèt mesos despuix de ser destituït de ''Diario 16'', fundà junt a [[Alfonso de Salas]], [[Balbino Fraga]] i [[Juan González]] el diari ''El Mundo del Siglo XXI'', que es definia com de tendència lliberal, i que una década despuix es convertiria en un dels diaris de major tirada d'Espanya.
 +
 
 +
Durant la década de [[1990]], ''El Mundo'' destacà per les seues investigacions sobre els escàndals de corrupció dels successius governs socialistes i també, especialment, per les seues revelacions exclusives sobre els [[Grups Antiterroristes de Lliberació]] (GAL), en el que es demostrà judicialment que funcionaris del govern espanyol havien organisat un grup terroriste per a assessinar a membres d'[[ETA]].
 +
 
 +
El 20 de juny de [[2002]] els principals sindicats convoquen una folga general que és secundada per bona part de la plantilla de ''El Mundo'', i s'organisen piquets que es varen concentrar en l'entorn de la rotativa situada en [[Torrejón de Ardoz]], tractant d'impedir el repartiment de la tirada. L'eixida dels eixemplars es va realisar gràcies a furgonetes policials que varen traslladar els paquets a un punt de distribució segur.
 +
 
 +
Est event donà lloc a una denúncia interposta per Francisco Frechoso (redactor cap de tancament del diari ''El Mundo''), un dels redactors que varen secundar la folga i que el 21 de juny participà en un programa de tertúlies ("La mirada crítica") durant el qual afirmà que el periòdic havia desinformat sobre l'incidència de la folga en la redacció, criticant que la policia haguera traslladat els eixemplars del periòdic a un punt de distribució segur pels piquets existents en la porta de la rotativa. Açò donà lloc a que se li denegara per part de la direcció de ''El Mundo'', l'assistència a dita tertúlia en el futur, alegant com a raó que «es velarà per l'aplicació del criteri ya vigent de que cap treballador deu aprofitar la seua presència en atres mijos per a lesionar els interessos del seu propi periòdic», la qual cosa originà la denúncia de Francisco Frechoso. La sentència emesa el 26 de maig de [[2003]] fon contrària a Francisco Frechoso, qui elevà un recurs de súplica que també pergué, el 28 de decembre de [[2004]]. Finalment, el 21 de maig de [[2007]] i com a resultat d'un recurs d'ampar, el Tribunal Constitucional dictà sentència a favor de Frechoso, reconeixent el seu dret a la [[llibertat d'expressió]].
 +
 
 +
Des d'eixe any [[2004]] fins a [[2014]], fon molt beligerant contra la versió oficial dels [[Atentats de l'11 de març de 2004|atentats yihadistes de l'11 M]], desenrollant i recolzant les [[teories de la conspiració del 11M]], a pesar de que en el seu mateix periòdic ''El Mundo'', el 12 de març de 2004, un dia despuix dels atentats [[Yihadisme|yihadistes]], publicà la notícia de la reivindicació per [[Al Quaeda]] de l'autoria de l'atentat. També, ''El Mundo'' publicà el 19 d'octubre de [[2003]] l'amenaça directa i personal de [[Bin Laden]] a Espanya. També era coneguda en els àmbits periodístics la certera nota informativa del [[Centre Nacional d'Inteligència]] (CNI) de 6 de novembre de 2003 (Document C/ 15697) en la que alertava d'atentats yihadistes en Espanya.
 +
 
 +
En motiu de la publicació del llibre ''Titadyn'', el 2 de juny de 2009 (cinc anys despuix dels atentats i en sentències de l'Audiència Nacional (2007) i Tribunal Suprem (2008) publicades), emulant la missiva que [[Emile Zola]] publicà en [[1898]], escriu un artícul titulat «Yo acuse (Espanya 2009)», en el que acusa a juges, fiscals, policies i guàrdies civils d'ocultar i manipular proves. En est artícul i en la presentació del llibre, junt a [[Casimiro García Abadillo]], tracta de justificar que en els atentats dels trens de rodalies els autors havien utilisat dinamita Titadyn (dinamita utilisada per ETA). A la presentació de dit llibre solament varen acodir els dirigents del PP: [[María Dolores de Cospedal]] (secretària general) i [[Jorge Moragas]] (membre del comité eixecutiu) que en [[2009]] encara no havien segut capaços de desconectar en les teories de la conspiració del 11M.
 +
 
 +
El juge Bermúdez, president de la Sala que dictà sentència, posà en evidència la ridiculea de les "teories de la conspiració de l'11-M".
 +
 
 +
En juliol de [[2005]] es va obrir una causa contra ell per negar-se a entregar al juge Juan del Olmo la còpia del sumari del juí pels atentats de l'11 de març de 2004 que obrava en el seu poder. El 13 de setembre del mateix any, la causa fon archivada segons l'artícul 20 de la Constitució que, establint el dret a informar lliurement, ampara l'actitut del periodiste.
 +
 
 +
En l'estiu de 2005, una manifestació encapçalada pel diputat d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) [[Joan Puig]] entrà en una piscina de la seua propietat, protestant per la construcció de la mateixa en terrenys públics contravenint la [[Llei de Costes]]. Este succés i la manera de portar-ho a terme (el diputat es va banyar en la piscina en el carnet de diputat en la boca) varen tindre una àmplia repercussió mediàtica, situant de nou a Pedro J. Ramírez en el centre de la polèmica.
 +
 
 +
A partir de setembre de [[2010]] comença a presentar el programa de televisió "La vuelta al mundo" en [[VEO7]]. Aixina mateix, fon contertuli habitual de distints programes de televisió com el programa matinal diari de la [[COPE]], "Así son las mañanas", dirigit i presentat per [[Ernesto Sáenz de Buruaga]] i el programa semanal de [[Televisió Espanyola]], "59 segundos".
 +
 
 +
En els seus últims anys com a director promogué el llançament de Orbyt, una plataforma digital de continguts de pagament, i ''El Mundo de La Tarde'', un diari digital vespertí. També mantingué el seu perfil d'investigació de casos de corrupció, com la presunta finançació illegal del [[Partit Popular]] o el [[Cas Nóos]], que afectava a l'Infanta Cristina.
 +
 
 +
El 30 de giner de [[2014]] fon cessat com a director de ''El Mundo'', passant a ser un colaborador del periòdic. Fon succeït en la direcció per [[Casimiro García-Abadillo]]. Pedro J. Ramírez es va mostrar crític en la seua cessació, aplegant a afirmar que la seua eixida del periòdic es devia a «pressions dels poders», «despuix d'una brutal campanya del govern».
 +
 
 +
El [[2019]], [[David Jiménez]], director de ''El Mundo'' (maig de 2015-maig de 2016), publicà el llibre ''El Director'', a on critica obertament la posició del periòdic ''El Mundo'' a l'hora de crear i desenrollar les "teories de la conspiració de l'11 M". En les pàgines 63 i 64, aludix expressament a la postura radical i inconcebible mantinguda per Pedro J Ramírez, censurant a qui no compartia les seues teories.
 +
 
 +
==== ''El Español'' ====
 +
 
 +
Des de la seua fundació en octubre de [[2015]], Pedro J. Ramírez dirigix ''El Español'', que ha sumat aliances en mijos com ''Diario de Avisos'', ''Navarra.com'' i ''[[Crónica Global]]''.
 +
 
 +
== Premis i guardons ==
 +
 
 +
* 1981. Oscar d'Or de la Comunicació al Millor Home de l'Informació
 +
* 1983. Millor periodiste de l'any (Tertúlia de ràdio "Mundo Abierto")
 +
* 1983. Premi Llibertat com a director de ''Diario 16'' (Club Lliberal 1812)
 +
* 1984. Premi Liderman al millor director de periòdics.
 +
* 1991. Premi Víctor de la Serna a la millor llabor periodística (Associació de la Prensa de Madrit)
 +
* 1992. Premi Mariano José de Larra (Tertúlia de ràdio "Mundo Abierto")
 +
* 1995. Premi Llibertat d'expressió (Fundació León Felipe)
 +
* 1998. Medalla de la Rioja (Govern de la Rioja)
 +
* 2006. Premi Montaigne (Universitat de Tubinga, Alemània)
 +
* 2007. Premi Internacional de Periodisme Isaiah Berlin
 +
* 2013. First Amendment Award otorgat pels Eisenhower Fellows espanyols.
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
* ''Así se ganaron las elecciones'' (1979) ISBN 978-84-320-0288-5 e ISBN 978-84-287-0488-5
 +
* ''Prensa y libertad'' (1980) ISBN 978-84-7209-104-7
 +
* ''Todo un rey'' (1981) (en colaboració en els periodistes [[Pilar Cernuda]], [[José Oneto]] i [[Ramón Pi]]) ISBN 978-84-85861-01-9, ISBN 978-84-226-1300-8 i ISBN 978-84-226-1804-1
 +
* ''El año que murió Franco'' (1985) ISBN 978-84-01-33285-2
 +
* ''La rosa y el capullo: cara y cruz del felipismo'' (1989) ISBN 978-84-320-7542-1
 +
* ''El mundo en mis manos'' (1991) ISBN 978-84-253-2248-8
 +
* ''España sin proyecto: la década felipista'' (1993) ISBN 978-84-460-0205-5
 +
* ''David contra Goliat: jaque mate al felipismo'' (1995) ISBN 978-84-7880-539-6
 +
* ''Amarga victoria: la crónica oculta del histórico triunfo de Aznar sobre González'' (2000) ISBN 978-84-08-03653-1 i ISBN 978-84-9734-427-2
 +
* ''El desquite: los años de Aznar (1996-2000)'' ISBN 978-84-9734-181-3
 +
* ''Mis 100 mejores cartas del director: 25 años en la vida de España (1980-2005)'' ISBN 978-84-9734-329-9
 +
* ''El primer naufragio'' (2011) ISBN 978-84-9970-080-9
 +
* ''La desventura de la libertad'' (2014) ISBN 978-84-9060-123-5
 +
* ''Por decir la verdad. El precio de un periodismo insobornable'' (2025) ISBN 978-84-08-304500
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_J._Ram%C3%ADrez Pedro J. Ramírez en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_J._Ram%C3%ADrez Pedro J. Ramírez en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]

Última revisió del 18:51 12 gin 2026

Pedro José Ramírez Codina
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor.
Naiximent: 26 de març de 1952
Lloc de naiximent: Logronyo, La Rioja, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Pedro José Ramírez Codina, conegut per Pedro J. Ramírez (Logronyo, 26 de març de 1952), és un periodiste i escritor espanyol, actual director del diari digital El Español i anteriorment fon director del periòdics El Mundo​ i Diario 16.

Biografia[editar | editar còdic]

Pedro J. Ramírez estudià primària i ensenyança mija en el colege dels Germans Maristes de Logronyo durant 13 anys. Cursàr primer de Dret a l'hora que estudiava Periodisme en l'Universitat de Navarra, finalisant esta segona carrera. En 1973 es va mudar als Estats Units per a eixercir durant el curs 1973-1974 com a professor de Lliteratura espanyola contemporànea en el Lebanon Valley College (Pennsilvània), que en 1996 el nomenaria doctor honoris causa.

Treball professional[editar | editar còdic]

Despuix de retornar dels Estats Units, recala en la revista semanal La Actualidad Española, a on treballa entre 1974 i 1975. Posteriorment, entre 1975 i 1980 treballa en el periòdic ABC i el 17 de juny de 1980 en vintihuit anys, és nomenat director de Diario 16, que travessava en eixe moment per séries dificultats. Baix la seua direcció no solament evità el temut tancament, sino que el periòdic es va convertir en un dels tres grans de tirada nacional.

Diario 16[editar | editar còdic]

En l'any 1986 fon nomenat director de publicacions del Grupo 16. Fon elegit President en Espanya de l'Institut Internacional de Prensa (IPI) i en setembre de 1988 fon nomenat membre del comité eixecutiu del mateix. El 8 de març de 1989 cessà del seu càrrec de director de Diario 16, segons les seues declaracions per negar-se a silenciar l'estreta vinculació entre el grup terroriste GAL i el Govern de Felipe González, que finalment quedaria provada.

La seua trayectòria al front de Diario 16 es va vore enfosquida per numerosos processos per les injúries, falsetats i calúmnies carregades contra ell i contra el periòdic. La més greu, sentenciada pel Tribunal Suprem el 4 d'octubre de 1993, li condenava personalment a una pena de privació de llibertat i inhabilitació per a l'eixercici de la professió periodística. Dita sentència fon recorreguda per Pedro J. Ramírez i alguns dels condenats davant el Tribunal Constitucional, que el 14 d'octubre de 1998 que confirmà la mateixa en tots els seus extrems (Sala Segona, sentencia 200/1998), denegant l'ampar solicitat pel periodiste.

El Mundo[editar | editar còdic]

El 23 d'octubre de 1989, sèt mesos despuix de ser destituït de Diario 16, fundà junt a Alfonso de Salas, Balbino Fraga i Juan González el diari El Mundo del Siglo XXI, que es definia com de tendència lliberal, i que una década despuix es convertiria en un dels diaris de major tirada d'Espanya.

Durant la década de 1990, El Mundo destacà per les seues investigacions sobre els escàndals de corrupció dels successius governs socialistes i també, especialment, per les seues revelacions exclusives sobre els Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL), en el que es demostrà judicialment que funcionaris del govern espanyol havien organisat un grup terroriste per a assessinar a membres d'ETA.

El 20 de juny de 2002 els principals sindicats convoquen una folga general que és secundada per bona part de la plantilla de El Mundo, i s'organisen piquets que es varen concentrar en l'entorn de la rotativa situada en Torrejón de Ardoz, tractant d'impedir el repartiment de la tirada. L'eixida dels eixemplars es va realisar gràcies a furgonetes policials que varen traslladar els paquets a un punt de distribució segur.

Est event donà lloc a una denúncia interposta per Francisco Frechoso (redactor cap de tancament del diari El Mundo), un dels redactors que varen secundar la folga i que el 21 de juny participà en un programa de tertúlies ("La mirada crítica") durant el qual afirmà que el periòdic havia desinformat sobre l'incidència de la folga en la redacció, criticant que la policia haguera traslladat els eixemplars del periòdic a un punt de distribució segur pels piquets existents en la porta de la rotativa. Açò donà lloc a que se li denegara per part de la direcció de El Mundo, l'assistència a dita tertúlia en el futur, alegant com a raó que «es velarà per l'aplicació del criteri ya vigent de que cap treballador deu aprofitar la seua presència en atres mijos per a lesionar els interessos del seu propi periòdic», la qual cosa originà la denúncia de Francisco Frechoso. La sentència emesa el 26 de maig de 2003 fon contrària a Francisco Frechoso, qui elevà un recurs de súplica que també pergué, el 28 de decembre de 2004. Finalment, el 21 de maig de 2007 i com a resultat d'un recurs d'ampar, el Tribunal Constitucional dictà sentència a favor de Frechoso, reconeixent el seu dret a la llibertat d'expressió.

Des d'eixe any 2004 fins a 2014, fon molt beligerant contra la versió oficial dels atentats yihadistes de l'11 M, desenrollant i recolzant les teories de la conspiració del 11M, a pesar de que en el seu mateix periòdic El Mundo, el 12 de març de 2004, un dia despuix dels atentats yihadistes, publicà la notícia de la reivindicació per Al Quaeda de l'autoria de l'atentat. També, El Mundo publicà el 19 d'octubre de 2003 l'amenaça directa i personal de Bin Laden a Espanya. També era coneguda en els àmbits periodístics la certera nota informativa del Centre Nacional d'Inteligència (CNI) de 6 de novembre de 2003 (Document C/ 15697) en la que alertava d'atentats yihadistes en Espanya.

En motiu de la publicació del llibre Titadyn, el 2 de juny de 2009 (cinc anys despuix dels atentats i en sentències de l'Audiència Nacional (2007) i Tribunal Suprem (2008) publicades), emulant la missiva que Emile Zola publicà en 1898, escriu un artícul titulat «Yo acuse (Espanya 2009)», en el que acusa a juges, fiscals, policies i guàrdies civils d'ocultar i manipular proves. En est artícul i en la presentació del llibre, junt a Casimiro García Abadillo, tracta de justificar que en els atentats dels trens de rodalies els autors havien utilisat dinamita Titadyn (dinamita utilisada per ETA). A la presentació de dit llibre solament varen acodir els dirigents del PP: María Dolores de Cospedal (secretària general) i Jorge Moragas (membre del comité eixecutiu) que en 2009 encara no havien segut capaços de desconectar en les teories de la conspiració del 11M.

El juge Bermúdez, president de la Sala que dictà sentència, posà en evidència la ridiculea de les "teories de la conspiració de l'11-M".

En juliol de 2005 es va obrir una causa contra ell per negar-se a entregar al juge Juan del Olmo la còpia del sumari del juí pels atentats de l'11 de març de 2004 que obrava en el seu poder. El 13 de setembre del mateix any, la causa fon archivada segons l'artícul 20 de la Constitució que, establint el dret a informar lliurement, ampara l'actitut del periodiste.

En l'estiu de 2005, una manifestació encapçalada pel diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joan Puig entrà en una piscina de la seua propietat, protestant per la construcció de la mateixa en terrenys públics contravenint la Llei de Costes. Este succés i la manera de portar-ho a terme (el diputat es va banyar en la piscina en el carnet de diputat en la boca) varen tindre una àmplia repercussió mediàtica, situant de nou a Pedro J. Ramírez en el centre de la polèmica.

A partir de setembre de 2010 comença a presentar el programa de televisió "La vuelta al mundo" en VEO7. Aixina mateix, fon contertuli habitual de distints programes de televisió com el programa matinal diari de la COPE, "Así son las mañanas", dirigit i presentat per Ernesto Sáenz de Buruaga i el programa semanal de Televisió Espanyola, "59 segundos".

En els seus últims anys com a director promogué el llançament de Orbyt, una plataforma digital de continguts de pagament, i El Mundo de La Tarde, un diari digital vespertí. També mantingué el seu perfil d'investigació de casos de corrupció, com la presunta finançació illegal del Partit Popular o el Cas Nóos, que afectava a l'Infanta Cristina.

El 30 de giner de 2014 fon cessat com a director de El Mundo, passant a ser un colaborador del periòdic. Fon succeït en la direcció per Casimiro García-Abadillo. Pedro J. Ramírez es va mostrar crític en la seua cessació, aplegant a afirmar que la seua eixida del periòdic es devia a «pressions dels poders», «despuix d'una brutal campanya del govern».

El 2019, David Jiménez, director de El Mundo (maig de 2015-maig de 2016), publicà el llibre El Director, a on critica obertament la posició del periòdic El Mundo a l'hora de crear i desenrollar les "teories de la conspiració de l'11 M". En les pàgines 63 i 64, aludix expressament a la postura radical i inconcebible mantinguda per Pedro J Ramírez, censurant a qui no compartia les seues teories.

El Español[editar | editar còdic]

Des de la seua fundació en octubre de 2015, Pedro J. Ramírez dirigix El Español, que ha sumat aliances en mijos com Diario de Avisos, Navarra.com i Crónica Global.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • 1981. Oscar d'Or de la Comunicació al Millor Home de l'Informació
  • 1983. Millor periodiste de l'any (Tertúlia de ràdio "Mundo Abierto")
  • 1983. Premi Llibertat com a director de Diario 16 (Club Lliberal 1812)
  • 1984. Premi Liderman al millor director de periòdics.
  • 1991. Premi Víctor de la Serna a la millor llabor periodística (Associació de la Prensa de Madrit)
  • 1992. Premi Mariano José de Larra (Tertúlia de ràdio "Mundo Abierto")
  • 1995. Premi Llibertat d'expressió (Fundació León Felipe)
  • 1998. Medalla de la Rioja (Govern de la Rioja)
  • 2006. Premi Montaigne (Universitat de Tubinga, Alemània)
  • 2007. Premi Internacional de Periodisme Isaiah Berlin
  • 2013. First Amendment Award otorgat pels Eisenhower Fellows espanyols.

Obra[editar | editar còdic]

  • Así se ganaron las elecciones (1979) ISBN 978-84-320-0288-5 e ISBN 978-84-287-0488-5
  • Prensa y libertad (1980) ISBN 978-84-7209-104-7
  • Todo un rey (1981) (en colaboració en els periodistes Pilar Cernuda, José Oneto i Ramón Pi) ISBN 978-84-85861-01-9, ISBN 978-84-226-1300-8 i ISBN 978-84-226-1804-1
  • El año que murió Franco (1985) ISBN 978-84-01-33285-2
  • La rosa y el capullo: cara y cruz del felipismo (1989) ISBN 978-84-320-7542-1
  • El mundo en mis manos (1991) ISBN 978-84-253-2248-8
  • España sin proyecto: la década felipista (1993) ISBN 978-84-460-0205-5
  • David contra Goliat: jaque mate al felipismo (1995) ISBN 978-84-7880-539-6
  • Amarga victoria: la crónica oculta del histórico triunfo de Aznar sobre González (2000) ISBN 978-84-08-03653-1 i ISBN 978-84-9734-427-2
  • El desquite: los años de Aznar (1996-2000) ISBN 978-84-9734-181-3
  • Mis 100 mejores cartas del director: 25 años en la vida de España (1980-2005) ISBN 978-84-9734-329-9
  • El primer naufragio (2011) ISBN 978-84-9970-080-9
  • La desventura de la libertad (2014) ISBN 978-84-9060-123-5
  • Por decir la verdad. El precio de un periodismo insobornable (2025) ISBN 978-84-08-304500

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedro_J._Ramírez&oldid=461126»