Diferència entre les revisions de "Verderol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 36: Llínea 36:
 
* [http://www.ibercajalav.net/img/430_Carduelis_chloris.pdf Atlas de Identificación de las Aves de Aragón]
 
* [http://www.ibercajalav.net/img/430_Carduelis_chloris.pdf Atlas de Identificación de las Aves de Aragón]
 
* BirdLife International (2014). «Chloris chloris». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2015.2 (en [[anglés]]). ISSN 2307-8235
 
* BirdLife International (2014). «Chloris chloris». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2015.2 (en [[anglés]]). ISSN 2307-8235
 +
* [http://www.enciclopediadelasaves.es/originales/datasheetsolo.asp?IdFicha=533 «La enciclopedia de las aves de Seo/BirdLife»]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 43: Llínea 44:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Chloris chloris}}
 
{{Commonscat|Chloris chloris}}
 +
{{Wikispecies|Chloris chloris}}
  
 
{{DGLV|Verderol}}  
 
{{DGLV|Verderol}}  

Última revisió del 16:01 27 maig 2025

Verderol mascle
Verderol femella

El verderol (de vert), en castellà verderón o també verderol, és un pardal de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie Chloris Chloris; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del teuladí.

Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.

Subespècies[editar | editar còdic]

Chloris Chloris (forma nominal) es troba per tota Europa de nort a sur. Ha segut introduït en Argentina, Uruguay, Nova Zelanda i Austràlia.

Existixen tres subespècies catalogades:

Cant[editar | editar còdic]

El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chiulit de to més elevat que els pinsans​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.

Alimentació[editar | editar còdic]

El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En autumne visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.

Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.

Atres denominacions[editar | editar còdic]

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un molusc:

  • Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons