Diferència entre les revisions de "Parc natural de la Serra de Mariola"
| (No es mostren 28 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Serra de Mariola''' | + | [[File:Senda hacia el Montcabrer.JPG|thumb|250px|Senda cap al cim del [[Montcabrer]].]] |
| + | [[Archiu:BarrancSinc Alcoi.jpg|thumb|250px|Barranc del Sinc, en [[Alcoy]].]] | ||
| + | La '''Serra de Mariola''' és un [[parc natural]] situat entre les comarques de l'[[Alcoyà|Alcoyà]], el [[Comtat]] i la [[Vall d'Albaida]], en l'interior de les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]] i [[província de Valéncia|Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Senyes bàsiques == | == Senyes bàsiques == | ||
| Llínea 6: | Llínea 8: | ||
==Municipis compresos== | ==Municipis compresos== | ||
| − | + | Els municipis compresos dins del parc natural son: [[Agres]], [[Alcoy]], [[Alfafara]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Muro]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Orografia == | == Orografia == | ||
La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest. | La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest. | ||
| − | El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats | + | El material predominant és la [[calcàrea]], si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats païsages. |
L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal. | L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'[[Alacant]]. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal. | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| − | Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura | + | Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars). |
==Flora== | ==Flora== | ||
| Llínea 29: | Llínea 25: | ||
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]]. | ||
| − | No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents | + | No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents en la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòrees i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives. |
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]]. | ||
| Llínea 35: | Llínea 31: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. | ||
| − | Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[ | + | Entre els reptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardacho]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]]. |
Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 44: | ||
Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]]. | ||
| − | L'[[ | + | L'[[Edat de Bronze]] es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples. |
Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]]. | Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de [[Castell de Barchell|Barchell]], [[Cocentaina]], [[Banyeres]], [[Vinalopó]], del convent o la [[Torreta d'Agres]]. | ||
| Llínea 54: | Llínea 50: | ||
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]]. | Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]]. | ||
| − | En este parage es troben encara restes de [[ | + | En este parage es troben encara restes de [[geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel. |
==Productes típics== | ==Productes típics== | ||
| Llínea 60: | Llínea 56: | ||
==Accessos== | ==Accessos== | ||
| − | La manera més | + | La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795 |
| + | |||
| + | ==Referències== | ||
| + | {{traduït de|es|Parque_Natural_de_la_Sierra_de_Mariola}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[ | + | {{commonscat|Serra Mariola}} |
| − | + | *[https://parquesnaturales.gva.es/ Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |
| − | |||
*[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps] | *[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps] | ||
| − | |||
| − | + | {{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}} | |
| − | {{ | ||
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]] | [[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]] | ||
| − | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]] |
| − | [[Categoria:Montanyes | + | [[Categoria:Montanyes valencianes]] |
[[Categoria:Alcoy]] | [[Categoria:Alcoy]] | ||
Última revisió del 21:22 5 set 2023
La Serra de Mariola és un parc natural situat entre les comarques de l'Alcoyà, el Comtat i la Vall d'Albaida, en l'interior de les províncies d'Alacant i Valéncia, en la Comunitat Valenciana.
Senyes bàsiques[editar | editar còdic]
Este parage de 17.257 ha fon declarat parc natural pel govern valencià el 8 de giner de 2002. La serra es troba localisada entre les comarques de: L'Alcoyà, El Comtat i la Vall d'Albaida.
Municipis compresos[editar | editar còdic]
Els municipis compresos dins del parc natural son: Agres, Alcoy, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Muro.
Orografia[editar | editar còdic]
La serra és uns dels últims contraforts de les Serres Bètiques. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest.
El material predominant és la calcàrea, si be l'intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molts variats païsages.
L'altura màxima de la serra és el pic del Montcabrer en 1.390 m, sent el tercer de la província d'Alacant. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metros com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.
Clima[editar | editar còdic]
Esta serra presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mija existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars).
Flora[editar | editar còdic]
Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del teix. En la microrreserva de la Teixera d'Agres es pot observar el bosc de teixos més meridional de Europa, encara que actualment no és tan abundant com en atres temps.
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el pi blanc és predominant junt en diversos arbusts com la argilaga, el romero o la estepa.
No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la carrasca junt en arbres caducifolis molt menys freqüents en la Comunitat Valenciana com poden ser el fleix, el auró o el roure chicotet com a espècies arbòrees i la presència del llorer bort, el rusco o la mare-selva com a espècies arbustives.
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la sàlvia de Mariola, el cua de gat, la camamilla borda, la piperela, el espígol, la santonica, el hipèric o el te de roca.
Fauna[editar | editar còdic]
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística. Entre els reptils són de destacar la sargantana ibèrica o la sargantana cendrosa, el fardacho, la colobra viperina o la escurçó hocicuda.
Entre les aus és possible trobar granívoras com la perdiu, el verdecillo o el pinsà; insectívores com el pit-roig, el carboner comú o el chiulet real o rapaces com el àguila real, el astor, el esparver, el soliguer, el musol real, el musol chic, el muçol, el bagaleu, la òbila, el chot, el voltor lleonat i el milà real.
Els mamífers també són abundants destacant el conill, la fagina, la mostela, la gineta, el teixó, el rabosot i el javalí.
Rius[editar | editar còdic]
En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la Comunitat Valenciana, com el Serpis i el Clarià, en cursos en orientació sur-nort, i el Vinalopó en la direcció oposta.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials. Del periodo neolític trobem els jaciments del Salt en Alcoy, la Cova de la Sarsa en Bocairent i la Cova del Bolumini en Alfafara.
L'Edat de Bronze es troba representada pels poblats de la queixal de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.
Durant l'época musulmana la serra estigué molt poblada lo que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de Barchell, Cocentaina, Banyeres, Vinalopó, del convent o la Torreta d'Agres.
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com Alcoy, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Ontinyent.
En este parage es troben encara restes de geleres com la cava arquejada. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.
Productes típics[editar | editar còdic]
De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'herbero, que es troba protegit per la denominació d'orige begudes espirituoses d'Alacant
Accessos[editar | editar còdic]
La manera més comú d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix Valéncia en Alacant, des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Parque_Natural_de_la_Sierra_de_Mariola de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural de la Serra de Mariola.- Portal dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana
- Ubicació de Google Maps
