Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

Última revisió del 12:52 21 nov 2024

Joan Fuster i Ortells


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor.
Naiximent:	23 de novembre de 1922
Lloc de naiximent:	Sueca, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	21 de juny de 1992
Lloc de defunció:	Sueca, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - † Sueca, 21 de juny de 1992), fon un escritor valencià d'ideologia pancatalanista^[1]^[2] i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític països catalans . La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (en valencià, Nosatres, els valencians) en l'any 1962.

Biografia[editar | editar còdic]

Carnet de la Falange de Joan Fuster

Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carliste), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.

En l'any 1960, Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el "Suplemento Dominical" del diari Levante-EMV, diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català Max Cahner l'opúscul "Nosaltres els valencians", Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:

«En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.»

^[3]

Ya en l'any 1962, Fuster trobà en el pancatalanisme una bona forma de viure de l'escritura:

«"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.»

^[4]

Si be per l'época que escrigué el seu ensaig Nosaltres, els valencians se declarava lliberal,^[5] en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la Falange.^[6]^[7].

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca^[8], encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca^[9].

Valencianofòbia[editar | editar còdic]

En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic Las Provincias en l'any 1988. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del Consell Valencià de Cultura (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la cultura valenciana:

Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables. (El país valenciano, Pag. 34, Ed. Destino, 1962).

La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres. (El país valenciano, Pag. 79, Ed. Destino, 1962).

Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada (sobre les Falles). (El país valenciano, Pag. 426, Ed. Destino, 1962).

Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic... [...] No som pocs els catalans que ens ho hem proposat i marxem ja en eixa línia. (Qüestió de noms, Ed. d'Aportació Català, Barcelona, 1962).

Com a figura històrica amb alguna projecció viva, ha caducat... [...] de fet Sant Vicent era un 'Catalanista' de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia... (sobre Sant Vicent Ferrer). (¿Qué y dónde?, nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).

Fa una campanya contra la Real Senyera plena d'inexactituts, sent president d'Acció Cultural, en el seu llibre El blau de la Senyera i sobre l'Himne, diu: ... es una merdeta musical.

"Joan Fuster: 'Català de Sueca'", per Josefina Lázaro (Las Provincias, 17.7.1988)

Joan Fuster, apart de dir que ell era "un català de Sueca", també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:

L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.

Resistència Valenciana, 30.12.2022

Obra[editar | editar còdic]

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

Ensaig[editar | editar còdic]

Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
El món literari de sor Isabel de Villena. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
Un món per a infants. Valéncia, 1959
Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
Poetes, moriscos i capellans. Valéncia, L'Estel, 1962
Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
Combustible per a falles. Valéncia, Garbí, 1967
L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
Obres completes I. Llengua, lliteratura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
L'Albufera de Valéncia. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
El blau en la senyera. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
Destinat (sobretot) a valencians. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
Referències d'un desficiós. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
Ara o mai. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
País Valencià, per què?. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
Sagitari. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). Valéncia, Tres i Quatre, 1985
Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
Textos d'exili. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia[editar | editar còdic]

Sobre Narcís. Valéncia, Torre, 1948
3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
Ales o mans. Valéncia, Editorial Torre, 1949
Va morir tan bella. Valéncia, 1951
Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
Escrit per al silenci. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
Set llibres de versos. Valéncia, Tres i Quatre, 1987

Cites[editar | editar còdic]

Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.

Joan Fuster

Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”

(Revista L'Avenç, 12.01.1979), citat per Mª Teresa Puerto

1961. La revista 'Serra d'Or' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, Lengua Valenciana, una lengua suplantada. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...

La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:

'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005)

Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.

Fuster, l'error valencià del sigle. Artícul d'Obduli Jovaní, publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005

1962, A les ordens del nacionalisme radical Max Cahner, primer Conseller de Cultura de Jordi Pujol, Joan Fuster escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del Regne de Valencia: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).

'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto

Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano

Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Lliteratura 2010

¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto? Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.

Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)

Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la Batalla de Valencia) de igual modo que hizo Joan Fuster con la Real Señera, cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.

'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per Ricart Garcia Moya (2013)

Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en Joan Fuster al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en Sanchis Guarner –l'historiador i llingüiste–, Enric Valor –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i Vicent Andrés Estellés –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes

Ara van a pel cant valencià (Editorial del Rogle, nº 141, juny 2018) editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana

L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.

Resistència Valenciana, 30.12.2022

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
↑ "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960
↑ Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà
↑ Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.
↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia .
↑ http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg
↑ El Testament i la Casa de Fuster.
↑ El Testament i la Casa de Fuster.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

[1] ttp://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html

[2] ttp://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes

[3] "Suplemento Dominical" de Levante-EMV, del 14 d'agost de 1960

[4] Nosaltres els valencians.Pròlec de l'edició en castellà

[5] Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.

[6] Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia .

[7] ttp://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg

[8] El Testament i la Casa de Fuster.

[9] El Testament i la Casa de Fuster.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferencia.]]
+{{Biografia|
+| nom = Joan Fuster i Ortells
+| image = [[File:Joan Fuster.jpg|250px|Joan Fuster]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
+| ocupació = Escritor.
+| data_naix = [[23 de novembre]] de [[1922]]
+| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[21 de juny]] de [[1992]]
+| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+}}
+'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - † Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]] ''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (en valencià, ''Nosatres, els valencians'') en l'any [[1962]].
-[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster''']]
+== Biografia ==
+[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|250px|right|Carnet de la Falange de Joan Fuster]]
+[[Image:Joan_Fuster 2.jpg|thumb|250px|right|Joan Fuster en un acte en la quatribarrada catalana independentista de fondo.]]
+La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Carlisme|Partit Carliste]]), que deprengué l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les darreres époques.
+En l'any [[1960]], Joan Fuster provava de viure de l'escritura publicant artículs, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'época com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'[[agost]] de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: la fi justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic:
+<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>
+Ya en l'any [[1962]], Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:
+<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco: no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>
+Si be per l'época que escrigué el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]] '' se declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al tindre la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]] ''.</ref><ref>http://www.lenciclopedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
+Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Quan faltà, en el seu testament donà el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref>[http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual és propietària al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic se conserva tot sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
+== Valencianofòbia ==
+* En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1988]]. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la [[cultura valenciana]]:
+{{Cita|''Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables''. (''El país valenciano'', Pag. 34, Ed. Destino, 1962).
-'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[Països Catalans]]''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (''Nosatros, els valencians'', [[1962]])
+''La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres''. (''El país valenciano'', Pag. 79, Ed. Destino, 1962).
-== Biografia ==
+''Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada'' (sobre les [[Falles]]). (''El país valenciano'', Pag. 426, Ed. Destino, 1962).
+''Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic...'' [...] ''No som pocs els catalans que ens ho hem proposat i marxem ja en eixa línia''. (''Qüestió de noms'', Ed. d'Aportació Català, Barcelona, 1962).
+''Com a figura històrica amb alguna projecció viva, ha caducat...'' [...] ''de fet Sant Vicent era un 'Catalanista' de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia...'' (sobre [[Sant Vicent Ferrer]]). (''¿Qué y dónde?'', nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).
-La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carlí]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.
+Fa una campanya contra la [[Real Senyera]] plena d'inexactituts, sent president d'[[Acció Cultural del País Valencià|Acció Cultural]], en el seu llibre ''El blau de la Senyera'' i sobre l'[[Himne Valencià|Himne]], diu: ''... es una merdeta musical''.|"Joan Fuster: 'Català de Sueca'", per Josefina Lázaro (''[[Las Provincias]]'', 17.7.1988)}}
-Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.
+* Joan Fuster, apart de dir que ell era "un català de Sueca", també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:
-Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.
+{{Cita|L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}
 == Obra ==
 L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
@@ Llínea 31: / Llínea 67: @@
 *''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
 *''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
-*''Un món per a infants''. València, 1959
+*''Un món per a infants''. Valéncia, 1959
 *''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
 *''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
@@ Llínea 49: / Llínea 85: @@
 *''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 *''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
-*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
+*''Obres completes I. Llengua, lliteratura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
 *''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
 *''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
 *"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
-*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
+*''L'Albufera de Valéncia''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
 *''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
 *''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
@@ Llínea 66: / Llínea 102: @@
 *''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
 *''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
-*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
+*''Referències d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròlec de Vicent Ventura]
-*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
+*''Ara o mai''. Valéncia, Tres i Quatre, 1981
-*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
+*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròlec de Carme Arnau]
 *''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
 *''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
 *''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
-*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de València, 1984
+*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de Valéncia, 1984
 *''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
 *''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
@@ Llínea 81: / Llínea 117: @@
 === Poesia ===
-*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948
+*''Sobre Narcís''. Valéncia, Torre, 1948
 *''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
-*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
+*''Ales o mans''. Valéncia, Editorial Torre, 1949
-*''Va morir tan bella''. València, 1951
+*''Va morir tan bella''. Valéncia, 1951
 *''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
-*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
+*''Escrit per al silenci''. Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1954
-*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987
+*''Set llibres de versos''. Valéncia, Tres i Quatre, 1987
+== Cites ==
+{{Cita|Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans.|Joan Fuster}}
+{{Cita|''Durant molts anys es van fer beques perquè els jóvens valencians anaven a Barcelona a on eren seleccionats per Joan Fuster. Allí passaven per les mans alliçonadores de Coll, Alentorn, Cruelles, etc... a on, després del corresponent llavat de cervell i proclamació del vots de fidelitat al Règim, els “valencianets venuts” es convertien en furibunds paladins del pancatalanisme. De regrés al “pastís valència” eren els cridats a ser els apòstols de la conversió “dels hereges valencianets”''|([[Revista L'Avenç]], 12.01.1979), citat per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}
+{{Cita|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).
+Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...
+La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:
+'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
+Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}
+{{Cita|''Días atrás, visitando la Feria del Libro Antiguo y de Ocasión en la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia -en los años 30 “Vía Durruti”, no se nos olvide la historia- pude ver una pila de libros en oferta, rebajados, en saldo, del “Nosaltres” de Fuster, sic transit, quién lo diría, apenas hace nada libro de cabecera, catecismo, catón, añalejo, evangelio nacionalista para la recua de sus epígonos, los inquebrantables de “la raó, tonant pare, vent i núvol, trascendència”; para el propio autor “libro de caja”, que por algo era un hombre “más de precio que de aprecio”, según valoración que hiciera de si mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieres cobrar… que por eso fue franquiciado vitalicio del Òmnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l'Institut d'Estudis Catalans.''|''Fuster, l'error valencià del sigle''. Artícul d'[[Obduli Jovaní]], publicat en el periòdic ABC/Comunitat Valenciana, dilluns, 7.3.2005}}
+{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}
+{{Cita|''Joan Fuster fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|[[Mario Vargas Llosa]], [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}}
+{{Cita|''¿Fuster, entonces, sólo era el parapeto?''
+''Creo que se aprovecharon de Fuster porque él vivía muy encerrado en su vida, en sus libros y, más o menos, se dejaba llevar.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}}
+{{Cita|''Han planteado la tonta escaramuza toponímica (colateral a la [[Batalla de Valencia]]) de igual modo que hizo [[Joan Fuster]] con la [[Real Senyera|Real Señera]], cuando propagó que la corona sobre la franja azul fue añadida por un funcionario del siglo XIX. Todo muy novelesco, hasta que casualmente encontré en la Bib. Nacional de París la representación medieval de la Real Señera, con corona azul, en pergamino del 1400 (ver Señeras valencianas y pendones catalanes, 1993, p. 203). La imagen era coetánea del reinado de Martín el Humano.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per [[Ricart Garcia Moya]] (2013)}}
+{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en '''Joan Fuster''' al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en [[Sanchis Guarner]] –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}
+{{Cita|L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.|Resistència Valenciana, 30.12.2022}}
+== Vore també ==
+*[[Lluís Vicent Aracil]]
+*[[Manuel Sanchis Guarner]]
+*[[Eliseu Climent]]
 == Referències ==
 {{Reflist}}
+== Enllaços externs ==
+*[https://josueferrer.com/2014/04/25/fuster/ ¿Sabías que Joan Fuster fue catalanista, valencianófobo, falangista, borracho, sodomita, efebomaníaco y putero? - Blog de Josué Ferrer]
+*[http://valenciaoberta.es/2017/05/joan-fuster-referente-ideologico-los-catalanistas-pspv-compromis/ Joan Fuster, el referente ideológico de los catalanistas PSPV y Compromís - Valéncia Oberta]
+*[https://templersdeburjassot.wordpress.com/2017/06/03/juan-fuster-ortells-mas-conocido-como-joan-fuster/ Juan Fuster Ortells, más conocido como Joan Fuster - Templers de Burjassot]
+* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-paises-catalanes-invencion-auspiciada-y-subvencionada-izquierda-valenciana-202111101149_noticia.html «Países catalanes»: una invención auspiciada y subvencionada por la izquierda valenciana - ''ABC'']
+* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-origen-valenciano-entelequia-paises-catalanes-202110311038_noticia.html El origen valenciano de la entelequia de los «países catalanes» que ahora avala el Senado - ''ABC'']
+* [https://www.youtube.com/watch?v=XTE98FNsS5U&t=3s Joan Fuster, el pijor valencià de l'història - El Món de Juan i Patri - YouTube]
+* [https://www.elperiodic.com/opinion/colmichel/joan-fuster-escritor-valenciano-servicio-catalanismo_8631 Joan Fuster, un escritor valenciano al servicio del catalanismo - Miguel Bataller - ''El Periòdic'']
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Catalanisme]]
+[[Categoria:Pancatalanistes]]
 [[Categoria:Pancatalanisme]]
-[[Categoria:Biografies]]